“L'agricultura mallorquina no desapareixerà, podem mantenir-la”

Com entrares en el món de la fruita?
Quan vaig acabar enginyeria tècnica agrícola, vaig conèixer Ramon Alabern i vaig fer una campanya de feina a la seva explotació. Un dia que carregàvem melicotons, Ramon va rebre una telefonada de Ben Jakober, que necessitava un tècnic. Gràcies a això vaig fer feina en la fruita dolça i, així, vaig poder treballar en finques que disposaven d’una tècnica capdavantera: les plantacions de Mortitx, les d’Orient i els tarongers de Son Conill.

Tot això estava junt?
Formava part d’una organització que dugué a la creació de Fruita Bona. Les finques disposaven d’una tècnica d’avantguarda en varietats, tècniques i tractaments. A la Península aquestes tècniques eren desconegudes. Vaig tenir ocasió de fer un viatge a Califòrnia, on vaig poder veure plantacions de raïm de taula i, amb l’impuls de Joan Moll, les vàrem introduir a Mallorca.

Vàreu consolidar una manera nova de fer fruita?
De 1979 a 1994, varen ser anys de molta producció. Fins que tot Espanya va disposar dels mateixos mètodes. Fruita Bona havia aconseguit una posició predominant en el mercat i altres majoristes volien posar fi a la seva hegemonia. Llavors, teníem 250 hectàrees de fruiters en plantacions intensives i 250 més de tarongers. De tota manera, el sector, en el seu conjunt, havia decaigut. Certament, l’aportació d’aquest nucli innovador no es va escampar.

I llavors va venir la crisi de la fruita mallorquina?
Entràrem en una altra fase. Les finques i les produccions començaren a disminuir. En poc temps, passàrem a una situació crítica i aviat entraren en joc les grans superfícies.

Tot això t’ha donat un bon coneixement dels problemes?
Passava molt de temps a les finques. Coneixia els problemes del personal i de la taronja i ho sabia tot de la fruita dolça. Sempre he dedicat molt d’esforç a la formació i he volgut estar al dia de la meva feina.

Com està ara el sector?
El sector de la fruita ha arribat a un moment de decadència tan accentuat, que ja no pot anar més avall d’allà on es troba. La producció mallorquina de fruites ha desaparegut. Amb la tradició de la fruita i amb el clima que tenim, ara tot està per fer. Si ha desaparegut és per un context econòmic negatiu, per falta de rendibilitat, però quan les coses canviïn, quan els mallorquins valorin els seus productes, tot pot ser diferent.

I les taronges?
En aquest punt hem seguit una evolució en consonància amb la de la Península, agreujada per la superproducció de taronja i per la insularitat. Hi ha menys infraestructures, ens manca gènere de qualitat i l’exportació és molt difícil.

Per què queden encara tarongerars?
La fruita està destruïda i els tarongers s’aguanten per una sèrie de famílies que tenen la finca com un valor patrimonial important i no els arrabassen. Ara ja hi ha moltes finques abandonades. L’únic camí és que ens mentalitzem que necessitam un sector agrícola productiu basat en l’optimització dels costs de producció. S’estan perdent molts de doblers perquè les estructures de les finques no estan bé, i s’han d’aconseguir bons preus a partir d’una identificació del producte que doni seguretat al consumidor.

Com podrem aconseguir aquesta identificació?
Diferenciant el producte. A Fruita Bona feim producció integrada i empram tots els recursos per aconseguir un producte sa. No és important sols fer "producte balear", sinó la manera de produir-lo: sense residus, amb denominacions d’origen, amb agricultura ecològica... que la gent sàpiga què menja i on ho pot comprar.

Podrem mantenir l’agricultura?
Tenc confiança que l’agricultura mallorquina no desapareixerà, perquè és en el moment més difícil quan poden sortir propostes noves. Confii en els joves: no tan sols en els pagesos, també en els tècnics joves. La qüestió és no perdre la llavor que ens queda d’una tradició tan important com aquesta.