TW
0

La Internacional dels inconformistes, o Fòrum Social Mundial, es troba reunida des de dimarts a la ciutat portuària de Belem, una ciutat brasilera cèlebre pel pas del riu Amazones a través de les seves barriades, que componen una paupèrrima macrourbs de més d’un milió i mig d’habitants. Aquest és l’escenari de la VII edició del FSM, iniciativa anual que s’inicià a l’esquerrana Porto Alegre. I és que igual que l’Amazones desemboca a Belem, el moviment antiglobalització ho fa en aquest Fòrum Mundial. És un contrapunt, potser, al Fòrum Econòmic de Davos (Suïssa), que es du a terme de manera paral·lela a la trobada de Belem. De tota manera, mentre que a Davos reflexionen sobre com salvar el sistema capitalista, a Belem cerquen alternatives al neoliberalisme.

"Destruir l’FMI"

El sociòleg portuguès Boaventura de Sousa Santos, membre del Comitè Internacional de l’FSM, adverteix que de la trobada "n’ha de sortir una posició clara sobre com solucionar la crisi". Segons Sousa Santos, "hem d’exigir l’eliminació del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional (FMI)". O, si més no, "una reforma radical d’aquests organismes". Peter Niggli, director del grup de cooperació europeu Aliança Sud, també aposta perquè els moviments socials "formulin les seves propostes, concretes, per canviar el camí de l’economia global". El problema és que la capacitat deliberatòria del Fòrum és molt limitada. No debades, el moviment altermundista es troba dividit en dos corrents de reflexió. Un planteja que els milers de col·lectius socials, forces polítiques i ONG conflueixin en un únic partit global a fi de començar la lluita institucional.

L’altre, en canvi, vol mantenir l’actual metodologia: "Un laboratori d’idees", segons Cándido Grybowski. En la seva condició de director de l’Institut Brasiler d’Anàlisi Social i Econòmica (Ibase), afegeix un nou repte per al moviment. "Els nostres estudis demostren que el 60% dels participants tenen menys de 35 anys, i més del 70% han acabat la Universitat o encara hi cursen". Aquestes dades situen el perfil de l’altermundista en "l’elit de la militància". Idò vet aquí el problema: "Han de cercar fórmules que els permetin apropar-se més a les masses de pobres que asseguren representar".

Però aquesta edició no serà, precisament, la de la confluència amb les classes populars, ja que avui mateix hi intervenen cinc caps d’Estat de l’Amèrica Llatina. Luiz Inácio Lula da Silva, president del país amfitrió, el Brasil; el bolivià Evo Morales; el president de l’Equador, Rafael Correa; el del Paraguai, Fernando Lugo, i el veneçolà Hugo Chávez debatran junts entorn del futur del Con Sud. El plat fort, a la fi, de tot el programa de conferències. La Moncloa també hi ha volgut participar. Per aquest motiu hi ha enviat Pedro Zerolo, secretari de Moviments Socials i ONG del PSOE, que demà intervindrà en una de les sessions sobre migració.

Qui ja ha parlat en el ple és el periodista Ignacio Ramonet, un dels fundadors de l’FSM, qui centrà el seu parlament en el president dels Estats Units, Barack Obama. "Si passàs per aquí, seria aclamat pels activistes", vaticinà. Segons Ramonet, "encara que no és una emanació del fòrum, en certa mesura Obama també s’ha basat en allò que podríem anomenar un moviment participatiu de la societat". Prova del canvi de l’FSM a què es referia Ramonet és que per primera vegada en vuit anys no hi ha pancartes contra els EUA, ni cap bandera d’aquest país fou cremada en la manifestació inaugural de l’esdeveniment, dimarts.

Treva amb McDonald’s?

Un altre detall de la marxa inaugural va ser que, en passar davant un establiment de la xarxa de menjar ràpid McDonald’s, en comptes de destrossar-lo, molts van fer una pausa en la caminada per seure-hi a menjar. Una escena impensable l’any passat mateix. Segons un dels activistes, el Fòrum Social Mundial "ha canviat, és un altre". I en bona part això es deu a l’Obamamania que pareix haver contagiat els combatius altermundistes.