“Els pagesos s'han d'unir per organitzar les produccions”

Sempre heu estat a la Torre?
Vaig fer feina uns 10 anys a l’IBABSA, però sempre hem estat a la Torre. De fet, mon pare ja hi era. Hi som des de fa 40 anys.

Quines terres cultivau?
Duim devers 500 quarterades entre la Torre Nova, la Torre Vella, les Cases Noves i altres finques. Ens dedicam als cereals i a les ovelles. En tenim una guarda d’unes 700 reproductores.

Enguany com es presenta l’anyada?
Hem sembrat amb uns dos mesos de retard i hem deixat redols a causa del moll. Si sembres en aquest temps, has de posar un 50% manco d’anyada. Enguany serà dolenta.

I el bestiar?
Les ovelles no són compatibles amb la pluja, volen sol. Per això hi ha hagut moltes baixes. Han hagut d’estar tancades i se’ls ha hagut de donar menjar, sobretot garba de civada de baixa qualitat. Això provocarà una baixada de rendibilitat en la venda dels mens.

Com està el mercat dels mens?
El preu dels mens és cíclic. D’agost a Nadal té un preu, dels Reis a agost no cobreixes despeses. Ni els pots engreixar ni hi pots gastar una moneda. El mercat està col·lapsat i el me que ens ve de fora ens fa molt de mal, perquè la gent compra per preu, no per qualitat.

Es veu res de positiu a l’horitzó?
Sembla que tenim una mica de bonança perquè el preu del gasoli ha minvat des del setembre. Si no, no s’hauria pogut ni tan sols sembrar. També han baixat una mica els adobs.

Té futur l’agricultura?
L’agricultura és una manera de viure que, si t’agrada, és la millor que hi ha. Ara bé, econòmicament no és rendible. Si el pagès aconseguís cobrir despeses i guanyar un sou digne, el camp seria una alternativa en aquests temps de crisi. Però necessitam una política agrària que encara no tenim. Allò més important per tenir una possibilitat de sobreviure és saber on anam i, ara per ara, no hi ha cap pagès que tingui clar si l’any que ve encara ho serà.

Què es podria fer?
Hi ha d’haver una acció política per fer que les grans superfícies donin suport al producte de Mallorca. Han d’ajudar les nostres produccions. Si hi hagués una vaga del transport, la gent no tindria res per menjar. Té més garanties tot el que és d’aquí que el que és de fora, però no hi competeix en rendibilitat ni en preu.

Quina agricultura hem de fer?
A causa de la falta de rendibilitat del sector agrari i de l’abundància d’alternatives en altres àmbits, s’han abandonat les explotacions familiars o bé s’han venut a estrangers. Això ens podria passar una factura terrible. No queden gaires opcions. Som partidari que el sector primari, l’agricultura, tingui un paper preferent. La caça o els agroturismes són una alternativa a la falta de rendibilitat, però la base és l’agricultura tradicional: produir per alimentar la gent. Han d’organitzar i comercialitzar la producció els mateixos pagesos creant agrupacions de productors.

Els vostres fills continuen la feina al camp?
Els joves han abandonat el camp en veure les penúries que han passat els pares aquests darrers 25 anys. L’entrada a la UE ens va arruïnar. Quan vàrem entrar a la Torre Vella, un litre de gasoli costava 1,50 pessetes, el litre de llet anava a 8,90 i un vedell valia 9.000 pessetes quan ara en demanen 10.000. També teníem més productes: albercocs, raïms, llana, etc. L’entrada a la UE va ser un fracàs.

Les subvencions compensen aquesta situació?
Les subvencions són almoines, però són l’única alternativa. Quan un sector necessita subvencions, és que no pot viure per ell mateix. Si l’agricultura fos rendible, els mateixos pagesos no en voldrien cap.

Que n’opinau de la Conselleria d’Agricultura ara?
És una gent amb bona voluntat, però amb poca experiència. A poc a poc, en van aconseguint. Els que coneixen més els problemes de foravila són els pagesos i se’ls ha de tenir més en compte. Tanmateix, valor molt l’esforç que s’està fent. Per primera vegada en molt de temps es comencen a impulsar projectes de futur.