Una garantia per al futur
Moltes vegades no dubtam de gastar 50 cèntims o fins i tot un euro en coses que no necessitam. La quantitat pot semblar molt petita, però a moltes zones desfavorides del món menys d’un euro al dia pot servir perquè un infant pugui anar a l’escola, tenir tot el material indispensable per poder estudiar, alimentar-se i rebre atenció sanitària. Per tal de fer que això sigui possible, moltes ONG i entitats han desenvolupat el concepte d’apadrinament, que se centra en l’ajuda als infants menors d’edat, nins amb nom i cognom que pateixen tota una problemàtica derivada del seu context socioeconòmic.
I demà...cuiner...mestre...cambrera...hostalers
Per arribar a ser Ferran Adrià també cal seure, abans, al pupitre. És la màxima que segueixen a l’Escola d’Hoteleria de les Illes Balears, situada dins el campus de la UIB. És una escola que nasqué per injectar professionals de la restauració i l’hostaleria en el mercat laboral mallorquí. Francesc Sastre, director del centre, ho reconeix obertament: "La filosofia és clara, hem de ser un lloc de creació per a la indústria turística del país".
Fre als fitosanitaris
L’ús desmesurat dels fitosanitaris en l’agricultura està destinat a desaparèixer. I és que els dubtes que generen els pesticides per a la salut humana són cada pic més grans. De fet, el ple del Parlament Europeu votarà aquest mes de gener dues legislacions que alteraran profundament el marc en què es movien, fins ara, els productes fitosanitaris. Es tracta del Reglament de comercialització, així com la directiva sobre ús sostenible dels plaguicides.
Les paraules que estremiren el món
Al llarg de la història, i sense cap treva ni una, les dones s’han anat rebel·lant contra el rol social en què les havien encaixades. Amb més o manco sort, les seves paraules han trencat l’anomenat sostre de vidre. Comentaris que, lluny de la superficialitat, amagaven crits d’angoixa davant l’heteropatriarcat. Amb l’esperit de recuperar algunes de les grans idees plantejades per aquestes heroïnes.
Mascotes silencioses
El segle XVI, el xinès Xang Xien Te va escriure el que és considerat el primer manual d’aquariofília del món: Chu sha yü p’u (El llibre del peix vermelló). En aquest es descriu amb detall no només el famós "peix daurat", un dels primers emprats pels afeccionats als aquaris, sinó també com mantenir en bon estat un dipòsit d’aigua, més freda o més calenta, com netejar-lo i ventilar-lo i, en definitiva.
“Fer feina al camp val doblers: comprant eines compres temps”
En Pep Torrens és un pagès que valora molt les condicions de la feina. Pensa que el més important és fer-la retre i que, per aconseguir-ho, fan falta bones eines. Treballau gaire terra?Tenc 4 quarterades meves, en es Parral de Ruberts, i en duc devers 200 més a Ruberts, Biniagual, Costitx, Lloret, Montuïri, Pina i Santa Eugènia.
Instruir des de la diversitat
Ja ha passat l’Any internacional de les llengües, però ens ha deixat nombroses propostes que han volgut fixar la nostra mirada en l’àmbit d’aquests instruments humans tan imprescindibles. Com no podia ser d’altra manera, a internet s’hi han aplicat alguns projectes, tot cercant una major divulgació del fet lingüístic global i també del nostre cas en particular.
Cercant i comanant feines en una comunitat en xarxa
Tothom sap que aquests temps de crisi aguditzen l’enginy de molts per tal de sortir-se’n de la situació de la millor manera possible. Aquest és un dels motius pels quals des de la Ciutat Comtal s’ha llançat fa poques setmanes el portal trabajoXpres –www.trabajoxpress.es–, un lloc al ciberespai des del qual tothom que ho vulgui –tant empreses com treballadors i particulars– pot accedir a una borsa on s’ofereixen i es demanen tota casta de feines a uns preus més econòmics del que és habitual.
Amb pocs recursos, però amb la boca sana
Un estudi relitzat recentment a la nostra comunitat ha permès saber que les persones pobres o amb menys recursos pateixen un 33% més de malalties. Aquest problema social s’estén a les capes més desfavorides i és la font bàsica de desigualtats socials manifestes.
La lectura del 2008
Des de la seva invenció, la lectura s’ha convertit en una de les peces que més fluïdesa han atorgat al complex engranatge del desenvolupament humà. Tot i que a alguns els sembli estrany, el naixement de l’art de saber llegir no va lligat a allò que avui en dia coneixem com a escriptura.
Mirar cap endavant
Al llarg de la història de l’ésser humà, hi ha hagut diverses malalties mortals que han afectat i minvat una nombrosa part de la població. La pesta bubònica, el còlera, la tuberculosi… El segle XX fou la sida i els darrers vint anys, el càncer. Sense implicar la marginació social que suposava els anys 80 un diàgnostic del VIH; el càncer, tremendament destructiu, s’ha convertit en una de les causes principal de mortaldat en les societats desenvolupades de l’anomenat Primer Món i esdevé una de les principals fòbies dins de l’imaginari col·lectiu europeu.
Com un feix de paumes...
Ja ho diu la lletra de l’himne de la llata: "Com un feix de paumes som els gabellins, per fer bona llata, portem tots els brins. Cosiu bressos i senalles, ventadors i sarrions, feis que l’art de Capdepera sigui honrat per tot el món". Així ha estat, ja que han arribat fins a Guatemala. S’hi han teixit moltes il·lusions, s’han trenat amistats i han cosit una esperança.
Ritus funeraris de fa 3.000 anys
Els primers menorquins inhumaven els seus difunts amb sudaris de cuiro i amb lliteres de fusta d’aladern, pi blanc o bruc. Els morts eren col·locats en posició fetal, amb els membres lligats amb cordes de ginesta o d’espart i acompanyats d’herbes aromàtiques, com ara romaní. Així ho demostren les investigacions realitzades al laboratori a partir de les mostres obtingudes del jaciment de la cova del Pas.
“El maneig extensiu permet produir carn de més qualitat”
L’agricultura ecològica i la gestió sostenible de les pastures és l’opció que ha triat Antoni Vicens a Campos per produir una carn de qualitat excepcional.
Societat vs informació
Fa uns dies, l’Institut Balear d’Innovació Tecnològica (IBIT) presentà en societat les dades del seu estudi anual sobre la relació que s’articula entre les persones i les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC).
Aules desconnectades de la nova era tecnològica
"Farem de l’Estat espanyol un país de referència quant a noves tecnologies". Aquestes paraules –pronunciades amb èmfasi pel ministre Sebastián, ara fa just un parell de dies a la seu de la transnacional Telefónica–, no són més que l’enèsima mostra que dóna comptes de la significació que les anomenades TIC han assumit a hores d’ara en la nostra societat.
Només pens a respirar
"Tu respires sense pensar... jo només pens a respirar". Això es el que pot dir una persona que pateix fibrosi quística (FQ) a una altra de sana. I és que la FQ és una malaltia genètica i degenerativa d’origen hereditari, que actualment no té cura i que afecta principalment l’aparell respiratori i digestiu.
Dins la peixateria sense adonar-se'n
La nit encara cau sobre el moll de Palma i les darreres paraules podrien ser el suspir d’una dona a terra. El seu estimat, a la mar, no arribarà fins abans de l’alba amb les xarxes plenes de peix, que després hauria de vendre ella, la patrona, tal com marcava la vella usança.
El costat fosc de la natura
Imaginau viure a quilòmetres i quilòmetres sota l’aigua, en una foscor absoluta, amb una elevadíssima pressió atmosfèrica i gairebé sense oxigen. Així és l’existència dels éssers que habiten els fons abissals marins i oceànics. És un món pràcticament desconegut per l’home, en el qual es calcula que el 90% de les espècies que s’hi troben encara no han estat descobertes.
Joan Horrach: “Si a una persona li agrada el camp s'hi pot dedicar i viure'n”
Joan es dedica sobretot als mens, per això, encara que és de Campanet, s’ha associat a la Cooperativa de Pollença amb la finalitat de fer xots de qualitat.
Oci per Nadal
En el moment de l’any en què ens trobam, ja hi ha molta de gent que ha decidit quins seran els articles triats per regalar en unes dates tan assenyalades com aquestes. Des de fa alguns anys, un dels productes més desitjats per un públic bastant variat són els videojocs i allò que podríem qualificar d’oci digital. No debades, la demanda d’aquests articles no ha minvat en aquesta època de crisi.
L'escola i els pobles indígenes
A mesura que el pas dels segles va erosionant el temps, els estudis relacionats amb qüestions purament etimològiques van sent cada cop més interessants, car la perversió que s’ha fet d’alguns dels mots que poblen els fulls dels nostres diccionaris frega la fantasia. Indígena, préstec del llatí; Inde (d’allà) i gena (nascut de). De tal manera, quan parlam de societats indígenes ens referim a aquella gent que és autòctona dels territoris que fermament trepitgen i dominen des de temps immemorials.
La desmesura dels auriculars està generant un jovent sord
Els nous reproductors de música, com l’iPod i l’MP3, tenen prestacions magnífiques: autonomia d’hores per funcionar, gran capacitat per emmagatzemar cançons i una qualitat sonora exquisida. El que no diuen, per ventura, és que l’ús desmesurat d’aquests aparells pot provocar sordesa. La patologia rep el nom de presbiacúsia o envelliment prematur del nervi auditiu.
I si Miquel vol la Barbie i Cati, un soldat?
Dos colors distingeixen visualment el gènere al qual pertoca cada jugueta. Rosa, per a les nines. I blau, per als nins. Només cal engegar la televisió i constatar com les joguines adreçades a elles reivindiquen l’ordre domèstic i la passivitat. En detriment, és clar, de l’espectacularitat i l’aventura que envolten les d’acció dirigides als nins. Per evitar que aquest Nadal torni a semblar més propi d’un capítol de la sèrie televisiva Cuéntame cómo pasó.
La UIB humanitza els rostres virtuals
Una cara no és completa sense els trets físics que indiquen el nostre ànim. Fins ara, pocs retrats virtuals gaudien d’aquesta complexitat sensorial.
“O hi ha un compromís amb la pagesia o desapareixerem”
A s’Aigo de s’Espinagar, hi predomina el bon gust. Allà, Lluís Julià i la seva família treballen i viuen l’agroturisme com una activitat lligada a la terra i els seus productes.
Aquest Nadal fes compres solidàries
Ara ve Nadal,menjarem torró...i amb una guitarracantarem cançons ....I menjarem també dotze grans de raïm la nit de Cap d’Any, i beurem cava per felicitar-nos, i les nostres taules –segons les possibilitats de cadascú– s’ompliran de menjars de festa, i cercarem aquell regal especial per a la persona que estimam...
Infàncies feixugues
Dimarts, onze del matí. Fent passes pel pati d’un col·legi de Ciutat, un ensuma que les muntanyes de literatura contemporània escrita entorn del fenomen de l’obesitat infantil no s’han aixecat perquè sí. Entre els enrenous de les gavines afamegades, les quals fan de les miques el seu tresor més apreciat, no aturen de rodolar a cop de vent plàstics i més plàstics dels pastissets i demés complements alimentaris.
+Educació postural-Baixes per lumbàlgia
En aquestes hores que l’alumnat rep classes d’Educació per a la Ciutadania, també convindria aturar-nos a pensar en aquelles nocions de salut que haurien de menester. Com puguin ser lliçons de bona alimentació, de sexualitat segura o cura del propi cos. I és aquí on entra l’educació ergonòmica, o postural de l’esquena. Perquè les dades publicades recentment per l’Escola Balear de l’Esquena (EBE), sembla que són alarmants.
Pageses i copropietàries
Tot està llest per llevar la capa d’invisibilitat a les dones de foravila, aquelles que participen en les explotacions agràries familiars i treballen la terra però que no consten enlloc. Perquè, fins ara, la majoria no estaven registrades enlloc. Això es deu al fet que una explotació agrícola només pot estar registrada a nom d’una persona i, tenint en compte les arrels patriarcals de la societat.
La sisena extinció
Els geòlegs solen establir les seves divisions temporals de la història de la Terra en relació amb els canvis en la tipologia dels organismes que l’habiten. Així, el paleozoic és l’era dels trilobits; el mesozoic, la dels ammonits i els belemnits i també la dels dinosaures; el cenozoic, la dels mamífers i els nummulits... Això quant a les divisions superiors (les tradicionals: era primària, secundària, etc.), però hi existeixen multitud de subdivisions menors que marquen canvis biològics en general menys vistosos. D’aquesta manera, es reflecteixen moments en què s’han extingit determinats organismes que tenien una presència més o menys important en els ecosistemes.
“No podem fer de tot, la nostra aposta és pels vins blancs”
Llorenç Colom reuneix tots els requisits de la persona que fa les coses amb estimació. Té cura de sa Teulera Nova d’Alaró, al peu de la serra de Tramuntana, on ha aconseguit produir uns magnífics vins blancs.
Les pissarres digitals interactives, o l'escola d'aquest mil·lenni
Pocs àmbits hi ha que marquin tan profundament com l’escola, en la qual un creix i s’obre a la vida. Els mestres, responsables que aquest procés tiri endavant, exerceixen una responsabilitat importantíssima per a qualsevol societat. Per sort, ja hi ha un sector dels que treballen amb Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC) que ofereix productes per facilitar la tasca educadora.
No esperen res a canvi
Moltes persones de les Balears dediquen el seu temps disponible a ajudar els altres. No n’esperen res a canvi, tan sols paliar les desigualtats i fer de la nostra comunitat un lloc més cohesionat. Segons les dades a les Illes, hi ha actualment prop de 50.000 voluntaris que fan feina en diferents projectes: l’assistència a gent discapacitada, a malalts, a qualsevol persona que necessiti algun tipus d’ajuda, la neteja de camins, el voluntariat en grups d’esplai, etc.
La universitat madura
Filles del recentment estrenat Estat del Benestar –aterrà a Europa just quan la II Guerra Mundial encara agonitzava–, les generacions contemporànies tenim la possibilitat de gaudir de tot un seguit de serveis que fan més planer el trànsit dels nostres dies. Tal vegada, un dels majors tresors col·lectius aconseguits són les condicions coetànies que acompanyen la vida dels més majors.
Jo preferesc parir a ca meva
Precisament perquè és un moment únic s’ha de viure en concordança. Aquesta és la premissa de la qual parteixen cada pic més dones mallorquines a l’hora de parir. Si bé el part medicalitzat és majoritari a l’Illa, l’assistència de comares a domicilis és una tendència al alça. De fet, mai no havia deixat d’existir, com algunes persones creuen erradament.
Si l'Amèrica Llatina gira a l'esquerra, per què la dona hi perd drets?
Que el continent sud-americà està girant cap a l’esquerra sembla una evidència, però que els drets de les dones caminen a la inversa també ho és. El cas més recent arriba des de l’Uruguai, ja que el president Tabaré Vázquez acaba de signar el vet a la Llei de salut sexual i reproductiva, una norma aprovada pel Parlament uruguaià i que despenalitza l’avortament.
Les ciutats que vénen
Les ciutats del futur tindran poc a veure amb les actuals. El creixement urbà de grans centres econòmics com Tòquio i Dubai ja han revolucionat el concepte d’arquitectura, amb edificis impossibles, illes artificials i una nova manera d’entendre l’espai. Amb tot, ara estan a punt de fer una passa més enllà.
“Hem de fomentar la producció ecològica si volem camps cultivats”
En Joan Massanet és un exemple de retorn al camp. Fa anys que va optar per retrobar-se amb les arrels i dedicar-se a l’agricultura ecològica.
L'ahir i l'avui de la xarxa de xarxes
Potser els centenars de milions d’usuaris que cada dia es connecten en tot el món amb la xarxa de xarxes no ho saben, però haurien d’estar de celebració: el trentanovè aniversari d’internet ha confirmat l’èxit i la importància que ha obtingut el que ja és i serà d’ara endavant un dels recursos tecnològics més influents d’aquest segle. Encara que els inicis d’aquest projecte són relativament propers en el temps.
- Un centenar de vehicles de mercaderies amb destinació a les Balears estan retinguts a València i Barcelona
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Aproven tres borses de feina a l'EMT Palma amb l’exigència del B2 de castellà i l’exclusió del català
- Denuncien diverses irregularitats en la gestió de la Policia Local de Calvià
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca