Fins a la postulació de la teoria de la relativitat general d’Albert Einstein l’any 1916, tan sols es creia que existien les ones electromagnètiques, com la llum visible, els raigs X, etc. Ara bé, al contrari que Newton, que considerava la gravitació com una força, per a Einstein la gravetat constitueix una curvatura a l’espai-temps, produïda per les masses. Això, segons va predir el premi Nobel, comporta que els cossos accelerats emetin una sèrie de pertorbacions a la curvitat que viatjarien a la velocitat de la llum i que constituirien una ondulació de l’espai-temps, el que anomenà ones gravitatòries.
Des de llavors, els científics han fet tot el que era possible per aconseguir registrar aquestes ones que se suposa que arriben a la terra en forma de vibracions de l’espai-temps. La seva detecció, però, no és gens senzilla, ja que la vibració és pràcticament imperceptible.
De fet, la seva incidència sols es podria detectar directament a partir de fenòmens violents de l’univers, com el xocs de forats negre o d’estrelles de neutrons. Cossos que per la seva gran densitat concentrada provoquen una gran curvatura de l’espai-temps i poden produir grans oscil·lacions gravitatòries. Almenys, així ho van demostrar Joseph Taylor i R.Hulse quan el 1973 van descobrir un púlsar binari que perdia energia de manera consistent amb la predicció d’ones gravitatòries. Malgrat tot, però, no se sabia res amb certesa sobre la incidència real d’això.
Però, els darrers avanços tècnics estan a punt de fer possible l’obtenció de registre d’aquest tipus de vibració i els físics ja treballen en la creació de les bases teòriques per al seu desxiframent. En el projecte, en el qual participen científics de la UIB en col·laboració amb investigadors d’universitats i institucions de recerca de València, Alemanya, França, Grècia, Itàlia i Regne Unit constitueix avui per avui un dels projectes més agossarts en el camp de la física. Amb finançament de l’agència espacial europea (ESA) i coordinat pel Max Planck Institut für gravitationphysik alemany, la seva feina consisteix a crear models per detectar i filtrar la informació, per tal d’aconseguir pautes clares sobre l’estructuració del Cosmos i de fènomens com els forats negres.
El grup de cièntifics de la UIB està dirigit pel professor de Física Teòrica, Carles Bona, i es dediquen a la creació de patrons (templates) amb diferent paràmetres per detectar aquests tipus d’ones així com a l’anàlisi directa de dades. Com afirma Bona, "el projectes es troba en una fase prèvia i s’estan elaborant els equips experimentals i teòrics que permetran la detecció d’aquestes ones. El canvi que podrien suposar les ones gravitacionals podrien donar una informació molt complementària a l’actual". "A la UIB tenim dos grups que es dediquen al projecte, un centrat a elaborar simulacions numèriques i patrons possibles, i l’altre dirigit per la doctora Sintes, que analitza directament les dades que arriben des de l’observatori LIGO als EUA", explica Bona.
Així doncs, s’estableixen les bases d’una astrofísica que podria deixar enrere l’astronomia convencional basada en la radiació electromagnètica. Una disciplina que podria aportar una informació acurada sobre regions llunyanes del cosmos i faria que se’n poguessin conèixer millor els misteris. En definitiva, una nova finestra oberta a l’univers.•
"En el fons, és com un puzle que cal resoldre"
Carlos Palenzuela Luque és un jove investigador especialitzat en la relativitat numèrica. Doctor en física per la UIB, també és coautor amb el professor Carles Bona del llibre Elements of Numerical Relativity (Springer, 2005), i actualment treballa al Max Planck Institute (Albert Einstein Division) de Berlín, després d’una estada de prop de dos anys a la Universitat de Lousiana als EUA. Carlos ens parla de la seva feina en el camp de les ones gravitatòries.
Què suposa la investigació?
Suposa una nova finestra a l’univers. Fins ara es tenia constància dels mapes d’espectres electromagnètics, que de fet és tot allò que podem veure i conèixer. Ara bé, hi ha cossos estel·lars que no en desprenen i dels quals no en sabem res o coneixem indirectament pels seus efectes. Així mateix, gràcies a les noves investigacions s’ha pogut entendre la radiació graviatòria que es produeix en grans quantitats en fenòmens violents, com els xocs entre forats negres i les estrelles de neutrons que tenen molta massa i són molt compactes. És en això, precisament, que treballam.
Com es poden detectar aquest tipus d’ones?
Es pensa que la radiació gravitacional que arribaria a la Terra pot produir una pertorbació de l’espai d’1/-22 m, cosa que és molt complexa de mesurar. No tan sols per la tecnologia necessària, sinó pel problema que comporta distingir el senyal entre tot el renou que ens envolta. Es tracta, però, de poder filtrar-lo a partir de patrons i parametres adequats.
Quina ha estat la vostra trajectòria acadèmica i professional?
Jo vaig estudiar a la UIB i m’hi vaig doctorar, vaig passar per la universitat de Lousiana, on hem vaig dedicar a l’estudi de les col·lisions de bosons i ara sóc a Alemanya estudiant les estrelles de neutrons, que em permeten juntar la relativitat amb la hidrodinàmica.
Vos va costar sortir fora?
En principi va ser dur. M’ho vaig haver de pensar molt. Ara bé, vist en retrospectiva, ha estat una experiència molt positiva tant des del punt de vista científic com personal. He pogut conèixer altres maneres de veure el món i això m’ha enriquit molt.
Segons veig, vos agrada la vostra feina?
M’encanta, de fet deixa de ser una feina. La majoria de científics professionals s’ho agafen com a part de la seva vida. A més, jo ho consider com un trencaclosques que s’ha de resoldre.
Què teniu ara en projecte?
Ara mateix estam realitzat una actualització del llibre Elements of Numerical Relativity, escrit amb Carles Bona, que inclourà les noves investigacions en el camp de la hidrodinàmica.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.