La vida interessa, però encara més, la mort. O millor dit, la manera en què s’hi arriba. La dignitat dels darrers dies d’alè. I és que Camino, el film de Javier Fesser que s’alçà victoriós a la gala dels Goya diumenge passat, demostra conceptes com mort digna o eutanàsia són més vius que mai. El film planteja el procés oncològic d’una nina, Camino, fins a la seva mort. La característica de la protagonista és, però, la seva pertinença a l’Opus Dei. Ja que com a membre de l’Obra –com també ho són els seus pares i germana–, Camino ha de viure aquest procés cap a la mort de manera diferent de qualsevol altre ésser humà. Bàsicament, perquè ha d’assumir la idea que patir dolor físic és una benedicció que posa a prova la seva fe cap a Déu. D’aquí, la cèlebre (i terrorífica) frase de la campanya de promoció: "Vols que pregui perquè tu també moris?".
D’"acarnissament mèdic", el qualifica Luis Montes, antic cap d’Urgències de l’Hospital Severo Ochoa. El mateix adjectiu que ell rebé durant el linxament mediàtic cap a ell, l’any 2005, arran de les sedacions a malalts terminals sota la seva responsabilitat. I ataca: "Els patiments innecessaris no purifiquen, no fan catarsi. Tot i que l’Església digui: que com més sofriment, més a la dreta de Jesús asseuràs al cel. Pensar així és criminal", assegura el doctor Montes. I és que un malalt terminal té un dolor físic i psicològic insuportable. "Per tant, que les sedacions no s’universalitzin, que no s’ajudi el pacient a morir dignament és mala praxi". I fins i tot, un delicte d’omissió del deure mèdic.
Però hi ha alguns metges, com els que la pel·lícula retrata a l’hospital de Navarra (propietat de l’Opus Dei), que no tenen la mateixa percepció. I arriben a aplaudir, literalment, en el moment de la mort d’una nina (un extrem que ha estat negat pels familiars d’Alexia González Barros, cas real en què s’inspira la pel·lícula). Sens dubte, el film no deixa indiferent l’espectador, ja que qüestiona clarament les competències dels professionals de la medicina, perquè de l’autonomia personal a la supeditació al Senyor existeix un gran tram. Així ho veu Joan Santamaría, coordinador de l’Àrea de Cures Pal·liatives de l’Hospital General. "Per una part, l’Església diu que no disposes de la teva vida. I per l’altra, els proeutanàsia asseguren que l’autonomia es troba en mans de cada un, al 100%". Per això és necessari "que s’obri el debat, iniciar un diàleg i que, posteriorment, es legisli per deixar-ne ben clars els supòsits".
Sense formació per morir
"Hem de ser valents", assegura Santamaría, "tot i que crec que la societat no és encara prou madura". I què li falta, per ser-ho? "Per ventura, un relleu generacional. O sigui, que els joves d’avui agafin el poder del demà", explica. A més, assenyala un altre punt conflictiu: "els metges sortim de la universitat amb la consigna que hem de salvar vides. Però arribes a la realitat i veus que no tan sols has de curar, sinó que has de gestionar la mort dels malalts i consolar sempre. Que per cert, és una concepció primigènia de la nostra tasca com a metges".
Aquesta reflexió assenyala amb el dit una certa manca de formació. Aprenen com curar pacients, però no com acabar amb la vida dels malalts terminals. Sedacció o eutanàsia activa. La primera no és matar, sinó administrar fàrmacs que minvin el dolor (i accelerin la vida). "Però, què importa el temps quan pateixes un dolor inimaginable?", es demana Santamaría. De l’eutanàsia, en canvi, en parla Luis Montes. "El debat ja està obert. Que el PSOE es plantegi no regular-la ja és una manera de debatre’n". Ara, però, allò que s’està legislant és el concepte de mort digna. I aquestes lleis podrien servir per endarrerir el debat sobre l’eutanàsia, en la mesura que intentarien contentar o minvar el moviment proeutanàsia. "Ara bé, això seria una fal·làcia, una trampa", es queixa Montes. Però, Joan Llobera Cànaves, director de l’Oficina de Voluntats Anticipades de les Illes Balears, creu que primer s’han d’aprofitar els recursos que té la societat. De fet, Llobera assegura que tan sols 600 persones han registrat el seu testament vital a les Illes Balears. "Evidentment, és poc, però és que culturalment la societat està molt bloquejada amb el tema de la mort".
L’Església, evoluciona?
Tot i així, vol destacar els avanços legislatius que suposen normes com la llei d’autonomia del pacient o de voluntats anticipades. "I es varen aprovar per majoria absoluta, que indica el grau d’acceptació social transversal de què disposen". De fet, Llobera creu que fins i tot l’Església ha realitzat "una evolució del seu pensament prou important, més pròxima a la societat, fins i tot a la jerarquia eclesiàstica". Però ni Luis Montes ni Joan Santamaría ho veuen així. Segons aquest darrer, per exemple, "la religió no acaba d’acceptar la plena autonomia de l’ésser humà. I no evoluciona al mateix ritme que la societat". De fet, encara juga "un rol paternalista" cap als seus creients.
Alexia González Barros, tal com Camino de la ficció, deixà escrit en el seu diari (com sí ha reconegut el seu entorn): "Jesús, jo vull curar-me, però si Tu no ho vols, jo vull el que Tu vulguis", segons digueren Camino i Alexia, les nines de la ficció i la realitat. Llorenç Lladó, capellà moralista del bisbat de Mallorca, pensa que diàlegs així són una "superexageració i hipercrítica" de la religió. "Ara bé", matisa, "jo també tinc pensaments diametralment diferents al de la congregació de l’Opus Dei".De fet, Lladó comprèn l’Església com un ens "divers". "Maldament l’eutanàsia es consideri immoral, hi ha valoracions diferents".
No és el mateix el magisteri de Roma que les consideracions de teòlegs moralistes de l’escola no oficial.Però Lladó no se sentí ofès quan anà al cinema a veure la pel·lícula. "El cinema t’interroga, no t’ofèn", conclou. I la nit de la gala dels Goya, el director Javier Fesser assegurava: "Hem fet el film amb il·lusió i respecte. Esper que tothom acabi per entendre-ho". Evidentment, no serà així. Perquè si els laics han aconseguit obrir el debat, tenen davant un ferm opositor: els súbdits del Senyor.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.