Durant aquest darrer grapat d’anys, ens hem avesat a tremolar cada vegada que llegíem qualque notícia relacionada amb l’statu quo del sistema educatiu espanyol. I amb motiu. Els rànquings que tan de moda s’han posat en aquesta Europa de la competició sempre han tendit a torturar l’ego d’aquells que –carregats de fe– han intentat enlairar una xarxa educativa condemnada a un fracàs absorbit en petites dosis. Emperò el destí, de tant en tant, s’estotja esperances. Recentment, un informe elaborat per Brussel·les situa Espanya en el grup capdavanter d’estats on és major l’assistència d’infants menors de tres anys a les guarderies. No és que sigui un indicador que inspiri una felicitat immediata, emperò sí que deixa entreveure certa claror. Concretament, l’estudi confirma que un 39% dels menors que tenen aquestes edats freqüenten aquesta mena de centres en els quals es fan les primeres passes de l’itinerari formatiu.
Aquesta xifra es troba molt per sobre de la mitjana comunitària, la qual només arriba fins al 25%, tot i que encara no arriba als nivells dels estats escandinaus, on l’educació en aquestes edats està més normalitzada: Dinamarca (72%) i Suècia (43%). A les antípodes de l’Europa més septentrional se situen països de l’antiga façana soviètica com ara la República Txeca i Polònia, en els quals només 2 de cada 100 infants menors de 3 anys són duits a establiments destinats a la seva formació. Extrapolant l’anàlisi cap a edats més avançades, veiem que entre els menuts d’entre 3 i 6 anys les diferències quant a escolarització són ben paleses a l’entorn de la UE. Per un costat, destaquen estats com ara Bèlgica, on el 98% dels infants assisteixen assíduament a centres d’educació infantil; França, on el percentatge s’enfila fins al 94% de l’univers; i Espanya, on 91 de cada 100 infants estan escolaritzats.
Lluny d’aquests paràmetres, fixen les seves xifres alguns nous membres ubicats en longituds més orientals com ara Lituània (56%), Malta (57%) i sobretot Polònia, on només un 28% dels menors de 6 anys ha trepitjat un centre quan comença la seva educació primària. D’aquesta manera, sembla que vivim en una societat relativament partidària que els fills encetin el seu periple per les aules en edats primerenques, tal com recullen les mesures legals aprovades aquests darrers anys. Tot i això, són molts els pares que encara sospesen amb precisió meridiana el moment adequat perquè els seus descendents es pengin la motxilla.
El primer dia
Abans que la meva filla tingués un any de vida, vam decidir que anàs a una escoleta, ja que ens van advertir els pediatres que com abans iniciàs el seu procés de socialització, millor podria desenvolupar moltes de les seves capacitats". Aquestes són les paraules de la mare de Marta, que just ara té 2 anys i que, segons les seves mestres, ha fet dels pinzells i de les aquarel·les els seus aliats més apreciats. El parer d’aquesta mare no esdevé residual, emperò tampoc exclusiu. Amb tot, no són pocs els especialistes que creuen que els estímuls –ja tinguin una intencionalitat de desenvolupar capacitats psicomotrius o ja siguin per despertar facultats mentals o emocionals– que els infants reben en centres com aquests resulten summament significatius en etapes tan importants com aquestes.
Així les coses, el fet de compartir experiències amb individus de la seva mateixa edat, absorbir determinades conductes i hàbits o simplement aprendre a jugar són alguns dels guanys que sovint defensen aquells que són partidaris d’una escolarització més primerenca. Finalment, no s’ha d’oblidar que el nou escenari que aporta aquest procés atorga una major independència dels fills respecte dels pares, independència tan demanada en etapes vitals posteriors com ara l’adolescència. Però analitzant el fenomen des d’un cert caire d’objectivitat, no podem obviar que la major part de famílies que prenen la decisió d’inscriure els seus menuts en escoletes no ho fan empeses només per qüestions com les que ara acabam d’assenyalar. La definitiva incorporació de la dona en el món laboral ha donat molta vida a l’educació infantil.
De fet, la ruptura progressiva del concepte de família tradicional, unida a les de cada cop més elevades taxes d’ocupació femenina, fan de les guarderies l’única opció vàlida per conciliar treball i família. Tot i aquests arguments, no totes les mirades es troben allà mateix. Alguns psicòlegs i pediatres defensen que els menors de 3 anys estiguin a casa perquè, segons ells, no resulta gaire encertat separar els infants del seu entorn familiar tan aviat. Endemés, alguns pares veuen com la iniciació dels seus fills en aquests centres educatius moltes vegades va lligada a un seguit de malalties infeccioses que debiliten la salut d’algun d’aquests infants. Constipats, virus estomacals o d’altres complicacions destorben la tranquil·litat d’alguns pares i mares, que acaben optant per deixar els seus fills a casa. En qualsevol cas, les veus autoritzades recomanen una incorporació gradual i que en cap cas no s’abusi de dur els infants massa hores a l’escoleta, tal com fan algunes famílies.
Quina escoleta triar?
Tal vegada, una de les primeres decisions importants que ha de prendre un pare o una mare, sigui la de triar una bona opció formativa per als seus fills. Moltes ocasions, aquesta no esdevé una tasca fàcil, ja que les ofertes són prou variades i no totes ofereixen plenes garanties. Vet aquí alguns elements que cal tenir en compte a l’hora de facilitar una bona elecció:
• Els espais. És fonamental que les aules, els passadissos, els menjadors i els banys siguin amplis, que estiguin nets i adaptats a les necessitats dels infants.
• L’equip humà. Esdevé una evidència que amb el pas del temps aquesta mena d’establiments s’han convertit en alguna cosa més que simples indrets on es guarden els menuts. El procés d’adaptació al tempo marcat per la societat requereix un delicat equip de mestres i educadors que sàpiguen acompanyar els infants en aquesta consecució vital. La titulació dels qui hi fan feina en pot ser una garantia, segons indica la Conselleria d’Educació balear.
• Pla de feina. La confirmació que els progenitors facin del programa que guia l’educació dels seus fills sempre serà un element prou indicatiu a l’hora de triar la millor alternativa.
• La situació. Normalment, és recomanable que els infants no hagin de repetir cada dia tortuosos trajectes per arribar a l’escoleta. Tanmateix, l’elecció d’una guarderia situada a prop de casa pot ser idònia ja que, tal com indiquen alguns especialistes, a més de l’estalvi de temps, ajudarà l’infant a créixer rodejat de la realitat social que l’envolta. D’altra banda, molts pares opten per centres propers als seus llocs de feina.
• Seguretat. Els perills que amenacen la vida d’individus que no passen els 3 o 4 anys no són pocs. Assegurar-se que els endolls elèctrics no són a l’abast dels petits, que els productes perillosos estan tancats amb clau o que els vidres són prou resistents als hipotètics cops que puguin rebre són algunes de les exigències que un podria reclamar a l’escoleta del seu fill.
• El menjar. Si els infants queden al menjador, és útil saber si el menjar és cuinat allà mateix, quina és la dieta que s’hi segueix o en quines condicions mengen habitualment els comensals.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.