Recessió, temor, atur, temps difícils, pessimisme,... L’any 2008 –i segurament també aquest incipient 2009–, passaran als anyals de la memòria col·lectiva com a períodes marcats per una anèmia financera amb llunyans precedents. No debades, els acomiadaments laborals han estat una constant durant aquests darrers mesos; valgui com exemple l’increment vertiginós del nombre d’aturats a les Illes, on les dades publicades a principi de setmana passada marcaven un increment del 47,37% respecte al mes de gener de l’any passat, amb amb un total de 74.447 persones sense feina.
Des d’algunes òptiques s’ha volgut contemplar aquesta conjuntura negativa com a una excel·lent oportunitat. De fet, aquestes tesis no són del tot errònies. Centenars de treballadors en estat d’atur han optat decididament per iniciar un procés de formació amb vista a situar-se millor en un mercat de treball cada vegada més competitiu. Pel que fa a aquesta darrera aportació, cal afegir que són els perfils menys qualificats els que més pateixen la crisi. Les xifres així ho demostren: el 60% de les inscripcions en el primer portal de mercat laboral espanyol per internet, Infojobs, foren de persones amb poca o cap qualificació. Tot i això, les magnituds dantesques de l’actual recessió han fet que les persones amb perfils més qualificats també es vegin esquitxades.
FP i oposicions.
Evidentment, circumstàncies com ara les que vivim són les que expliquen que s’hagi augmentat en gairebé un 50% la demanda de cursos orientats a la preparació per accedir a la Formació Professional, tal com indica el Centre d’Estudis CCC. D’entre l’amplíssim ventall de possibilitats que ofereix l’actual FP, segons aquest centre, les majors demandes s’adrecen a les branques d’auxiliars i tècnics d’infermeria i mecànica de l’automòbil. Contràriament, els cursos de formació de picapedrers o d’altres oficis relacionats amb la construcció han minvat en un 30% durant l’any 2008. No obstant això, el grup de formació Master-D també ha publicat aquests darrers dies que la demanda de cursos encaminats a la preparació d’oposicions per accedir a places públiques ha experimentat un creixement proper al 14% a l’Estat espanyol durant els darrers dotze mesos.
La inestabilitat s’ha instal·lat en molts llocs de feina i tal com corrobora Joan Verger, un mestre capficat en la preparació d’oposicions a la CAIB, "aquesta és la millor sortida si un es vol assegurar una tranquil·litat laboral que, a dia d’avui, és un valor força escàs". Sigui com sigui, sembla que aquesta onada de nous opositors té un perfil més femení que no masculí, en aquest sentit, dels 250.000 espanyols inscrits a cursos de preparació per adquirir places públiques el 59 per cent són dones i el 41 per cent restant, homes. Endemés, si concretam en l’observació, veurem que més d’una quarta part dels inscrits a aquests cursets tenen estudis universitaris i no superen la trentena d’anys. Amb tot plegat, els opositors que més competència tindran alhora d’accedir a aquestes places seran els que es preparin per auxiliars administratius, personal d’oficis i per a Cossos i Forces de Seguretat.
L’exigència que durant els darrers lustres havia acompanyat el mercat de treball, s’ha vist incrementada amb els problemes contemporanis. D’aquesta manera, l’elevada competitivitat obliga molts treballadors a cercar camins que els permetin pujar esglaons en vistes a construir un perfil prou suggerent que els permeti accedir o mantenir el lloc de feina en qüestió. Amb aquest marc, resulta obvi pensar que aquelles persones que siguin capaces d’avançar-se a les necessitats del mercat laboral seran qui estaran millor situades en aquesta cursa.
Estimular la competència
Precisament seguint aquest dogma, durant els darrers mesos distints sectors i entitats socials han posat en marxa tot un seguit d’iniciatives encaminades a estimular la competència de milers de treballadors assotats per les misèries del temps actual. D’entre l’elenc de possibilitats convé remarcar l’ambiciós Pla de Formació i Inserció Professional que ha posat en marxa el Ministeri de Treball, juntament amb l’aportació de l’INEM. El batejat com Programa FIP s’ha dissenyat amb l’objectiu de poder canalitzar l’aplec de cursos gestionats per l’Administració, els quals estan dirigits al cada cop més nombrós contingent de persones aturades a la recerca de nous reptes.
Emperò, les possibilitats de reciclatge no són exclusives de les persones que es troben a l’atur. Val recordar el dret que té qualsevol persona a poder projectar el seu itinerari formatiu, tot i que estigui treballant, tal com quedà reflectit en un reial decret que fou aprovat ara farà dos anys. El boom en el qual es troben determinats racons de l’oferta educativa com a conseqüència de la crisi econòmica actual, està sent també aprofitat per aquells que cerquen millorar les seves condicions laborals. D’aquest tema, en va fer referència el darrer informe que es donà a conèixer per la franquícia Publimedia Formación just a final del 2008. Segons les dades d’aquesta corporació, els espanyols cada cop dedicam més temps a reciclar-nos en els continguts que condecoren les nostres feines. Publimedia xifra que un 60 per cent dels treballadors que cerquen millorar les seves competències a partir dels seus cursos opten per matèries relacionades amb els riscos laborals i el lideratge empresarial.
Pel que fa als autònoms, enguany s’espera que prop de 25.000 d’aquests treballadors puguin accedir als cursos gestionats per l’Associació de Treballadors Autònoms. Tal com s’ha informat des d’aquesta agrupació, la proposta neix com a conseqüència de la magnitud amb la qual ha afectat la recessió a aquest col·lectiu. Intentar oferir una formació adaptada a les peculiaritats dels autònoms serà la fita a aconseguir, segons l’Associació. Darrerament, les cambres de Comerç també s’han fet un lloc entre les alternatives a elegir. Tal vegada, una de les fortaleses més significatives que incorporen aquestes organitzacions és que, a més de la varietat dels seus cursos, ofereixen una base de dades prou àmplia que permet acostar l’oferta i la demanda de llocs de feina. La consulta en el Consell Superior de Cambres de Comerç pot ser una bona iniciativa si un cerca una nova ocupació. Finalment, no hem d’oblidar les possibilitats ofertes per entitats com ara la Fundació Universitat-Empresa de la UIB. Els màsters o els cursos d’especialització també poden ser una bona ajuda alhora de trobar feina, tot aprofitant els períodes de pràctiques amb els quals clausuren les seves sessions molts d’aquests cursos.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.