Incontinència, comuna i tabú

Tal vegada és perquè cada pic són més joves les dones que pateixen aquest problema. "Ara, arriben a partir dels 50 anys", assegura Company. I elles ja han deixat de considerar-ho com un tabú perquè, a la pràctica, les pèrdues d’orina són normals. O almanco, comunes a la població. Segons les xifres del Ministeri de Sanitat, prop d’un terç de les dones majors de 65 anys en pateixen pèrdues. I són dones, sobretot, amb una proporció d’11 a 2 en relació als homes. Així mateix, a ells els extirpen la pròstata (total o parcialment) o bé pateixen processos oncològics i els han d’admnistrar radiacions. Per altra banda, també són habituals els usuaris dels programes de rehabilitació per afrontar la incontinència.

Les pèrdues d’orina són en general conseqüència d’activitats o moviments que generen pressió al diafragma. Tosir, riure, un gest tan simple com aixecar-se del llit pressionant la panxa o bé inclinar-se per recollir alguna cosa del terra de manera inadequada les poden provocar. I evidenment, estan lligades a l’envelliment de la persona. Per això, el perfil bàsic és el d’una dona gran. Resulta que, amb el pas dels anys, el sòl pelvià s’ablaneix i en realitzar actes que impliquin pressió del cos, la bufeta perd orina. "No debades, és com un cul de sac", explica Maria Company.L’esfínter uretral es debilita, a més a més, per factors com la maternitat i el nombre de parts viscuts, l’atrofia genital i del sòl pelvià per la manca d’estrògens (vinculada a la menopausa), així com per l’obesitat.

Què les provoca?

El problema d’aquest trastorn són les conseqüències secundàries com ara la infecció d’orina, causada per la irritació de les parets de la bufeta. I és que produeixen un augment de la força contractil del múscul amb la consegüent urgència miccional que no dóna temps al pacient a arribar al bany. També és comú trobar alguns inicis de depressió vinculats a les pèrdues d’orina, que solen acompanyar-se d’un sentiment d’envelliment relacionat amb la menopausa i la pèrdua de trets considerats femenins.

Tractaments

La incontinència pot ser tractada amb fàrmacs, però la seva ingesta sempre pot resultar desmesurada. Son Llàtzer disposa d’una Unitat de Rehabilitació de Sòl Pelvià, que es va posar en marxa fa quatre anys. La seva creació fou conseqüencia de les peticions que arribaven des dels gabinets de Ginecologia i Urologia. El tractament, que s’allarga uns 3 mesos, té efectes positius en un 95 per cent dels casos. A part de la feina manual, la unitat de l’hospital de Son Llàtzer també treballa l’electroteràpia. El Biofeedback és un sistema que també dóna resultats i que consisteix a aprendre a influir sobre els processos involuntaris del cos quan rep informació fisiològica d’un aparell electrònic.

Boles xineses

De nom exòtic i imatge eròtica, són més comunes que no es pensa. Les boles xineses són un aparell molt recomanat per treballar els músculs de la vagina. Tot i que es considerat una jugueta sexual, la seva eficiència "és increïble", diu el fisioterapeuta Mingorance. Reforcen la musculatura, sempre que la dona que les du estigui en moviment. "Són addients per anar a caminar o fer esport", aclareix. Hi ha dubtes al taller de dones. "Jo només me’n pos una, l’altra em cau". "No passa res, encara tens bastant tou el sòl pelvià, però ja t’hi cabran", li contesta Mingorance. En canvi, a les dones que fan una feina sedentària ("dependentes, administratives", posem per exemple), els convé utilitzar un con vaginal. Aquest con penjarà de la pell i tot i que no hagi moviment del cos, ja estarà mobilitzant un múscul. Una altra de les tècniques físiques, la contracció vaginal, és una activitat que recomanen fer "pel carrer". Esperes un bus? Fes contraccions, ningú no ho notarà. Camines? Estàs a un bar prenent un café? Contraccions.

Els colors

O l’estratègia dels colors. "Heu de triar un color", explica el fisioterapeuta a les seves alumnes, "i quan aneu pel carrer, i el vegeu, feis una contracció. Com si fos un joc!". I una de les senyores diu: "Idò jo no triaré el blau, perquè és el color de les granotes de feina!", i riuen.

"Amb exercici es pot controlar el problema"

El Centre Social Flassaders acull unes classes adreçades a aquelles dones que perden (o creuen que perdran) orina en algun moment. Són una quinzena i totes prenen part en el taller de gimnàstica. L’objectiu de les classes és senzillament combatre la incontinència. José Antonio Mingorance n’és el fisioterapeuta, que ha arribat de Son Dureta i hi dirigeix les lliçons. "El problema són els moviments hiperpressius", explica Mingorance. "Però, amb 20 minutets d’exercici cada dia es poden controlar els problemes d’incontinència". Els beneficis, a més a més, s’estenen moltes vegades cap a la vida sexual de les parelles.

Mantenir l’esquena recta

"Hi ha coses que són bàsiques", diu Mingorance. "Per exemple, si t’has d’ajupir, ha de ser flexionant els genolls i mantenint l’esquena recta". A més a més, s’ha d’evitar aixecar-se del llit de manera natural (o sigui, amb una sola acció del cos) i intentar recolzar-se amb els braços i posar-se dret en dues fases. Però, evidentment, la pràctica rutinària dels exercicis és allò que millora la salut femenina. "Les dones han de tenir consciència de la seva musculatura i treballar-la en consonància", diu el fisioterapeuta. Bàsicament, amb exercicis per notar la contracció de músculs i diafragma, així com la pell vaginal.

Antigament, aquesta contracció es realitzava mentre la dona orinava. La classe mèdica, però, va contraindicar aqueixa pràctica. Ja que després es retornava orina (i amb força) cap a l’interior de la bufeta i això en propiciava les infeccions. Una altra casta d’activitats són els d’apnea, que consisteixen a estirar el diafragma i la panxa sense aire a l’interior. Però l’exercici hipopressiu n’és la base. La posició quadrúpeda (de quatre potes, vaja), amb les mans orientades cap a l’interior en un gir de 90 graus, és una de les postures que els experts consideren més adients. Cal fer un estira-i-arronsa amb la panxa. I sense aire, mirar d’estirar del diafragma. "Qui no ho passi malament amb aquestes postures", diu Mingorance a les alumnes, "és que no ho està fent bé".

Contracció de l’anus

Però les tècniques de fisiteràpia uroginecològica, que ajuden a recuperar la força dels músculs del sòl pelvià, també poden fe treballar l’anus, que s’ha d’estrènyer com si es volgués evitar una defecació.