“Els sindicats volen ara el que no demanaven al PP”

Avortament
Resoldrà una llei de terminis les mancances que l’actual legislació pateix?

S’ha de recordar que la llei actual ja té 20 anys i només despenalitza determinades situacions. Ha estat útil durant aquest temps, sí, però ara s’ha de revisar. Primer, en qüestions tècniques. S’han de donar més garanties jurídiques tant als professionals com a les dones que decideixen avortar lliurement.

El supòsit de risc psicològic per a la mare era un colador...

No m’agrada aqueixa paraula, tot i que el motiu de despenalització psicològic s’utilitza molt. Per tant, allò raonable avui dia és tenir una llei de terminis homologable a la resta d’Europa. El pes ha d’estar en la capacitat de decisió de la dona. Catorze setmanes, crec jo, és un termini de temps raonable.

Català
Estau sorpresos pel rebuig sindical generat pel decret?

Nosaltres tenim un àmbit jurídic que reconeix el català i ens hi hem d’adaptar per fer les ofertes públiques d’ocupació. Ara bé, podem reconèixer determinades excepcionalitats. Si s’exigeix el nivell C, nosaltres demanan el B. Si hi ha mancança de metges, els podem excloure de les normatives i aplicar una excedència de la norma de dos anys.

Agressions
Ha estat més mediàtic que real? Quina rellevància té?

La té tota, per la Conselleria, qualsevol tipus d’agressió, ja sigui física o psicològica. D’agressions, n’hi ha hagut tota la vida, però ara es denuncien. Els professionals també saben ara com rebaixar la tensió amb un usuari. Hi ha maneres de dur la convesra per evitar arribar a situacions violentes. En tot cas, no estam davant una població violenta, la mallorquina. Jo n’he vistes de tots els colors al llarg dels anys i només n’he denunciat un fet. Fets minoritaris no han de presentar-se per majoritaris.

Hem perdut l’antiga veneració o respecte cap als metges?

No han perdut la seva valoració social, tan sols s’ha ressituada. Abans era un personatge més estrany, perquè no existia el dret a la salut.

Vaga de metges
Ara que han passat vuit mesos, quin record teniu de les vagues convocades pel Sindicat Mèdic?

Dies complicats, és clar. Vàrem haver de donar respostes a situacions que no eren en la nostra agenda, a problemes a què l’anterior conseller de Salut no havia donat respostes. Se’ns van exigir coses de cop i volta, i amb unes maneres absolutament diferents de les que guardaven amb el PP. Sense cap negociació, ens plantejaren una vaga.

Xantatge?

No, són dinàmiques sindicals. Però de sobte ens demanaren coses que no havien reclamat al darrer Govern en quatre anys.

Acusau el Sindicat Mèdic de politització...

Ells defensen els interessos dels seus afiliats. Ara bé, dins un sindicat s’hi agrupa personal que té vinculació amb diferents partits. La qüestió són les persones que el dirigeixen.

Comares
Hi ha mancança de comares a Son Dureta?

No. Allò que passa és que els parts a Son Dureta han baixat molt. No hi estan cobertes determinades places, és veritat, però és que la seva càrrega assistencial és molt menor en l’actualitat. Ara en fan uns 2.000 cada any, però és que a Son Llàtzer se n’hi registren uns 2.500.

Ampliareu la Unitat de Part natural present a Inca?

Estam introduint millores als quatre hospitals: piscines, la possibilitat del part caminant, o no posar sèrum si no és necessari, o un enema rectal (lavativa), ni tampoc fer una fisiotomia (tallar els llavis de la vagina)... Avançam cap a aquesta filosofia.

Heroïna
És possible dispensar heroïna terapèuticament?

No tenim una excessiva demanda, de narcosales i similars, així que no ens hem plantejat dispensar heroïna. Allò que sí que funciona és el Metabús que passa per Son Banya, Porta de Sant Antoni...

Pal·liatius
En tenim prou amb una legislació sobre mort digna?

El Parlament tramita una proposició no de llei que millorarà aspectes que ja tenim ara. L’Estatut diu que hem de desenvolupar lleis socials, i la voluntat anticipada n’és un exemple. També hi està reconegut el dret de gaudir de cures pal·liatives. Allò que estudiam ara és si alguns aspectes s’hi han de desenvolupar més i més àmpliamanet, com ara el sobreesforç terapèutic.

Considerau que l’Oficina de Voluntat Anticipada no ha tingut l’èxit que s’esperava?

No podem parlar d’èxit o no. És tot molt precoç, perquè encara n’estam donant a conèixer l’existència pels pobles i barris. Hi ha gent que ni sap que existeix, per això és un valor que costa que entri, perquè és una decisió personal.

A la ciutadania cada pic li interessa més com s’arriba a la mort...

Hi ha comunitats més avançades en aquesta qüestió, com ara Catalunya. Nosaltres hem d’anar a un ritme difrent, al nostre. Però ja hi ha gent que té clar si vol que l’incinerin, si vol donar els seus òrgans en morir... Ja han arrelat alguns conceptes, com ara que la gran majoria vol que els seus familiars no pateixin mal els darrers dies de vida.

Eutanàsia
Hi ha una voluntat real de regular l’eutanàsia per part del PSOE?

Ja ho ha dit Zapatero: en aquesta legislatura no es regularà. Crec que estam en una etapa de mort amb dignitat. Jo en puc tenir una opinió personal, però almanco hem d’acceptar que no hi ha una majoria social clara que la defensi. El PSOE ha de veure si és oportú electoralment o no. No hi ha una demanda social de l’eutanàsia.

La legislatura passada fou la del matrimoni homosexual, aquesta és la de l’avortament i la següent, la de l’eutanàsia?

Hem fet lleis per ampliar drets i només una minoria, del PP, s’hi va oposar. A Madrid, amb determinades accions judicials, vàrem veure que hi havia un desajust. I ara ens trobam en una fase en què hem avançat molt a la CA.