“Caminam cap a la desaparició de la regla”

Són perilloses, les copes de lluna?
Pareix que no, ja que l’aparell està dissenyat amb uns foradets que comuniquen la part inferior i la superior de la vagina, cosa que hi evita la generació d’un buit. Respecte del material utilitzat, és una silicona innòcua que en principi no provoca al·lèrgies ni res de semblant.

Aleshores, recomanau substituir l’ús de tampons pel de copes?
No, no. Els dos productes són adequats per a la higiene vaginal.

Els defensors de la copa al·leguen que els tampons deixen fibres de cel·lulosa adherida a les parets vaginals.
Això no està demostrat científicament. I a mi no em consta que existeixi aquest problema.

També asseguren que els blanquejadors transmeten dioxines.
Evidentment, s’hi ha d’anar alerta i actuar amb perspicàcia respecte del que diuen uns i altres. Però no s’ha realitzat cap experiment de base científica que ho corrobori.

Té cap virtut?
Evidentment, amb el seu ús s’evita el material rebutjable. Des d’un vessant de sostenibilitat és molt positiva. Ara bé, també cal dir que els bolquers de nadó generen encara més residus inorgànics. Només vull dir que tot avançament s’ha de posar en perspectiva. La copa de lluna és molt ecològica, però en comparació amb el que fem amb els bolquers, no és més que una broma. Ningú no fa servir ja els bolquers de gasa, i mira que són molt millors per evitar dermatitis.

Heu constatat l’aparició de les copes entre les vostres pacients?
Encara no n’he trobada cap. Des de la meva experiència, diria que la incidència de les copes és residual. Ara bé, les meves pacients tampoc no en són cap mostra representativa, sinó just això: pacients que vénen a la consulta. En tot cas, caminam cap a la desaparició de la regla, igual que hem començat a eliminar l’ovulació.

Ho podeu explicar?, per favor.
Avui dia, receptam a moltes dones les píndoles anovulatòries, ja que ho demanen. Aquesta píndola evita l’ovulació perquè la dona no es quedi embarassada.

I ja no té el període?
No, això no vol dir que deixi de sagnar. Perquè, si bé no ovula, sí que té una mena de menstruació. Passa que no és provocada fisiològicament pel seu propi cos (una hemorràgia cíclica per deprivació hormonal), sinó que és causada per les píndoles, que duen estrògens. Aleshores, arriba un moment en què l’endometri deixa de rebre hormones (durant els dies de descans de píndoles), i la caiguda tan forta d’hormones provoca un sagnat equiparable a la menstruació, però que realment no ho és. És una hemorràgia típica a conseqüència d’aquesta mancança.

Vós recomanau l’ús de píndoles?
Jo som com un llanterner. M’és igual posar-hi una rosca cònica o rodona. És la dona qui ho ha de decidir. Ara bé, ha de quedar clar que les dones amb menstruacions doloroses poden treure un gran profit de la píndola.

Per què?
La raó és senzilla. Amb les píndoles evitam l’ovulació i, a més a més, podem controlar el moment en què li arriba el període de menstruació. De fet, podem fer que el sagnat no li arribi en tres mesos. I no és dolent per al cos. Això ens fa pensar que, si podem reduir a la meitat o més el nombre de regles, també minvarem els moments de dolor de la dona. Més d’un 50 per cent!

La copa de lluna revoluciona el mercat de la higiene vaginal

Una insistent conversa s’escola darrerament en moltes trobades de la colla. Un nou producte per a la higiene vaginal, amb l’exòtic nom de copa de lluna, ha revolucionat les maneres de controlar la menstruació. L’aparell ve a substituir els convencionals tampons i compreses, fins fa poc els únics productes utilitzats. I què és la copa de lluna?, es demanarà molta gent. Es tracta d’un apar ell de silicona mèdica hipoal·lèrgica, un material que evita irritacions i al·lèrgies i que és compatible amb els èczemes.

La seva forma és cònica, semblant a la d’un petit enbut de no més de cinc centímetres. Es col·loca dins la vagina i se’n deixa una punta de silicona fora de l’aparell genital per poder extreure’l amb comoditat. I el flux del sagnat queda recollit –sense pèrdues– dins l’embut. I és que la silicona forma un precinte amb la paret vaginal, tot i que sense tenir-hi un efecte de ventosa. Perquè, en aquest cas, no es podria treure de l’orifici. De fet, la copa du mitja dotzena de petits forats que comuniquen la part superior dels genitals femenins amb la part inferior.

Ara bé, el seu caràcter innovador prové del fet que és reutilitzable. I es contraposa, així, als convencionals tampons i compreses d’usar i tirar. La copa de lluna és de silicona i basta netejar-la amb una cocció en acabar cada període de menstruació. Evidentment, això fa que la usuària pugui prescindir d’una gran quantitat de cel·lulosa, plàstic i cotó, materials utilitzats per fabricar els producres convencionals. Aquesta circumstància ha fet que organitzacions com ara Ecologistes en acció donin el seu suport, explícit i oficial, al consum d’aquest aparell.

Virtuts no provades

La llista oficial de les virtuts de la copa de lluna és ben llarga, com els seus promotors s’han encarregat de difondre. Segons l’empresa productora, Mooncup, les seves copes no deixen fibres de cel·lulosa aferrades a la paret vaginal (com sí que ho farien, sempre segons l’empresa, els tampons convencionals). A més a més, el màrqueting de les Mooncup precisa a la clienta que, com que no és de cel·lulosa, no du productes químics. Aquests serien, bàsicament, substàncies blanquejants, com ara el clor. I així, el resultat final –d’un blanc immaculat– genera la (falsa) sensació de puresa i d’higiene, atributs relacionats culturalment amb aquest color.

Clor blanquejant

Encara que Mooncup es congratula de no fer-hi servir blanquejants, no hi ha cap evidència mèdica (ni aclapadora) que indueixi a pensar que les dones que emprin tampons corrin cap risc de contaminació química amb dioxines. Els defensors de la copa de lluna també asseguren que no s’endú fluids que no li pertoquen, ja que no absorbeix, sinó que recull el sagnat que cau de la vagina.

Ara bé, la joventut d’aquest producte és la causa que no hi hagi encara estudis científics que n’avalin (o en contraindiquin) l’ús. Una altra qüestió és que el poc recorregut de les copes rebati la seva fama, que tot i ser incipient, va a l’alça. Ara per ara, només es té en compte el seu valor "verd". Perquè el fet de reutilitzar la copa evita l’ús de tampons –que es compten per desenes de milions arreu del món– cada any. L’estalvi ecològic que suposa l’ús d’un aparell reutilitzable hi és evident.

Menstruació cada tres mesos amb la píndola anovulatòria

Els avançaments de la farmacologia han dut la ginecologia a un nou escenari. Ara, la menstruació femenina pot ser controlada. De fet, el "tempo" de la regla és adaptable depenent de les píndoles anovulatòries. Fins ara, aquestes pastilles es prenien en períodes de 28 dies, el temps que dura un cicle menstrual. De fet, les tres primeres setmanes són les del consum i la quarta, la del descans. El fet de no ingerir la píndola durant set dies provoca una hemorràgia, tot i que no és producte de la menstruació, sinó d’una caiguda de les hormones que s’ingerien mitjançant les pastilles. Això explica que sigui possible no ovular –i per tant, evitar l’embaràs, per defecte–, alhora que es realitza un sagnat equiparable a la regla de cada mes.

Ara bé, l’efectivitat d’aquesta píndola té molt a veure amb la força de voluntat que tingui la pacient. I és que una distracció a l’hora de prendre els fàrmacs pot tenir un nin o nina com a conseqüència. És per això que alguns metges han començat a plantejar a les seves pacients la possibilitat de canviar de rutina. O sigui, alterar la freqüència ja establerta, fent més curts els períodes de descans, de set a quatre dies. I és que set dies és el termini en el qual una dona, sense medicament, pot mantenir relacions sexuals sense risc d’embaràs. Per tant, la nova tendència és a no descansar més que quatre dies.

Així, en cas d’equivocació (i de passar més de set dies sense prendre el fàrmac), la distracció no tindrà conseqüències, ja que encara hi ha un marge de seguretat. De fet, tanta importància tenen les distraccions, que als EUA han regulat l’inici de la presa de la primera píndola:en diumenge, sempre coincidint amb la vigília d’anar a fer feina, que es considera una referència seriosa. I les variables d’error hi resulten menors, si pensam que no es compleix la regla dels set dies.