Ponts digitals: unir ciutadania i l'Administració

En paraules de Segura, es tracta d’oferir una "orientació preferentment jurídica" de les implicacions derivades per poder fer tràmits burocràtics a través d’internet, com també de la informatització dels sistemes que treballen amb dades privades de les persones. En definitiva, sobre el compendi de relacions variades i no mancades de complexitat, que s’articulen per via electrònica d’ençà de no fa gaires anys entre les institucions i els ciutadans.

Perdre informació

La qüestió de la informació és un tema capital en aquestes reflexions. En concret, es reflecteix una de les màximes preocupacions, tant d’organitzacions privades com de les públiques, a l’hora d’abocar dades rellevants al domini de les noves tecnologies, en especial internet. Evitar les pèrdues de dades s’ha articulat com un dels grans perills que assetgen aquest camp i com un dels eixos de les jornades. Així, s’han pogut escoltar diverses opinions en la sessió inaugural, provinents de professionals també de distints orígens. El marc jurídic vigent és el que marca els temps de la integració dels canals públics a la nova situació. Per això, gran part de les intervencions realitzades durant el matí del primer dia vingueren de la mà d’especialistes jurídics.

Tanmateix, l’intercanvi d’idees no s’aturà aquí i dues taules rodones ocuparen la sessió del migdia. En primer lloc, s’ajuntaren alguns representants de diferents organismes de territoris de l’Estat, com ara Aragó, Múrcia i Navarra, per parlar de les situacions que es viuen a casa seva, entorn de larelació entre ciutadania i Administració electrònica. Per parlar del paradigma balear, qui ho podia fer millor que el director de l’Institut Balear d’Innovació Tecnològica (IBIT), Antoni Roig, que aprofità l’ocasió per constatar que el grau d’"electronificació" dels organismes illencs es prou elevat. Ja havent dinat, es reprengué la sessió amb la segona taula rodona, mirant aquest cop de fer un gir de 180 graus i prenent com a objecte d’anàlisi el sector privat, en què destacà l’aportació d’alguns consultors especialitzats d’empreses com ara Indra i Telefónica.

Després d’aquest espai de diàleg, l’horabaixa tornaren les jornades monogràfiques amb juristes especialitzats de diferents universitats, aquest cop per reflexionar entorn d’alguns elements de l’accés electrònic. Bàsicament, es plantejà el curs de la implantació d’iniciatives com la signatura electrònica o els problemes que planteja la identificació a l’hora d’accedir a una determinada informació. La sessió que posarà punt avui, divendres, a aquestes primeres Jornades porta per nom El ciutadà i l’Administració electrònica, la qual mirarà de desgranar els factors més rellevants d’aquesta connexió, una vegada han estat examinats els trets més jurídics en les reunions d’ahir, dijous.

En primer lloc, es tractaran de manera central els drets de tots nosaltres pel que fa a la relació digital amb les institucions i alguns temes que se’n deriven, com per exemple la protecció de dades a internet, també relacionada amb l’expedient electrònic i les notificacions fetes per mitjans telemàtics. En aquest cas, la segona part del dia serà dedicada a posar sobre la taula quina és la situació de l’Administració electrònica al context de les Illes Balears, unes institucions que no es poden permetre el luxe de posar traves al procés de modernització. I més quan aquests nous temps porten implícita la millora substancial de la qualitat de la democràcia. La qualitat de la nostra democràcia.