El canvi climàtic és la tercera gran crisi del moment. Els efectes, evidentment, es pogueren comprovar a mitjan mes de desembre, quan Giddens visità Mallorca coincidint amb la gran tempesta que castigà l’Arxipèlag. "El clima es radicalitza", digué aleshores.
"I això vol dir que Mallorca patirà grans inundacions, a més d’un augment extrem de les temperatures", precisa. El mateix que passarà a la Gran Bretanya, afegí. Un dels handicaps que fa tornar estèril la lluita contra el canvi climàtic és l’escassa efectivitat de les polítiques de la UE. Això és causa, en gran part, que les esmentades polítiques no estan totalment coordinades. "Se suposa que la UE és una organització transnacional, però darrerament actua com a merament internacional", afirma.
Això vol dir que, segons Anthony Giddens, la UE es creu un govern de tot Europa, però no és més que un club entre països.
L’anàlisi parteix de la convicció que "alguns europeus volen els privilegis d’integrar un únic ens, però rebutgen les contraprestacions que se’n deriven", així que no hi ha una posició comunitària i efectiva.
A més a més, l’enemic és diferent dels que s’havien combatut abans. "Tot és futurística; no sabem contra qui anam, perquè en el fons és contra les nostres pròpies accions", revela.
Giddens no només proposa mesures concretes per reduir el llançament de CO2 a l’atmosfera, sinó que planteja una economia alternativa.
"De la mateixa manera que repensàrem la socialdemocràcia anglesa –i part de l’europea– en la dècada dels 90, ara hem de repensar el model productiu". O sigui, cercar una economia postindustrial que se centri en el desenvolupament de noves tecnologies. "S’ha de canviar l’economia profundament", hi insisteix.
Ara bé, no pareix la millor recepta per combatre la crisi econòmica internacional. Com més tecnologia, menys llocs de feina, diu l’experiència acumulada.
+ tecnologia - llocs de feina
"Pot ser que destrueixi més llocs de feina dels que creï? Per ventura sí", reconeix el mateix Giddens. Carlos Zeller, professor d’Economia Social a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), també creu que una tecnologització de la producció podria dur a la destrucció de treball. "Però ho hem de mirar de manera global, considerant les noves activitats que es creen i la seva sostenibilitat futura", diu, i afegeix:"Vist així, pens que resultarà clarament beneficiós per a l’ocupació".
Per ventura ara és el moment de recordar el concepte de "destrucció creativa" encunyat per Joseph Alois Schumpeter, economista austríac i ministre de Finances d’aquest país entre 1919 i 1920: una destrucció de llocs de feina que possibilitaria caminar cap a estructures econòmiques més dinàmiques o, com ell deia, "creatives".
Giddens, continuador d’aquest discurs en el segle XXI, ho té clar: "Hem d’avançar per aquesta via", i situa l’expansió de la cadena cafetera Starbucks com un procés anàleg: "Els americans bevien aigua bruta per cafè, però 80 anys després decidiren que ja no en volien més i crearen Starbucks, amb més de 25 cafès diferents".
Ocurrència o no, Giddens aposta per una economia basada no en la indústria, sinó en els nous parcs tecnològics i l’energia renovable (o verda). Si és viable o no, és mal de mesurar, però augurà que abans de 20 anys haurem (o hauríem) d’haver fet la passa.
El professor Zeller també comparteix que una estructuració de l’economia mundial, capaç d’abordar la crisi actual, "ha d’incidir decisivament en el desenvolupament de noves energies". Igualment, insisteix en els "procediments productius més eficients i respectuosos amb el medi ambient".
Segons Zeller, el debat està força avançat. "Ja hi ha cert consens, fins i tot en algun cercle empresarial", tot i que el debat, per una altra part, depassa l’àmbit estrictament econòmic. "O ens posam ipso facto a gestionar amb cura el medi ambient o ens n’anam a la merda", diu Zeller sense ambigüitats. Això no obstant, reconeix que "en aquest context devastador alguns segments de l’economia podrien anar molt bé".
El planeta Terra es troba davant una "crisi sistèmica", en paraules de Paul Krugman, economista nord-americà i darrer premi Nobel. O sigui, som davant una cosa molt més seriosa i complexa que va més enllà de tornar a posar en marxa l’engranatge econòmic.
"I això significa molta més incertesa que en els anys 1930 i 1940, quan es visqué una època similar", explica l’acadèmic Zeller. El panorama que dibuixa amb paraules és fosc i desencoratjador. "Les tasques són enormes i els riscos de fractures violentes dins el sistema, més grans i creixents", puntualitza.
Crítiques a Giddens
Tot i valorar positivament l’aportació teòrica del sociòleg Anthony Giddens, Zeller vol destacar la seva desconfiança cap a aquest personatge, que propulsà la Tercera Via britànica, o sigui, el viatge al centre de la socialdemocràcia i a la privatització de part de l’educació i la sanitat.
El també Nobel d’Economia Joseph E. Stiglitz s’ha afegit al debat internacional recentment. De fet, ha qualificat de manera positiva la política econòmica del Govern Zapatero. "Ha posat l’èmfasi en les tecnologies i altres indústries, i ha frenat el pes que tenia la construcció". I afegeix: "Tot i que l’agenda de treball és correcta, ara és l’hora que pitgin l’accelerador".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.