Alçau el puny dins els sindicats!

En segon lloc, la proporció de dones afiliades a sindicats és, en conjunt, menor que la d’ells. La situació a CCOO, la central sindical més gran de l’Estat, ho evidencia. "El 59% dels seus afiliats són homes, enfront d’un 41% d’elles", assegura Tatiana Vicens, secretària d’Organització a les Illes Balears. I en tercer lloc, la representació sindical és copada pels homes, tant en el nombre de delegats sindicals com en el de membres d’executives. Una distància, la de delegats i delegades, encara més profunda que en el cas de la mera afiliació.

Conciliar dues vides

Aquesta és la fotografia de partida, que respon a la realitat d’una societat, i no al revés. Agustina Canosa, coordinadora de la Secretaria de la Dona de CCOO, assenyala les arrels del problema. "Per a les dones amb responsabilitats domèstiques i que tenen cura de gent gran o dels fills, és difícil conciliar aquesta vida familiar amb la laboral". Neus Santaner, sindicalista històrica de l’STEI-i, també troba clau la coresponsabilitat a la llar. En tot cas, s’hi mostra optimista. "S’ha estès una bona xarxa de llars infantils i residències de gent gran. I tot i la manca de places i de recursos, ara tenim més ajuda per cuidar els familiars". A més a més, constata que entre els joves sí que es generen dinàmiques de coresponsabilitat.

"Però encara costa", insisteix Canosa. Els sindicalistes no tenim horari fix: la jornada és molt llarga i imprevisible", explica per il·lustrar les dificultats de fer feina i de mantenir la família. "Les reunions en són un exemple molt significatiu. Sabem quan comencen, però no a quina hora acaben". Un altre: "Si he de viatjar a Madrid per qüestions sindicals, amb qui deix els meus fills?". És per això que Canosa planteja, per exemple, unes polítiques de conciliació laboral, com ara "que les reunions comencin abans i tinguin una durada més preestablerta". La seva col·lega Neus Santaner mira cap als països nòrdics: "És una evidència que a l’Europa del Nord s’afilien més i poden conciliar l’àmbit públic i el privat sense problemes".

Tot i així, les dades demostren que la tendència –com indica Santaner–, és positiva. Així ho evidencia el percentatge de dones a CCOO, el 41% del cens d’afiliats. Ara bé, a la franja d’edat més jove, la dels menors de 30 anys, aquesta participació puja al 46%, enfront, just, d’un 56% de mascles. Les dades evidencien, doncs, que el món laboral camina, tot i que de mica en mica, cap a un cert equilibri. Segons José María Zufiaur, exsecretari general d’USO, "els sindicats han de prestar atenció, amb urgència, als grups de joves en situació precària, a les dones i als immigrants". Perquè, si no, les velles estructures sindicals "no tindran relleu i acabaran perdent poder".

Zufiaur, que divendres intervingué en les jornades sobre dret laboral organitzades per la Conselleria de Treball, englobà la baixa participació de la dona, de fet, en un context de "no-cultura d’afiliació ni de proselitisme" a l’Estat espanyol. Però hi ha una dificultat més, referent a la representativitat de les centrals obreres. Així, les dones elegides com a delegades sindicals han de demostrar la seva vàlua pel fet del seu gènere. Agustina Canosa ho té clar: "Els treballadors no tenen tant de respecte per les dones. Per no dir que, de vegades, no ens fan gens ni mica de cas". Ana Belén Tobes, secretària d’Acció Sindical de SATSE a les Illes Balears, no ho veu així.

"Fa set anys que som sindicalista i no he tingut la sensació d’haver de ser més agressiva perquè em respectin". Encara que cal dir que el sector de la infermeria és integrat, en la seva majoria, per dones. SATSE, per exemple, té un 80% d’afiliades, per només un 20% d’afilats. El seu màxim càrrec sindical recau sobre una dona. I l’executiva la integren sis dones enfront de cinc mascles.

El lèxic enganya

Neus Santaner creu que "sí que s’ha de tenir empenta i duresa". Un perfil que pareix la descripció d’ella mateixa. L’any 1978, "enmig de l’efervescència associativa i de lluita", Santaner fundà amb altres mestres el sindicat STEI-i. Ella mateixa encapçalà l’organització vuit anys (2000-2008), coincidint amb el canvi de nom de la central pel de Sindicat de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament. I és que el lèxic serveix moltes vegades per amagar la dona. De manera que els sindicats opten per utilitzar el genèric col·lectiu ("joventut", en comptes d’"els joves"), com el doble genèric ("infermeres i infermers"). Aquesta és la tècnica utilitzada per SATSE, tal com explica Jorge Tura, secretari general. "Vàrem veure que la majoria eren dones, o sigui que, o bé feminitzàvem el gènere, o el fèiem doble".

Però no és això el que més preocupa la seva companya de sindicat, Ana Belén Tobes. "Allò preocupant és que l’Administració no situï dones als llocs de responsabilitat", adverteix. I Tobes en comença l’enumeració, sempre des de la perspectiva del sector sanitari: "director de l’Ib-Salut, de Gesma, de la Conselleria, els gerents d’hospitals, els directors generals... Tots són homes". Què cal fer-hi, idò? Augmentar la pressió de les quotes de paritat? Aplicar-les a les estructures dels sindicats? Santaner acaba amb unes paraules que sonen a confessió: "M’ha resultat molt més difícil defensar una idea quan em trobava en minoria". Pel fet de ser dona, vaja. Tant a fora com en les reunions internes. "Els homes no es temen d’aquest fet. Però el més greu és que les dones, tampoc!". Un inici: que les dones en prenguin consciència i alcin el puny dins els sindicats".