Obrir les portes de casa a nins que ho necessiten

Com afirma Joan Escandell, tècnic del Consell responsable del programa, "la situació que pateixen els infants és molt diversa. Es troben en una situació de desamparament, de negligència, de maltractament físic i en alguns casos d’abusos sexuals. Ara bé, el 60% són problemes greus de criança i la situació la pateixen els nins". "Tenir famílies disposades a acollir-los permet que els més petits de 0-3 anys puguin gaudir d’un context sociofamiliar adequat i normalitzat". Així, les famílies cangur constitueixen una mesura de protecció que dóna als al·lots la possibilitat de rebre l’assistència de manera personalitzada en un context més confortable. Una família l’acull com si fos "un fill".

Alhora, s’ofereix als progenitors l’ajuda per poder superar les dificultats i reconstruir de nou la seva llar amb pautes socioeducatives adequades. "Existeix una doble feina: amb els menors i amb els pares. Els oferim l’atenció especialitzada perquè es puguin recuperar amb tallers d’ocupació i cursos socioeducatius". Pel que fa a l’infant, l’acolliment temporal normalment dura un temps màxim de 2 anys, termini després del qual els tècnics decideixen i valoren la ubiació definitiva del menor que torna amb la seva família, és adoptat per un familiar directe o és acollit definitivament en un centre de menors. De tota manera, mentre la separació és temporal, els menors no perden els vincles amb la seva família biològica i els pares poden visitar-los a través de la mediació de Serveis Socials.

Ara bé, sens dubte allò més important de les famílies cangur és la seva implicació, ja que es bolquen de ple amb les necessitats dels infants. Així, malgrat la tipologia d’aquestes famílies és molt diversa, des de matrimonis joves sense cap fill fins a parelles de mitjana edat amb fills propis, totes tenen en comú l’interès d’ajudar els nins oferint-los una llar i estima. Tot i així, cal recordar que aquesta mesura no és cap adopció i els tutors legals són els Serveis Socials del Consell de Mallorca. Malgrat això, les famílies poden triar l’escoleta, el pediatre i l’assistència sanitària, la qual cosa requereix un nivell de compromís i responsabilitat molt gran. De fet el més "dur" per a les famílies acollidores és quan el nin se’n va, "el més dolors és acomiadar-se del menor, feim feina perquè això sigui el menys "traumàtic possible", assegura Escandell.

Les famílies niu

De la mateixa manera, l’IMAS du a terme un programa d’acollida, en aquest cas permanent, per a infants majors de sis anys i que es coneix amb el nom de Famílies nius. Malgrat s’assembli més a una adopció, tampoc no ho és. Ara bé, aquesta mesura permet que els infants convisquin definitivament amb una família, amb la qual cosa asseguren la seva estabilitat. De la mateixa manera, els tècnics de l’IMAS treballen per aconseguir fer extensible aquest tipus de programes a menors d’entre 14-16 anys, que actualment es troben en els centres de protecció. Com explica Escandell, "molts d’aquest joves no volen ser adoptats i encara guarden vincles amb les famílies. El que cercam són famílies disposades a acollir-los i que els infants no se sentin com si els llevassin els pares". De tota manera, ja sigui en un cas o en un altre, l’IMAS també ofereix cursos de formació per a les famílies acollidores, que els permeten afrontar de manera més acurada les problemàtiques que puguin sorgir. En definitiva, un servei molt humà i proper que permet que els menuts rebin l’estima d’una família sense perdre el contacte amb els pares. Una manera de millorar tant com sigui possible les condicions de vida d’aquests menors.

"S’integren a la perfecció i es fan estimar des del primer dia"

"Pràcticament puc dir que els estim més que els meus futurs néts. No sé si és per la seva procedència, però aquests infants es fan estimar moltíssim". Això és el que assegura Esperança, una mare de família que fa 115 dies que acull dos infants a través del programa Famílies cangur de l’IMAS. La seva experiència ve d’enrere: ja ha acollit 13 nins, que s’han convertit en una part més de la seva família. "Els meus fills ja tenen 18 i 20 anys i amb el meu home vam parlar de la possibilitat d’acollir-ne algun. De fet, tota la família hi estigué d’acord i tots ens hem bolcat en ells. Tant el meu marit com els fills ajuden en tot, donant-los el biberó, cuidant-los, muntant diferents torns, etc". Tal com destaca Esperança, "aquets nins s’integren a la perfecció i es fan estimar tot d’una. Tenen una cosa molt especial". Però això no és tot. A banda dels infants acollits pel projecte cangur, la família té un altre membre, un nin en acolliment permanent que també els ajuda amb totes les feines que cal fer. De tota manera, com assegura, allò més dur és sens dubte el comiat, "quan se’n van els trobes a faltar moltíssim, sempre els tens en ment".

"Tenen un sisè sentit"

De la mateixa manera ens parla Tina, que acull a casa seva una nina ben petita, "has d’estar predisposada que l’infant entengui els seus pares i torni amb ells. Ajudar-los perquè no ho passin encara més malament". De fet, afirma, "amb el meu home vam pensar d’adoptar un infant, però al final vam optar per l’acollida i n’estam encantats". Tot i que és el primer infant, ja tremolen amb l’hora del comiat. "El meu marit no entenia com era possible que els nins tornassin amb la seves famílies després del que en alguns casos havien passat. Tanmateix, al final et consciencies que tu hi ets per ajudar els nins i els agafes una estima molt especial". "Aquests menuts tenen un sisè sentit i tot d’una noten l’afecte i l’estima que els dones". Pel que fa als problemes més pràctics, "no ha sorgit cap entrebanc i la nina ha tingut molt bona acollida, tant entre els pediatres, com al PAC i a l’escoleta". "Si al final ha d’anar a adopció intentaré adoptar-la", afirma.