Aferrats a una botella

Els malalts arriben, sempre, amb caràcter voluntari. I són dues, les vessants del servei. D’una banda, el procés de desintoxicació més immediat: deixar de beure alcohol. Tot i que podrien fer aquesta passa als seus domicilis, hi ha una raó poderosa per al seu ingrés directe: la força de voluntat que han de menester és menor, si ja estan hospitalitzats. "I a més a més –assenyala el doctor Sort–,molts d’ells no en tenen, de domicili". La segona fase correspon al període de rehabilitació. I, en contra de la percepció social, és la part més difícil del procés. "Els fàrmacs que subministram funcionen molt bé i, al cap de pocs mesos, els pacients es pensen que ja estan curats". Però no és així, indiquen des de la unitat. I hi tornen de nou.

"El risc de recaiguda dura entre 3 i 5 anys", precisa Sort. I matisa, tot seguit: "La gent no és conscient que la malaltia obliga a deixar l’alcohol per sempre". O sigui, que la possibilitat de superar-ho i poder prendre una copeta de vi en un dinar familiar queda descartada. Rotundament. "Conec poques persones exalcohòliques que en siguin capaces", assegura. En el món de l’alcohol, tots els processos són lents. "La falsa percepció d’haver-se recuperat és tremenda". A més, la imatge d’un pacient alcohòlic, amb barba de cinc dies, violent, a l’atur, demacrat... és errònia. "No és la típica gent que no té on caure morta, ni són maltratadors de dones. Tenen una família i el problema sol estar amagat dins la rutina i la normalitat", explica el doctor. I és que les pautes de consum d’alcohol s’han estès a tota la societat, i així, no concerneixen just el sector de la marginalitat.

DGT, equivocada?

"S’han millorat coses, és clar –afirma Toni Sort–. Un temps, la gent prenia dues copes ben afavorides abans d’anar a fer feina, i ara s’ha eradicat, més o manco". Però cal contraposar els avanços a les errades. "La Direcció General de Trànsit (DGT) envia missatges equivocats. Per exemple, no és correcte suggerir que, sempre que el qui condueixi no hagi begut, els altres quatre que pugin al cotxe poden anar gats com una sopa". I el costum juvenil del botellot? "Hi ha estat i hi serà sempre. Ara bé, si abans ho feien cent persones, ara n’hi participen 1.000".

I allò que tenen clar a la unitat és que el 10% de joves que beuen així arribaran a necessitar un tractament de desintoxicació. "Ara bé, jo no som cap purista –adverteix Sort–. Jo prenc alcohol en dinar i en sopar. I m’agrada, com a tothom". Però amb mesura. "I sempre com a acompanyament de la ingesta de menjar", matisa el metge. En cas contrari, els perills són immediats. El pacient més jove que han hagut de tractar, fins ara, només tenia 23 anys. I era dona, tot i que socialment sigui més benvist que els homes beguin que no pas les dones.

Feminització

Cal matisar, però, que una cosa és la percepció social i una altra la realitat. "A la unitat ja hi tenim una certa paritat de malalts i la proporció entre homes i dones, respecte de la ingesta d’alcohol, s’ha igualat". La clau per entendre el desajust entre el nombre real de dones alcohòliques i la percepció social és la visibilitat. "La dona beu d’amagat, més en la intimitat... I no als bars". De fet, no és més que la reproducció de l’"heteropatriarcat": ell en l’àmbit públic, ella a ca seva. Sembla que, en el camí cap a la igualtat de gèneres, la dona ha pogut copiar els pitjors trets de l’home. Per exemple, beure amb desmesura. Al Joan March, però, els mostren el camí per desferrar-se de la botella.

Jo bec i fum, com ma mare i mon pare

"Els pares i les mares hi han d’assumir la seva responsabilitat", ha advertit no fa gaire el doctor Francisco Kovacs. L’afirmació, o assenyalament amb el dit, és justificat per l’Estudi sobre consum d’alcohol i tabac juvenil que la seva fundació ha realitzat. Hi han pres part 4.019 estudiants de 44 centres educatius de les Illes Balears, com també 7.359 pares i mares. L’informe, elaborat de manera conjunta amb la Direcció General de Menors i Família del Govern balear, s’acaba de publicar a la Revista española de salud pública. I les seves conclusions són inquietants. El fet que la mare begui dobla el risc que els al·lots ho acabin fent. I n’incrementa un 253% les possibilitats per a les filles. A més, que la progenitora prengui alcohol fa augmentar els casos en què els fills i les filles fumen també, sobretot elles.

Així mateix, la influència del pare és important, tot i que l’informe constata que queda molt lluny de la que adquireix la figura materna. El dossier en qüestió també reflecteix que les noies son més influenciables pels seus progenitors que no els nois. D’altra banda, el nivell socioeconòmic s’hi alça com una variable determinant per als infants. Segons l’enquesta elaborada per la Fundació Kovacs, "que el nivell sociocultural dels pares sigui baix influeix sobre els menors en molts d’aspectes negatius". De fet, augmentaria el risc que fumin, beguin alcohol, suspenguin assignatures, no practiquin esport i vegin més hores de televisió.

És per això que el doctor Kovacs assegura que, amb independència de la classe social, "els pares han d’assumir responsabilitats i exercir de pares, no pas d’amics ni de col·legues". Per tant, si no volen que els seus fills practiquin el botelló, ells tampoc no haurien de beure alcohol o, si més no, no fer-ho amb desmesura. "Els fills tendeixen a reproduir els hàbits de conducta dels seus pares i mares", declara amb contundència. Així doncs, la resposta està a les llars.