En Joan té 27 anys i és un jove pagès de Sineu que vol continuar fent feina al camp, perquè és la feina que més li agrada.
Joan, per quin motiu et vares fer pagès?
Per aguantar la roda de ca nostra. A 9 anys ja menava el tractor. De ben petit, ja m’agradava fer aquesta feina. Hem anat duent la roda i agafant més terrenys perquè, si no dus gaire terres, no en pots viure.
Quines terres dus?
Duc prop de 200 hectàrees. N’hi ha 40 d’ametlerar i devers 100 de cereals. La resta és per fer garba d’avena i farratges. Tot el que duc és a Sineu i a Sant Joan: Binitaref, Son Tei, Son Ferragut Vell.
De maquinària, en tens gaire?
Hi he gastat entre 40 i 50 milions, en maquinària. L’estiu passat, vaig fer 22.000 bales de palla i tenia 5 homes que hi feien feina. Ara, amb la màquina que he comprat, ho faré tot i just hauré de menester un home amb un camió. Un temps, a ca nostra hi havia molta gent llogada i sols dúiem 15 quarterades de cereals i un poc d’ametlerar i de figueral. Bastava per viure i per tenir una gentada a jornal. Ara és difícil trobar gent, no tant pels jornals sinó perquè la gent no vol fer feina al camp.
Tens animals?
Sí, tenc tres guardes d’ovelles i un total de 460 animals. També engreix unes quantes truges per a nosaltres.
Et surten a compte, els animals?
El preu dels mens és molt baix i, si haguéssim de comptar-hi la feina, encara ho seria més. Sort que ma mare m’hi ajuda. Però si no tens animals, les finques són un desastre de brutor i si has de viure sols dels cereals, n’has de dur una escala molt grossa.
T’han perjudicat gaire, les darreres plogudes?
Enguany ha estat un desastre. L’aigua ha fet que les farratges no hagin pogut créixer. Hem hagut de donar menjar als animals. I el que s’han menjat ja no ho hem pogut vendre. Giram molta palla i de poder-la vendre a haver-la de donar a les ovelles, hi ha diferència. I ara els mens no seran llevadors fins per Pasqua. I el preu serà el que serà.
Podràs sembrar, enguany?
Si s’atura de ploure, sí. Perquè per Sineu la terra és molt bona. Potser en podrem sembrar un 30%. Per a pastures tenc molt de sembrat, per granar no he pogut sembrar ni una quarterada.
Tot deu dependre del temps que faci.
Aviat es podrà fer feina. En 15 dies es podrien sembrar els turons i les parts altes. Arran de torrent n’hi ha per un mes, si no plou. Per sort, els torrents han estat nets. Hi ha molt d’inundat i els albellons corren. A Son Ferragut n’ha sortit un que no havia rebentat mai en temps meu.
Tot això et pot causar gaire pèrdues?
El cereal pot anar bé si en sembres llavor de cicle curt, però de palla no n’hi haurà. I el que no sembris quedarà buit. Tot depèn del temps que faci. El que em sap més greu és que no saps si podràs servir els clients que depenen de tu.
Queden gaire pagesos, a Sineu?
Els pagesos, pagesos, amb molta roda, sols som tres o quatre. Llavors hi ha una sèrie de persones que duen terres i culegen. La majoria té entre 50 i 60 anys i així mateix n’hi ha que duen quarterades. Alguns tenen ovelles i porcs. Hi ha pocs joves. Fa mal envestir. Has de fer l’arrancada, que és el que més costa. L’any passat, el gasoil va fiblar i els adobs també han pujat molt. I si no tires, no culls.
Però les terres estan totes conrades?
Tot està conrat. El que s’abandona més són els bocins d’arbres. Als camps de cereals les màquines hi passen; amb els arbres és més difícil. Les terres de Sineu van molt bé per als cereals. Un temps, hi havia moltes quarterades que feien melons a la seca, ara sols en queda una dècima part. El preu no paga la feina. És una llàstima, perquè el meló de Sineu és molt bo.
Un pagès jove pot trobar terres per conrar?
Les terres són males de trobar i començar a fer de pagès sense terra és molt difícil, llevat que tenguis la sort que qualcú que es retiri et passi les finques.
Com veus el futur?
Està ben vist i és clar que la pagesia arribarà a zero. Si dins Sineu, que és un terme bo i amb finques grosses, la cosa està així, ja te’n pot fer una idea. No hi ha gent jove que digui: envestiré. Si s’eliminen les subvencions ja no hi haurà res a fer, perquè el món dels cereals no dóna, per si mateix, prou rendiment econòmic.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.