Un fet tan quotidià i senzill com el de fer clic quan feim servir el nostre ordinador és possible gràcies a l’aparició, ara fa quaranta anys, del ratolí. Aquest dispositiu revolucionari que millorà exponencialment la interactivitat entre l’home i la màquina informàtica ha viscut en aquests anys diferents etapes. Fins i tot, ha produït una certa gamma variada de productes, que resumeixen la seva funció mitjançant camins diversos. Però anem al principi, per veure com ha anat el camí des del seu naixement. Allò que es popularitzà fa anys com a mouse és un element ideat per Douglas Engelbart i construït per William English. Aquests dos pares de la informàtica moderna crearen un prototip que té poc o res a veure amb els ratolins moderns que estam habituats a emprar, ja que les seves dimensions eren més grans. A més, fou contruït amb fusta i només tenia un botó.
Millorar la interactivitat
La innovació fou presentada a cavall entre l’any 1968 i el següent, al Civic Auditorium de San Francisco i tenia un nom oficial força barroc: indicador de posició d’X-Y per a un dispositiu de pantalla. La forma i mida i el fil que el connectava a la màquina l’havien de condemnar a ser conegut entre el públic com a ratolí, malgrat que encara es torbaria alguns anys més a ser veritablement popular. El ratolí original tenia pràcticament la mateixa funció que els que usam ara. Emprat per l’usuari, aquest dispositiu detecta el seu moviment relatiu en dues dimensions per la superfície horitzontal en la qual es recolza. Visualment, el punt d’acció es reflecteix a través d’un punter o una fletxa en el monitor. En els primers anys de vida de la informàtica, el teclat era pràcticament l’única via per poder introduir a la computadora dades. I un èxit aplicable a ambdós dispositius és el fet que en l’actualitat els dos es puguin complementar, ja que es poden usar ambdós, indistintament, segons les necessitats de l’usuari o la tasca que es disposa a realitzar.
Pares il·lustres
Com ja hem anunciat abans, els creadors d’aquest element eren dos militants convençuts de les possibilitats que el desenvolupament de la tecnologia informàtica, encara primerenca, amb què treballaven podria aportar moltes utilitats en un futur. No en va havien format part del projecte ARPA –precursor de l’actual internet– i treballaven per a la universitat d’Stanford. En realitat –segons paraules dels seus creadors–, la funcionalitat del ratolí no ha canviatgaire. Tanmateix, allò que sí ha variat és que aquesta nova peça en l’engranatge informàtic havia de servir per a una finalitat més àmplia i elevada: la investigació per ampliar l’intel·lecte humà. La funció era clara. Mostrar com aquesta casta de tecnologia pot ajudar a l’augment de la capacitat intel·lectual, o com a mínim, a revolucionar la capacitat humana de tractar amb dades i organitzar-les, fet que es posa de manifest des de la seva concepció del terme ‘interacció’.
La primera companyia que hi treballà professionalment, fent-hi petites variacions, fou la californiana Xerox. Vet aquí que deu anys després que fos presentat encara no s’havia convertit en un fenomen de masses, com era l’esperança dels seus creadors. Perquè això succeís feia falta un altre protagonista: la marca de la poma, Apple, que el féu assequible a molta gent. Tot i això, ni Engelbart ni la Universitat que n’auspicià la creació no es feren gaire rics: Apple obtingué la patent del mouse per 40.000 dólars. Rendibilitzar la compra era només questió de temps.
El punt de mira en els ulls: fer accessible la tècnica a tothom
Les deficiències motores severes que pateixen les persones malaltes de paràlisi cerebral els obliguen a portar una vida diferent a la resta del món. Aquesta lesió, que afecta el sistema neuromotor, repercuteix en aspectes físics, com el moviment, i sol manifestar-se en els primers anys de vida. És possible veure persones que conviuen amb la malaltia d’una manera gairebé inapreciable per a la majoria de nosaltres i també d’altres que necessiten l’ajuda de terceres persones en les tasques de cada dia. Aquestes circumstàncies especials inclouen l’ús de l’ordinador, dificultat pel fet que molts afectats no poden fer servir el ratolí. Per això, prop de mil joves de trenta centres de tot l’Estat es podran beneficiar d’uns equips, proporcionats per l’empresa Iriscom, amb els quals podran dirigir el punter amb la vista. Aquest prodigi ha rebut el nom de Projecte Ediris i és impulsat per la confederació d’associacions d’atenció a les persones amb paràlisi.
No substituirà el ratolí
La tecnologia emprada per fer realitat el que ja s’avançava fa més de deu anys –que el futur del ratolí passàs per altres mitjans com aquest ocular o d’altres com el reconeixement de la veu– és força costosa i no es preveu que en un curt termini substitueixi l’ús popular del ratolí. Malgrat això, sí que es considera una bona opció per a persones en situacions especials, com aquestes amb mobilitat reduïda. Es basa en la videoculografia, que es fixa en els moviments de l’iris per executar les ordres en la computadora, deduint el punt de vista de l’usuari dins la pantalla. Els components del sistema no són gaire més que el que segueix: una càmera de vídeo, il·luminació infraroja –indetectable per part del subjecte– i una unitat de control basten com a complements. A tot l’Estat es calcula que hi ha al voltant d’uns 120.000 afectats per aquesta malaltia. Potser aquest gest tecnològic és una petita retxa enmig d’aquesta gran mar, però si després del primer milenar de beneficiats són més les persones que poden gaudir d’una major qualitat de vida, el gest haurà servit veritablement.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.