Entre bambolines al bar de la facultat
Tot i que sempre la miram des del front i amb la intenció de demanar menjar o beguda, cada barra té dues voreres. La de darrere, la de les bambolines que mai no es veuen, és la que avui presenta Jaume Vila Munar. Ja fa 17 anys que aquest restaurador fa feina al campus de la UIB. La gestió dels bars de la facultat de l’edifici Jovellanos és seva, com també la del menjador de la residència de la UIB. I als edificis de Ciutat, a la Riera, Vila Munar hi acaba d’aconseguir l’administració de la cantina.
Una visita incòmoda
Els visitants més incòmodes que puguin tocar a la porta de casa ja són aquí. Els polls. De fet, mai no fugen del tot. I és que la infestació d’aquestes plagues és tan inevitable com comuna a espais públics com les escoles. Els motius pels quals els nins són més propicis al contagi de polls és per dues causes. Per una banda, el cabell dels infants no secreta greix, cosa que sí que ho fa el dels adults, i és més fàcil per als polls aferrar-s’hi.
Violació, arma de guerra
Els conflictes bèl·lics moderns tenen una greu incidència en la població civil i afecten sobretot dones i infants. De fet, moltes estràtegies militars tenen per objectiu terroritzar la població, que actualment representa el 95% dels morts en una guerra. És la planificació sistemàtica del dolor, que més enllà de la retòrica dels "danys col·laterals" revela la cara més obscena d’algunes pràctiques militars contemporànies.
Cap a la 4a via
El sistema econòmic que coneixem ara mutarà (o hauria de mutar) en una revolució tecnològica que durà més energia verda i grans parcs tecnològics. Així ho pensen de cada vegada més teòrics, com ara Lord Anthony Giddens, exdirector de l’aclamada London School of Economics, i ho fa vinculant la crisi econòmica a la climàtica.
“Els pagesos s'han d'unir per organitzar les produccions”
Poques persones coneixen més la pagesia que Mateu de la Torre, a Porreres, que uneix una llarga trajectòria de feina en aquest sector amb una important experiència associativa.
Ponts digitals: unir ciutadania i l'Administració
Ahir dematí, s’inauguraren a Palma les primeres Jornades dedicades a la discussió i l’aprofundiment d’un fenomen molt recent: la novella relació entre les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) i el contacte que nosaltres com a ciutadans establim amb les institucions públiques, tant autonòmiques com estatals. L’Institut d’Estudis Autonòmics, un ens dependent de la Secretaria de la Presidència, dirigit per Lluís Segura, és el responsable de la coordinació d’aquesta iniciativa, que ha estat oberta a persones de tot l’Estat.
Un pou ple d'esperança
Sentir parlar de Pa i Mel és pensar, de manera quasi immediata, amb conceptes com integració, immigració i convivència, entre d’altres. I és que aquesta associació poblera va començar a fer feina amb immigrants l’any 2001, ja que sa Pobla és un dels municipis de Mallorca que més ha notat en els darrers anys la presència de nouvinguts, especialment del nord de l’Àfrica.
Cinema i educació: eterna simbiosi
Una de les grans finestres que s’ha obert la humanitat aquests darrers temps ha estat el cinema. Qui més qui manco que transita per aquest redol de l’univers ha tingut l’oportunitat d’imaginar històries encarnades en personatges prou estimulants. Qui no recorda Humphrey Bogart teixint la mística que sempre ha acompanyat Casablanca? O les aventures mafioses d’Al Pacino en l’obra d’El Padrí?.
Aferrats a una botella
Aparentment, estan bé. I la primera vista d’un pacient amb problemes d’alcoholisme no reflecteix l’infern que pateix per dins. "Perquè, en realitat, arriben del tot enfonsats", explica Toni Sort, coordinador de la unitat d’alcohol de l’hospital Joan March. Darrere la màscara, però, s’amaguen malalties com la cirrosi i patologies psiquiàtriques associades. Situacions límit a causa d’una ingesta massiva, sistemàtica i addictiva de begudes alcohòliques.
Incontinència, comuna i tabú
La menopausa, les calorades, la percepció social d’haver engreixat... i la incontinència urinària. Pareix que arribar als 50 anys sigui dramàtic, o almanco ho és en base als cànons conservadors de la societat de l’avui dia. I des de totes les bandes. Dones que no s’atreveixen a parlar en públic dels petits episodis d’incontinència són, ara per ara, una realitat.
Per qui són les reserves?
La comunitat científica encara es qüestiona el funcionament de les reserves marines. Incògnites com l’eficiciència del sistema passegen pel cap dels investigadors marins.
“Pel Pla de Mallorca, allò que va més bé encara són els cereals”
Mateu Servera, de Lloret, és un d’aquells pagesos que mantenen l’antiga cultura cerealista del Pla de Mallorca. Enguany el temps no ha acompanyat gens, però la feina no ha aturat.
40 anys fent clic!
Un fet tan quotidià i senzill com el de fer clic quan feim servir el nostre ordinador és possible gràcies a l’aparició, ara fa quaranta anys, del ratolí. Aquest dispositiu revolucionari que millorà exponencialment la interactivitat entre l’home i la màquina informàtica ha viscut en aquests anys diferents etapes. Fins i tot, ha produït una certa gamma variada de productes, que resumeixen la seva funció mitjançant camins diversos.
Obrir les portes de casa a nins que ho necessiten
Hi ha molts menors a Balears que no tenen una infància senzilla. En molts casos han de ser separats temporalment dels seus pares biològics, com a conseqüència d’un context sociofamiliar gens favorable. Quan això succeeix, el Serveis Socials de la Comunitat es fan càrrec dels menors a l’espera que puguin tornar amb la seva família o quedin definitivament en mans de les institucions.
La crisi de les oportunitats
Recessió, temor, atur, temps difícils, pessimisme,... L’any 2008 –i segurament també aquest incipient 2009–, passaran als anyals de la memòria col·lectiva com a períodes marcats per una anèmia financera amb llunyans precedents. No debades, els acomiadaments laborals han estat una constant durant aquests darrers mesos; valgui com exemple l’increment vertiginós del nombre d’aturats a les Illes.
“Els sindicats volen ara el que no demanaven al PP”
Han passat ja dos anys des que Vicenç Thomàs assumí el lideratge de la sanitat pública balear. Degueren advertir-lo de l’especial conflictivitat que suscita la seva Conselleria, que copa els titulars de la premsa. I no sempre per àrees vinculades clarament amb la sanitat. Thomàs, en tot cas, realitza el seu propi balanç quan és a punt d’arribar l’equador de la legislatura. I es mulla (o no) en aquells conflictes que considera rellevants.
El lleu instant en què veig com t'insinues
A Francisco Goya, pintar La maja desnuda li va costar un procés sumaríssim de la Santa Inquisició. Era devers l’any 1800. Déu meu! Una dona despullada! Però la repressió dels nus femenins artístics no és extrapolable a tota la història. A la Grècia clàssica, per exemple, mostrar el cos humà sense roba era d’allò més normal. Bàsicament, escultures que respresentaven homes, però efebs adolescents, amb una fort culte cap al cos musculat de la gimnàstica.
Una nova finestra oberta a l'univers
Investigadors de més de nou països, entre els quals es troben cientifics de la UIB, treballen per obtenir informació d’un dels grans interrogants de l’univers, les ones gravitatòries.
“El producte ha de ser homogeni i adaptar-se al gust del consumidor”
Paco Marcén és el director d’Oviaragón, la principal cooperativa de ramaders de bestiar oví de l’Estat espanyol i, a la vegada, un home molt lligat a Mallorca.
La marca del delicte a internet
La inclusió d’internet de cada vegada més accentuada en les nostres vides ha propiciat moltes coses bones. No obstant això, és evident que algun efecte nociu havia de contenir el suposat anonimat i la sensació de llibertat que ens atrapa quan navegam en aquest oceà immens d’informació i possibilitats. D’aquest caire més aviat sinistre de la xarxa de xarxes en saben sobradament els que dia a dia es dediquen a combatre’l.
El rostre dels inconformistes
Alguna cosa es mou dins el seu cos que no els deixa callar. Ni aturar les seves respectives lluites, totes elles vinculades amb la defensa del drets civils de les minories. Per això els diuen defensors, el testimoni obstinat. Sota aquest títol s’inclouen 30 retrats de diferents activistes d’Amnistia Internacional d’arreu del món. I la mostra, que s’exposa al Centre Cultural Flassaders fins al 26 de febrer, esdevé un merescut reconeixement a una tasca que els situa en risc de mort.
Escoletes, afinitats i reticències
Durant aquest darrer grapat d’anys, ens hem avesat a tremolar cada vegada que llegíem qualque notícia relacionada amb l’statu quo del sistema educatiu espanyol. I amb motiu. Els rànquings que tan de moda s’han posat en aquesta Europa de la competició sempre han tendit a torturar l’ego d’aquells que –carregats de fe– han intentat enlairar una xarxa educativa condemnada a un fracàs absorbit en petites dosis.
Camino marca el camí
La vida interessa, però encara més, la mort. O millor dit, la manera en què s’hi arriba. La dignitat dels darrers dies d’alè. I és que Camino, el film de Javier Fesser que s’alçà victoriós a la gala dels Goya diumenge passat, demostra conceptes com mort digna o eutanàsia són més vius que mai. El film planteja el procés oncològic d’una nina, Camino, fins a la seva mort. La característica de la protagonista és, però, la seva pertinença a l’Opus Dei.
Qui gosa qüestionar el vestir?
Ja han passat sis anys des que a l’agost de 2004 les vuit ministres del primer Govern Zapatero posassin juntes a la Moncloa. I encara du coa. Aquell reportatge fotogràfic, publicat a la revista de moda Vogue, desencadenà crítiques fortes per part del Partit Popular i outsiders del moviment feminista. Malgrat tot, encara generà respostes més airades de les protagonistes, les mateixes ministres.
Coincidències evolutives
Què és un cuc? i una cuca? Respecte del primer tenim més o menys clar que és un organisme allargat, cilíndric que viu davall terra. El cuc de terra n’és un bon representant, té sang vermella, com nosaltres, i els científics per no confondre’s l’anomenen Anèl·lid, ja que a la natura de cucs n’hi ha de molts tipus diferents.
“L'agricultura mallorquina no desapareixerà, podem mantenir-la”
Miquel Capllonch és un bon coneixedor dels problemes de la fruita i la taronja i té una visió realista i optimista del futur de l’agricultura a Mallorca.
Mil milions connectats a la vila global
L’acollida que ha demostrat el fenomen d’internet des de fa uns anys a les comunitats del nostre temps, en especial les occidentals, ha assolit una nova fita en la cursa per la implantació de la nova societat de la informació i la comunicació. No debades, s’ha publicat un estudi que confirma que, amb data del desembre passat, ja sumen més de mil milions les persones que fan servir la xarxa per treballar, estudiar, cercar informació.
La Internacional que sembra idees
La Internacional dels inconformistes, o Fòrum Social Mundial, es troba reunida des de dimarts a la ciutat portuària de Belem, una ciutat brasilera cèlebre pel pas del riu Amazones a través de les seves barriades, que componen una paupèrrima macrourbs de més d’un milió i mig d’habitants. Aquest és l’escenari de la VII edició del FSM, iniciativa anual que s’inicià a l’esquerrana Porto Alegre.
Escola de guerra
Tant si és per bé com si no, sembla que la genètica humana tendeix a forçar determinades actituds entre les animetes que formam part d’aquest planeta anomenat Terra. Així les coses, l’alegria, l’estimació, la preocupació i l’odi han estat una constant d’ençà que es té coneixement que la nostra espècie trepitja els continents. Evidentment, just darrere cadascun d’aquests estats d’ànim s’hi han amagat sempre determinades conductes que, tot i haver canviat en alguns casos en les formes, continuen tenint el mateix rerefons que tenien en temps passats.
Un implant de còclea els permet sentir
L’implant coclear és la darrera tècnica per possibilitar que una persona sorda pugui tornar a sentir-hi. I és que només està indicat per aquells que hagin perdut completament la capacitat auditiva. De fet, el sistema no consisteix a potenciar l’audició amb aparells com un audiòfon, anomenat popularment sonotone. El que fa l’implant és substituir artificialment la còclea, col·locant-ne una d’elèctrica.
Alçau el puny dins els sindicats!
Rose Will Monroe, rebladora de la construcció de bombarders als EUA, quedà immortalitzada en aquest retrat de l’artista Howard Miller (1942). I es convertí així en el símbol de la dona treballadora, que no s’espanta en un món industrial dominat pels homes. Però la presència i la participació activa de les dones en la lluita obrera, caracteritzada pels sindicats de classe, és encara minoritària. S’hi poden fer tres constatacions:
“La Cooperativa de Porreres ofereix tot el que el pagès necessita”
La Cooperativa de Porreres és una entitat activa i molt arrelada. Antoni Martorell ha viscut intensament la vida de l’associació durant els darrers anys.
Alguna cosa ja ha canviat
Una de les constatacions més evidents que demostren que el temps del canvi ha arribat aquests dies al centre de poder dels Estats Units prové directament d’internet. El nomenament de Barack Obama com a nou president dels EUA ha tingut efectes immediats i això és reflectit amb claredat a la pàgina web de la Casa Blanca (http://www.whitehouse.gov/), que fou actualitzada el mateix dimarts del jurament, moment a partir del qual va començar oficialment a funcionar el nou Executiu demòcrata.
Palestina: estrangers a casa seva
Un matí de la primavera de 1948, els veïns de Bir’am, un petit llogaret del nord de Galilea fronterer amb el Líban, es van despertar alarmats per la notícia que un grup de soldats jueus es dirigien cap al poble amb intenció de fer-hi estada. Michael Chacour, un camperol palestí, el darrer d’una nissaga de pastors residents a Bir’am des de feia segles, va reunir la seva família per explicar-los la situació i calmar els ànims.
Sexe a les fosques
D’entre el compendi de bones maneres que hem heretat de segles pretèrits, l’estalvi de converses "fresques" –esquitxades per la morbositat que usualment acompanya allò que s’entén com a prohibit– sempre s’ha considerat un mèrit. I és que les tertúlies en què el sexe hi és present, encara a hores d’ara, és motiu d’incomoditat i irritació en molts col·lectius de la societat contemporània.
Verds turons per respirar un poc de salut
Ben al capdamunt d’un turó, allà es troba l’hospital de Joan March. Com si es tractàs d’un aparthotel de Benidorm, l’edifici (inaugurat l’any 1938) llueix finestres de colors sobre la immaculada façana blanca. I és que la història del centre sanitari ve de lluny.
“Caminam cap a la desaparició de la regla”
Manuel Usandizaga (Barcelona, 1952) és cap del servei d’obstetrícia i ginecologia de l’hospital de Son Dureta. Fa 25 anys que Usandizaga arribà a les Illes Balears, on viu des d’aleshores. Té clar que avançam cap a la desaparició de la regla. Sobre la copa de lluna, el producte que ha revolucionat l’higiene vaginal, assegura que encara és minoritari, però en reconeix els beneficis ecològics.
Ciència al servei dels aliments
En els darrers anys, els sectors econòmics lligats al desenvolupament de la biotecnologia i de la ciència genètica s’han convertit en una de les fonts d’innovació més importants. Ja sigui en l’estudi i descodificació del mapa genòmic de vegetals, animals, o bé en el mapa genètic humà, les ciències genètiques es presenten com un dels motors de canvi més importants en el segle XXI.
“Si no dus gaire terres, no és possible viure dels cereals”
En Joan té 27 anys i és un jove pagès de Sineu que vol continuar fent feina al camp, perquè és la feina que més li agrada.
Des de la xarxa fins a la pinzellada
Fer passejar la mirada molt detalladament per catorze pintures d’incalculable valor artístic sense sortir de casa nostra és possible des d’aquesta setmana, gràcies al projecte llançat per Google i el Museu del Prado de Madrid, que ens permet contemplar algunes de les obres mestres pertanyents a la col·lecció de la pinacoteca en megaalta resolució a través d’internet. Aquesta iniciativa, denominada "Obres mestres del Prado a Google Earth" (http://earth.google.es).
- Un centenar de vehicles de mercaderies amb destinació a les Balears estan retinguts a València i Barcelona
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Aproven tres borses de feina a l'EMT Palma amb l’exigència del B2 de castellà i l’exclusió del català
- Denuncien diverses irregularitats en la gestió de la Policia Local de Calvià
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca