Càncer de còlon, El més letal de tots
El repte és damunt la taula. El càncer de còlon envesteix fort i és la primera causa de mort a l’Estat espanyol. Tanmateix, fins i tot els pitjors enemics tenen un taló d’Aquil·les. De fet, aquest tumor va sempre precedit d’unes lesions que trigaran entre cinc i deu anys a derivar en un procés oncològic. Això explica la importància de la detecció d’aquestes cèl·lules precanceroses. Perquè si el pòlip es detecta d’hora, també hi ha temps per combatre la malaltia.
Iguals, sí. Però psicològicament idèntics?
La societat d’avui assumeix que els homes i les dones són iguals. Que el sexe no té influència a l’hora de tirar endavant qualsevol tasca. Però en el camí de la igualtat encara hi ha un front obert. Som també idèntics? És aquest un debat que ve d’antic i que s’havia situat, fins ara, en dos termes: el pes de la genètica i el de l’entorn social. Així, la neurociència investigava les diferències entre el cervell masculí i el femení. Per la seva banda, la sociologia i la psicologia estudiaven el desenvolupament del caràcter dels uns i de les altres.
“El preu de l'ametla no basta per mantenir els arbres en condicions”
A la família de Pep ja eren pagesos, de Pollença, però tota la vida ha fet de pagès a Santa Maria.
Menys papers als jutjats: tràmits més àgils i segurs
No cal recórrer a diari els passadissos dels jutjats, d’aquí o de qualsevol indret, per adonar-se que la tasca de la judicatura comporta moviments constants de paperassa. Malgrat que això sembla que sigui una veritat constant, les coses poden començar a canviar, almenys pel que fa referència al cas que més de prop ens toca. I és que fa pocs dies es presentà públicament una fita que pot traduir-se en el punt de no retorn vers un sistema judicial avingut a les millores de les anomenades noves tecnologies.
Les Illes Balears, més solidàries
La nostra comunitat té avui dia un compromís ferm amb la cooperació al desenvolupament gràcies al Pla director de cooperació de les Illes Balears 2008-2011, que marca les directrius i línies bàsiques de la cooperació a les Illes. De fet, és el primer que s’ha realitzat i té l’objectiu bàsic d’aconseguir millorar l’efectivitat dels ajuts als països del Sud amb la destinació del 0,7% del pressupost de despeses consolidades de la Comunitat a cooperació per al desenvolupament d’aquí a final de legislatura.
Expressions in off
Un dels grans avanços que aquests darrers temps ha pogut contemplar la nostra comunitat educativa –i per extensió també la societat– ha estat la integració i la normalització de les anomenades persones amb necessitats educatives especials (NEE). Concretament, la vertadera normalització d’aquesta gent és ben palpable en la quotidianitat dels centres escolars.
Pelar, tallar, cuinar...
Els nous hàbits laborals han desplaçat la cuina casolana de totala vida i han imposat el menjar ràpid i ja preparat. I amb l’alimentació tradicional a la llar també ha caigut, en part, la dieta mediterrània. Una situació alarmant segons els nutricionistes i la classe mèdica en general, que alerten de la deriva cap a la obesitat de la societat actual.
Elles prenen el relleu
Ella té nou anys i la consciència tranquil·la. Encén un petit ciri, abillada amb aquell vestit crema que tant li agrada, i no pensa en qüestions que, realment, li semblen mundanes. Que si la dona pot participar en una processó? "Evidentment –pensa–, així ha estat sempre". Però tan sols té nou anys, meravellosa edat d’innocència, i no ha conegut el temps de la discriminació de la dona en els actes religiosos, com ara intervenir en les processons amb motiu de Setmana Santa.
Gran Scala, un projecte faraònic al mig del
no-res
La fesomia d’Ontiñena, un petit municipi de la província d’Osca, canviarà radicalment si es tira endavant el projecte Gran Scala, un megacomplex que es vol construir sobre una superfície de 2.500 hectàrees, limítrofa amb el desert dels Monegros.
“Hi ha manco pagesos que abans, però sembren molt més”
Illacamp és una cooperativa poblera enfocada a comercialitzar directament les produccions dels socis. El seu gerent és Joan Cantallops.
Tecnologia educativa, a examen
Ja fa uns quants anys que el món de l’educació mira amb esperança envers les noves tecnologies, com si fossin una mena de salvavides per ajudar-lo a remuntar les dificultats que el món globalitzat on vivim ens provoca. En aquest cas, i per col·laborar per vuitè any consecutiu en la recerca de mecanismes que afavoreixin l’entorn docent, s’ha duit a terme del 2 al 22 d’aquest mes el VIII Congrés Internacional Virtual d’Educació (CIVE) i ha obtingut un èxit remarcable.
Ensenya'm, padrina!
Són una parella gairebé inseparable. Ella, riallera i xerrameca. Ell, reflexiu i tímid. Viuen junts a casa d’ella des del 2005. Els separen 53 anys. Això que hi ha entre Toni i Paquita no és una història d’amor, però gairebé. Des de fa quatre anys, fan tàndem al programa Viure i conviure de l’Obra Social de Caixa Catalunya, que uneix un jove i una persona gran a la mateixa casa, amb l’objectiu de cobrir la necessitat d’habitatge del primer i que la segona se senti acompanyada.
L'anèmia dels nostres investigadors
Talment l’argot futbolístic, el món de la política viu i beu de grans tòpics. Són frases fetes que acostumen a incloure en els seus discursos, tot i saber que la transcendència que aquelles paraules tindran entre el públic serà més aviat escassa. Segurament, algú de vosaltres coincidirà amb un servidor a l’hora de valorar alguns debats electorals –o fins i tot parlamentaris– com un seguit de tòpics i frases orfes d’un suport tangible.
Els donarà l'esquena?
John Ehrlichman tractava de tranquil·litzar el sempre irascible president Nixon: —Tots els incentius estaran dirigits a la menor cura mèdica possible. I Edgar Kaiser, el seu estret col·laborador, afegí: —Així, com menys cura proporcionin, més doblers guanyaran. Pareix que, d’ençà de l’agost de 1971, les coses no hagin evolucionat gaire. Perquè la primera economia mundial té una de les pitjors sanitats de tot Occident. Les xifres estremeixen: el 15,7% de la població als EUA no té cap tipus de cobertura mèdica, és a dir, 47 milions de nord-americans.
1983 S'encetà la lluita
L’any 1983, probablement, queda en el record dels ciutadans com el de la intervenció judicial de Rumasa, tot i que l’autèntica protagonista d’aquells dies fou la Llei d’interrupció de l’embaràs. De cap a cap. Amb la impaciència de qui governa per primer pic en la història, el Partit Socialista matinà molt en aquell nou any. Era un 3 de gener quan l’aleshores ministre de Sanitat, el desaparegut Ernest Lluc, anunciava la intenció de promoure la llei. El 30 de novembre del mateix any, les Corts espanyoles aprovaven l’esmentada normativa.
El rastre del desglaç
L’escalfament global del planeta ja és una realitat. Segons la comunitat científica, es constata una tendència clara i generalitzada de l’augment de la temperatura arreu del planeta. Una situació que afecta greument les regions polars.
“Els pagesos s'han d'unir per fer compres i millorar les vendes”
La vaqueria de la Plana Vella de Manacor és capaç de produir llet d’alta qualitat de manera natural i està perfectament lligada a l’entorn. Se n’encarreguen Sebastià i Francisca, amb els quals parlàrem.
Pàgines d'ahir, sota la mirada d'avui
Prop de dues mil capçaleres de periòdics editats arreu de l’Estat espanyol són a l’abast de tots els internautes, amb la creació de la Biblioteca Virtual de Premsa Històrica. Es tracta d’una iniciativa impulsada pel Ministeri de Cultura, en què mitjançant el seu portal d’internet http://prensahistorica.mcu.es es pot accedir en qualsevol de les llengües de l’Estat, i en anglès, a un total de més de quatre milions tres-centes mil pàgines que reflecteixen allò que va ser actualitat, des de l’any 1777 fins pràcticament avui.
S'aficionaren a la fotografia abans de ser mestres
Molt ha plogut d’ençà que Agustí Centelles tingué la seva vella Leica de 35 mm, càmera puntera de la dècada dels anys 30, i fotografià la Barcelona republicana. Encara més des que el precursor de l’enfocament, Henri Cartier Bresson, començà a captar l’efímer instant de vida de les imatges. Només són dos exemples, perduts en la història de la fotografia escrita en blanc i negre, els que seguiren el surrealista Man Ray, guerracivilistes com Robert Capa i Gerda Taro i, perquè no, els actuals Bru Rovira i Sofia Moro.
L'obscura pedagogia del temps lliure
La història de l’altruisme a la nostra terra té una tradició encoratjadora. No debades, ja queda enfora aquella mística dels relats de caritat cristiana que tantes sensibilitats tocaren temps enrere. A mesura que ha anat passant el segle XX, han anat brotant exemples i més exemples delatants d’una societat amb esperit solidari amb ella mateixa i també de portes cap a fora.
Tardor de pluges, primavera d'atxems
Moc, picor, congestió nasal, atxems... Ja ha arribat l’hora de les al·lèrgies, en tant que la primavera entrarà de ple a les Illes en els propers dies. Enguany, les al·lèrgies associades al clima repercutiran en la salut diària dels ciutadans amb més força que mai. Els experts calculen que la present estació serà una de les tres pitjors primaveres de la darrera dècada. El perquè cal situar-lo en les pluges que han caigut a l’Arxipèlag aquest hivern.
L'ull per ull, revenja o justícia?
Encara avui, un meravellós dia de sol i a punt d’entrar la primavera de 2009, hi ha lloc al món per a la llei del talió. Una llei que permetrà a Ameneh Bahrami vessar deu gotes d’àcid en un dels ulls del seu agressor, Makhid Movahedi. Ell és l’home que, cinc anys enrere, cremà la cara de Bahrami també amb àcid. La deixà cega i desfigurada després que ella el rebutjàs com espòs.
La direcció és correcta, però va massa lenta
Crisi: no existeix cap altra paraula que defineixi millor el futur de l’energia en el conjunt de la Unió Europea i, per tant, de l’arxipèlag balear. És una conclusió ben arrelada en el si de les institucions europees, que s’ensumen una desfeta del sistema energètic si no es prenen mesures ja.
“Cooperativisme i diferenciació són les opcions de la nostra ametla”
Georgina Brunet treballa de tècnica a la cooperativa Es Camp Mallorquí. Des de la seva feina ha pogut conèixer la realitat i els problemes del nostre camp.
Infants lliurats en una xarxa global
El campus universitari de la carretera de Valldemossa, a Palma, ha estat l’escenari escollit per dur a terme el I Congrés estatal dels drets del menor davant les noves tecnologies. Dos dies plens de reflexions i d’anàlisis entorn de la relació establerta en els temps més recents entre els menors i les eines sorgides de les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), un fenomen prou nou i complex com per atreure un nombrós públic multidisciplinar.
Incorpora, una aposta per la inserció
Per a moltes persones trobar feina no és gens fàcil. A causa d’un conjunt de problemàtiques, moltes d’elles es troben al marge del funcionament normal del mercat laboral i en risc d’exclusió. Per tal de pal·liar aquesta situació, la fundació Obra Social la Caixa desenvolupa des de l’any 2006 un programa de treball anomenat Incorpora, que té com a objectiu ampliar la possibilitat d’ocupació d’aquesta gent i alhora fomentar la responsabilitat social de les empreses.
La quimera d'estudiar treballant
Deia, de manera ininterrompuda, una jove pedagoga (filla de la nova escola) que "un no s’allibera completament de l’adolescència quan deixa de tenir acne, sinó quan és capaç de subsistir econòmicament per si mateix". Tot i les traves malintencionades que es podrien posar a aquesta tesi, els fets demostren que d’entre la llista de projectes de fum que un té tot just alliberar-se de l’institut, hi apareix indubtablement l’autosuficiència, també econòmica.
La crisi també copeja l'estat de salut dels aturats
Les estretors econòmiques que algunes persones pateixen els danyen la salut. Perquè la manca de doblers desemboca en la supressió de despeses que són bàsiques. La cupla? Del sistema capitalista. Així opina Francisco González, president de l’Associació de sociòlegs de les Illes Balears. I és que, a parer seu, "ens aixecam per competir i no pas per col·laborar".
Queda molt de camí per la plena igualtat
Milers de persones, dones majoritàriament, però també homes, sortiren ahir al carrer de totes les ciutats de l’Estat per celebrar el Dia internacional de la dona treballadora, una acte encara necessari perquè queda molt de camí a recórrer per aconseguir la plena igualtat. Enguany, dues grans qüestions marcaren la jornada: la crisi econòmica que castiga especialment el col·lectiu i el dret a decidir, més vigent que mai amb les modificacions que vol introduir el Govern de Rodríguez Zapatero.
El succés K-T
Quina és la probabilitat d’enfilar una agulla en el primer intent i amb els ulls tancats? La majoria de les persones a qui es formuli aquesta pregunta respondrà que zero, tret que hi hagi màgia pel mig. Però si en proposam cent intents, potser apareixeran els dubtes. I si ho intentam mil vegades? Un milió? En termes semblants podem plantejar la qüestió següent: Quina és la probabilitat que un asteroide impacti amb la Terra en una revolució completa entorn del Sol? Ben poques, per cert.
“El camp balear té un problema greu de successió generacional”
Jaume Binimelis i Antoni Ordines acaben de publicar el llibre La pagesia illenca als albirs del segle XXI (El Gall Editor), una contribució important al coneixement de la realitat pagesa de les Balears.
Renovar l'aprenentatge en xarxa
El món educatiu, tot i no ser dels més intrèpids en el terreny tecnològic, ofereix algunes mostres de la introducció d’elements que contrasten amb els models tradicionals. Un dels exemples més gràfics d’això que deim són els sistemes d’ensenyança –formativament fins a la universitat– que han fet d’internet el seu hàbitat i de la no presencialitat, la seva manera de funcionar.
GLOBALIT ZANT SOLIDARI TATS
Existeix el mite que els estudiants universitaris no s’impliquen en els problemes socials i en les desigualtats d’aquest món. Però això és fals. Dos grups d’estudiants de Treball Social han realitzat pràctiques de cooperació en el desenvolupament al Salvador i a Guatemala durant el curs 07-08. Així, han demostrat que la solidaritat no entén de fronteres.
El càstig de ser pares
Escoles de pares. Segurament, quan alguns de vosaltres llegireu les paraules que enceten aquest reportatge pensareu –víctimes de la inèrcia– que aquest és un full destinat a oferir l’ideari del "bon pare" als qui tinguin infants i adolescents. Us equivocau, perquè aquests centres són més que tot això. Tot i tenir aquesta finalitat durant els seus primers anys, la majoria de les escoles de pares, empeses per l’adversitat de les circumstàncies, ha hagut de reajustar el seu rol fins al punt d’ajudar a sobreviure a pares i mares.
El caminar erràtic i a l'atzar
Era el 1872 quan George Huntington descobrí la malaltia a la qual dóna nom. La seva feina amb pacients d’East Hamptom (a Long Island, Nova York) el conduí fins a la identificació d’aquesta malaltia hereditària, a partir d’aleshores coneguda com la de Huntington. Tanmateix, popularment, dels pacients que la pateixen es diuen que tenen el mal de San Vito, pel ball, pel moviment incontrolat.
I si la insularitat hagués aïllat el feminisme?
Illes, terra de mar: així són les Balears, marcades per una insularitat que, com el seu nom indica, les aïlla. La distància geogràfica, precisament, afecta aspectes com ara la comunicació amb la Península, el contacte cultural i polític i el moviment migratori. Així s’entén el caràcter més tancat dels illencs, avesats a qualificar de forasters o de forasterets els ciutadans arribats de fora de l’àmbit català.
Tornaran a la vida?
És possible ressuscitar un mamut, un tigre dents de sabre o un peresós gegant? Podrien els neandertals tornar a viure entre nosaltres? Fins ara, la resposta a aquestes preguntes era ben clara: no. Ara bé, els diferents avenços en el camp de la genètica i el desxiframent de l’ADN podrien canviar-ho ben aviat.
“La gent troba que la maduixa de Mallorca és millor i més dolça”
Tolo, amb 34 anys, integra amb els seus germans l’empresa Frespi, dedicada en exclusiva a la producció i venda de maduixes.
Cap a un model editorial 2.0
Tres en són els iniciadors, però potser en un temps no gaire llunyà seran molts més els editors adherits a Edi.cat. És la primera xarxa d’editorials independents en llengua catalana que s’engega per donar una resposta coordinada al variat llistat de reptes que presenta el futur del seu sector. Tot i que la criatura encara no és nada –s’espera que a final de març hi hagi a internet un portal que centralitzarà l’activitat de la plataforma–, ens hem volgut interessar per aquest projecte, perquè resulta certament pioner en el seu camp.
La premsa els minusvalida?
Si els mitjans de comunicació assumeixen orgullosos la seva capacitat d’influència en la societat, també haurien d’assumir les responsabilitats que aquest lideratge implica. Aquesta és la conclusió de Catalina Amer Ballester, investigadora de la UIB i treballadora de l’àmbit de les discapacitats. La seva tesi doctoral, dirigida pel professor Sebastià Serra, ha estat editada per la Conselleria d’Afers Socials.
- Un centenar de vehicles de mercaderies amb destinació a les Balears estan retinguts a València i Barcelona
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Denuncien diverses irregularitats en la gestió de la Policia Local de Calvià
- Aproven tres borses de feina a l'EMT Palma amb l’exigència del B2 de castellà i l’exclusió del català