“Pel Pla de Mallorca, allò que va més bé encara són els cereals”

Com així vos heu dedicat a fer de pagès?
Em vaig dedicar a l’agricultura perquè mon pare ja era pagès. Tota la vida ho havia vist i vaig seguir-ho. Duc les nostres terres, altres d’arrendades i tinc esment d’una finca de Sant Joan. Mon pare encara m’ajuda i té 87 anys.

Duis molta roda?
En propietat duc devers 30 quarterades i 80 o 90 quarterades més arrendades de cereals. A més, tinc una guardeta de 80 ovelles.

Quin benefici vos donen les ovelles?
Les ovelles les tinc perquè m’encarreg d’unes 10 o 12 quarterades de terres primes i em van bé per deixar un poc netes les voreres. Ara, el preu d’un me és el mateix que fa 20 anys. Ja podeu veure, si no és una guarda molt gran, no es pot tenir ovelles pel guany de comercialitzar els mens.

Com ha anat la sembra enguany?
El temps ha estat molt dolent. Tinc moltes finques negades. He sembrat bastant, devers un 70% de les terres que duc, però ens posàrem a sembrar molt tard i no sé com anirà. A una altra banda, els trossos inundats són els més bons, els baixos de les terres grasses.

El cereal és rendible?
La rendibilitat és molt justa, perquè la pujada dels adobs ha estat descomunal. Els preus han duit una línia molt baixa. Llavors pujaren molt, però tot d’una es va encarir el gasoli i la resta. No avançàrem res. Aquesta feina tan sols és rendible si realitzes moltes hores de feina i no les comptes. Els pagesos no podem fer comptes perquè, si en feim, moltes vegades no surten. D’altra banda, el mercat del cereal a Mallorca és limitat, tot para allà mateix. A més, l’has de vendre al preu que et posen, no pots negociar res.

Vós com vos defensau?
Has de conrar moltes terres. Així et defenses una mica. Per aquí els trossos són petits, hi ha poques finques grans, i arribes a dur molts de bocins. Les terres de les quals tinc cura ja fa molts d’anys que les duc. Venc quasi tota la producció i també faig bales de palla petites. Faig la feina jo a l’estiu i així les defens una mica a l’hivern. També treball amb el tractor per altri.

Hi ha molts pagesos a Lloret?
A Lloret, en haver fugit els jubilats, quedaran pocs pagesos. Només hi haurà 3 o 4 pagesos professionals. Això sí, aleshores hi haurà encara un altre grup de persones que hi dediquen una part del seu temps.

Per què els joves han fugit del camp?
Hi ha pocs joves perquè la feina és esclava i perquè pensen que convé més anar a fer feina a altres llocs. Si una persona vol començar, ja ha de trobar una marxa dels seus pares perquè, si ha d’arrencar de zero, no funciona. A més a més, ha de menester un capital gran per comprar màquines.

Vós teniu molta maquinària?
La necessària per fer bé la feina. No queda més remei que invertir. Jo les he anat renovant perquè per fer feina has de tenir bones eines.

Quin paper hi tenen les subvencions?
Les subvencions van bé, no puc dir que no, però el tema està en el preu. Si el preu no paga la feina, és que hi ha un problema molt greu. I els preus són molt baixos. No sé si afavorint la venda directa i eliminant intermediaris es podria corregir aquest problema, perquè fins ara la tallada se la mengen tots tret del pagès.

Teniu fruits secs?
D’ametlers i garrovers, en tinc 4 o 5 quarterades, sembrades del meu padrí. Són terres primes en què no pots fer cereals. És allò manco rendible: fins i tot menys que el gra. Necessites mà d’obra i, si no ho pots fer amb màquines, és millor deixar-ho. Et manté un poc la subvenció. Per aquí, allò que dóna més doblers és el cereal.

Hi ha moltes terres abandonades?
Terres abandonades, per aquesta zona del Pla n’hi ha poques. Ha de ser que el propietari no la vulgui donar. Més o menys tot s’agafa i sempre hi ha algú que les vol dur.

Teniu figueral?
Tinc molt poques figueres. Van bé per a les ovelles i per menjar, però els arbres són un problema per a les màquines. És millor que la terra sigui per a una sola cosa. Allà on tenim arbres només sembram pastures per a les ovelles.