La Cooperativa de Porreres és una entitat activa i molt arrelada. Antoni Martorell ha viscut intensament la vida de l’associació durant els darrers anys.
Quan es creà la cooperativa?
Va néixer ara fa 50 anys. Primer feren matances i elaboraren sobrassada, però no va anar com es pensaven. Llavors, posaren màquines per treballar els albercocs i es dedicaren de ple al sequer, l’arma principal de la cooperativa. I, a poc a poc, ha anat tocant tota classe de productes i serveis que el pagès hagi de menester.
Fa gaire temps que en sou el president?
Ara fa uns 16 anys que en som el president. Esperança Mora en fa 21 que n’és la coordinadora.
Quina evolució ha tengut?
Hem augmentat el valor de comercialització. La botiga al detall hi ha estat sempre, però ha anat augmentant de cada any i té tot el que necessita el pagès. Vàrem comprar uns terrenys per alinear-nos amb la carretera, que era una necessitat grossa, i ara disposam d’un local molt gran que, com és lògic, necessita inversió en la seva reparació.
Quins productes comercialitzau?
Compram garrova i ametla a través del Camp Mallorquí. També tenim una secció hortícola, amb una quarantena de socis, afiliada a Fruita Bona. Allà hi comercialitzam l’albercoc. Fruita Bona també proporciona un assessorament tècnic als pagesos interessats.
Com s’han de dur els albercoquers?
En els albercoquers, el que se’ns recomana és fer l’arbre net i esquitar-lo d’hivern, millor dues vegades que una. Els arbres han d’estar ben exsecallats i cuidats. Per tenir fruita de qualitat i de bona mida, no queda més remei que aclarir l’arbre. La feina és complicada i s’ha de fer quan toca.
Quines varietats en teniu?
L’abercoquer de galta ha minvat molt a causa de la plaga de l’escarabat. S’han sembrat plantades joves de varietats primerenques i d’altres com el canino, tadeo i murtó. Ara en devem tenir devers 40 o 50 hectàrees. Són arbres més petits, perquè siguin bons de collir. Jo en tenc i el canino és molt productiu. Cada 15 anys pots pensar de plantar arbres nous. En fa quatre que en vaig sembrar una plantada i ara és un gust, veure-la.
Com els comercialitzau?
Majoritàriament en verd i també feim un poc d’albercoc sec. Hi ha pagesos que el fan i ens el duen triat. N’han de saber fer, no és tan fàcil. Té sortida, però no com en el passat: en comercialitzam una o dues tones, totes a Mallorca. Un temps, a Porreres hi havia un sequer a cada casa. D’una part de l’albercoc més seleccionat en feim confitura. Enguany, per primera vegada, hem fet confitura ecològica.
Quins altres productes feis?
Feim pruna, meló, síndria, tomàtiga, pebre, carabassó, tomàtiga de ramellet, carabassa de fer cuinat... També feim taronja i llimona. Es fa un poc de patata i recollim cereals, però a Porreres hi ha el costum de comercialitzar-lo directament cada pagès.
Una part de la vostra tasca deu ser l’atenció dels socis?
Tenim prop de 187 socis i la immensa majoria té activitat amb la cooperativa. Tenim 5 o 6 persones que hi fan feina. Tramitam ajuts, tenim recollida d’envasos fitosanitaris i col·laboram amb l’Administració. Ens hem arribat a convertir en una gestoria. Els pagesos que queden han de dur molta paperassa. Els informam i el pagès identifica la cooperativa com un bon servei de gestió agrària. També dins la cooperativa hi ha una associació de defensa sanitària d’oví que ofereix un bon servei als ramaders.
Quina és la vostra activitat social dins el poble?
Col·laboram en la campanya de Nadal dels comerços i en la Fira ecològica de Monti-sion. Per Sant Joan feim un tast de confitures i un concurs de plats fets d’albercocs. Per Sant Roc feim una gimcana pagesa. A la Fira d’octubre, fa 20 anys que feim les jornades agràries i hi participam amb els productes locals. Ara hi duim a terme un curs d’agricultura ecològica. Organitzam cursos de poda, d’aplicació de fitosanitaris, de traçabilitat, de manipulador d’aliments i d’altres matèries. De cap a cap d’any mantenim una activitat constant de participació en la vida del poble.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.