Alguna cosa ja ha canviat

El primer signe del canvi

La primera nota en format de blog, publicada en el que és el lloc d’internet oficial de la Casa Blanca, apunta en la direcció expressada reiteradament pel president en nombroses ocasions. Així, el director de Nous Mitjans d’Obama, Macon Phillips, es presenta com una de les persones que contribuiran de manera activa a fer créixer el weblog i allà mateix assegura que "el canvi ha arribat a WhiteHouse.gov". "Fa poc, Barack Obama ha jurat com a cap dels Estats Units i la seva nova Administració ha nascut de manera oficial. Una de les primeres novetats és la nova web de la Casa Blanca, que servirà com un enllaç perquè el president i tot el seu equip es connectin a la resta de la nació i al món sencer", assenyala Phillips a l’escrit. Tot seguit, el director de Mitjans recorda que "milions d’americans han impulsat el viatge del president Obama a la Casa Blanca. Molts d’ells ho han fet a través d’internet i a la fi han jugat un paper fonamental en la configuració del futur del nostre país". A més, aprofundí en el compromís que el seu equip ha dipositat durant tot aquest temps en la xarxa.

La campanya a internet

Seguint l’estratègia multimèdia que Obama ha duit a terme durant la seva campanya electoral, la pàgina web també farà ús a partir d’ara mateix de vídeos, presentacions de fotografies i textos, amb un especial ressò al contacte amb els internautes, un dels suports més importants de l’ara president Obama en el transcurs de la carrera política. De fet, ja hi ha a la disposició de tothom material de la històrica cerimònia d’investidura que es realitzà dimarts passat, de l’arribada del matrimoni presidencial a la seva nova llar i dels seus primers dies de treball al despatx Oval.

Allò cert és que l’elecció de Barack Obama com a president dels EUA ha estat marcada per quelcom més que pels trets afroamericans del protagonista: s’ha produït la irrupció d’internet com una de les claus de la popularització del candidat i de les seves idees de transformació i això, malgrat que sembli nimi amb un primer cop d’ull, és d’una importància cabdal. En altres temps, altres candidats hagueren de plantejar la seva estratègia comptant amb sistemes de comunicació també emergents. És el cas de Roosevelt en relació amb el mitjà radiofònic i de Kennedy pel que fa al fenomen televisiu. Aquests homes aconseguiren aprofitar-los i reforçar la seva posició i, pel que sembla, Obama havia après bé la lliçó.

Més enllà d’alguns fòrums de discussió més o menys nombrosos o majoritaris, el fenomen digital que ha emparat el primer president negre dels nord-americans és molt més global i transversal. És important l’ajuda del portal Youtube, que, amb milions de visualitzacions dels vídeos promocionals, ha esdevingut un dels elements amb els quals potser els seus rivals polítics no confiaven. A tot allò indicat fins ara cal afegir, a més, l’efecte també inesperat d’algunes comunitats socials en xarxa, que han revelat algun tipus d’inquietud política i aviat s’han alineat amb el candidat d’Illinois i han promogut el vot per a ell en el seu entorn.

Tanmateix, cal tenir en compte l’eficiència amb què l’equip de l’actual president ha aprofitat el cibermedi per introduir-se a les cases dels nord-americans. Mostra d’això és, al seu torn, l’aspecte econòmic. Val a dir que prop de la meitat dels fons recaptats durant la campanya varen provenir de donacions a través d’internet de menys de vint dòlars. Això suposa, de fet, milions de donants gairebé anònims que haurien col·laborat gràcies a la xarxa a aconseguir els doblers més que suficients per assolir amb garanties la Casa Blanca.

Aquí, per quan?

Els poc nombrosos analistes que s’aventuren a expressar alguna xifra per veure una situació semblant al nostre context apunten ben bé cap a d’aquí a deu anys. No sembla un càlcul agosarat, considerant l’encara limitada popularització del canal digital com a element motivador en aspectes socials i polítics. En aquest cas, el país de les barres i les estrelles sí que ens du un avantatge important. Això no obstant, també és cert que el sistema polític a l’Estat espanyol no és tan personalista com l’americà i els partits hi tenen més importància. De tota manera, tothom s’haurà d’adaptar a aquesta realitat si no volem quedar desfasats. És simptomàtic que alguns sectors ja s’hagin decidit, atrets per l’enorme potencial dels nous sistemes de comunicació, i els comencin a emprar amb eficiència. Poder convertir en unes eleccions els simpatitzants en autèntics activistes digitals i promotors del vot ha de ser un al·licient perquè aquesta realitat a la fi arribi a les nostres fronteres.