La marca del delicte a internet

Diversitat delictiva

Per començar, cal explicar el que s’entén exactament per delinqüència tecnològica. L’inspector Santiago ens comenta que "és un camp força ampli, amb contínues innovacions i camins alternatius, que tenen en comú la utilització del canal digital com a instrument per realitzar les seves activitats il·lícites". L’experiència d’aquests professionals ens revela que el simple fet de fer una compravenda per internet pot ser problemàtic, sempre que no s’usin canals mitjanament segurs. Segons Santiago, "és fàcil oferir un producte, cobrar-ne el preu que hem estipulat i simplement no fer-lo arribar al destinatari". En temps de crisi, un altre dels delictes que s’esdevenen més sovint són els que tenen a veure amb acomiadaments i treballadors empipats, que un cop que es troben al carrer es desfoguen amb la destrucció de les dades informàtiques de les empreses per a les quals treballaven. Així mateix, i motivat per la major inclusió de comentaris i opinions d’internautes un poc inconscients, el fenomen de les injúries i amenaces en fòrums, xats i aquest tipus de webs ha experimentat un cert augment i és un camp vigilat per les autoritats. Per aquests motius, la tasca educadora és molt important. Ser conscients de les amenaces que ens poden afectar en tot moment és sempre recomanable.

Especial cura dels menors

Però un dels punts sobre els quals més èmfasi es fa des del cos policial és el que afecta tota classe d’infants i joves, en tot cas menors d’edat, que a vegades fan ús de les noves tecnologies sense que els seus pares siguin conscients a bastament d’allò que hi fan o amb qui contacten. El missatge que ens fan arribar des d’aquest sector és clar: la prevenció i l’educació, sobretot en el cas de la població juvenil –que tan aviat poden ser-ne les víctimes com per altra banda ser els autors d’aquesta casta d’assetjament–, són algunes de les claus. "És obvi que la nostra tasca s’ha de centrar en la repressió del crim, però cal que donem a conèixer que a l’hora de la prevenció i la denúncia tota la societat n’haurà d’assumir i articular la seva parcel·la de responsabilitat", va sentenciar l’inspector en cap de la Unitat de Delinqüència Tecnològica. L’exercici de consciència ciutadana que se’ns demana des de l’estament policial és capital. I més ho haurà de ser en els propers anys, quan els usuaris es multiplicaran i hi haurà molts més racons on poder amagar les malifetes dels delinqüents que actuen a l’ombra d’internet.

Secrets que valen tota una vida

Malgrat tot, el frau i la il·legalitat a internet tenen un caire menys quotidià que els que hem vist fins aquest moment. La xarxa amaga molts més secrets, alguns dels quals afecten la seguretat de països sencers. I només uns quants han volgut o han pogut accedir-hi.

Informació restringida

Un d’aquests "privilegiats" és el britànic Gary McKinnon, responsable presumptament de la major operació de ciberpirateria en la història militar dels Estats Units. A hores d’ara tracta d’evitar ser extradit a aquest país, on podria complir fins a setanta anys de presó. McKinnon, de 42 anys, fou arrestat ara en fa sis, després d’introduir-se a superordinadors semblants al de la imatge. Concretament s’infiltrà en les xarxes secretes de la NASA i del Pentàgon. Davant les greus acusacions, els advocats d’aquest hacker argumenten que les seves intencions no eren les de fer malbé aquestes estructures, sinó que volia trobar-hi proves amagades d’una possible vida extraterrestre. La curiositat pot sortir cara.

Pornografia infantil i gruming, l’assetjament més perillós

Un dels àmbits més sagnants del que es resumeix com a delictes digitals és el que escull com a víctimes un dels sectors més sensibles de la nostra societat: els menors. En aquest cas, afecta sobretot dues activitats il·legals: la descàrrega de pornografia infantil i l’activitat coneguda com gruming. Aquesta segona sol tenir lloc en tot tipus de xats o en els populars serveis de missatgeria instantània. També se n’han registrat casos derivats de les més modernes comunitats socials que conjuguen fotografies originals dels seus autors amb tota casta de missatges.

A més, una de les dades més impactants relacionades amb aquesta qüestió és la poca edat de moltes de les víctimes –nines, en la seva majoria–. Aquestes són captades per persones, que sovint es fan passar per nines d’edat aproximada a la de les víctimes, per establir una confiança prèvia als actes il·legals que pensen dur a terme. Una vegada que s’han consolidat aquests lligams il·lusoris, el delinqüent aconsegueix alguna imatge privada de la jove i tot seguit l’extorsiona amb finalitats encara més censurables.

Imatges que esgarrifen

Malgrat que aquest tràngol pot deixar seqüeles importants en la personalitat dels adolescents, no sol haver-hi un contacte directe i físic entre l’assetjador i la persona que ho ha patit. Just al contrari de l’explicitat i brutalitat que demostren alguns documents que circulen per la xarxa, on adults practiquen sexe amb infants. Les persones que treballen per localitzar aquest material asseguren que la majoria d’imatges esgarrifen i, a més, segons ells, el cabal que suposen els arxius pedòfils a internet és molt important, de manera que també ho és el nombre de víctimes d’aquests abusos. Una de les característiques que més sobten d’aquests delictes és la multiplicitat d’orígens i condicions dels que són arrestats amb aquests càrrecs.

La simple tinença d’aquests documents suposa ja incórrer en un delicte greu. Per això, a vegades, els autors els intenten camuflar, amb títols que no tenen res a veure amb allò que contenen. Això pot provocar que algun dia descarreguem algun arxiu i en obrir-lo ens emportem una desagradable sorpresa. Les fonts policials afegeixen que en aquest cas allò que s’ha de fer és denunciar-ho immediatament. Per aquest motiu s’ha creat la direcció denuncias.pornografia.infantil@policia.es.

Compte amb la butxaca! Ningú no està exempt de l’amenaça

Les penúries econòmiques que duen incorporats els temps que vivim en l’actualitat han fet que la xarxa es converteixi en un terreny apte per a tota casta de timadors i estafadors que s’anuncien a internet, com fa anys ho feien ocupant els carrers i mirant de fer la jugada als vianants més descuidats.

Ningú no regala res

En concret, el camp que agrupa tot tipus d’estafes, i alguns nous recursos com el phising o el carding, és el que rep un major nombre de denúncies arreu de l’Estat. La casuística amb què topen els agents és diversa: des d’entrades per als concerts de les grans estrelles internacionals, passant pels nous iPhones i fins i tot el lloguer d’un pis a Pamplona durant Sant Fermí... Tot allò imaginable que tingui demanda pot ésser venut o subhastat per internet. I a vegades, en lloc d’una transacció legal, podem estar caient en un engany molt costós. Per això, ens hem de refiar un poc del nostre sentit comú i pensar que ningú no regala res.

Per la seva banda, el fenomen conegut com phising afecta l’àmbit de la revelació de secrets. La manera tradicional és adreçar un correu electrònic a la víctima, en nom d’una entitat bancària. Tot seguit se li reclama que retorni el correu amb les seves dades, amb les quals l’organització que en realitat és al darrere del muntatge pot "fer net" el compte de l’usuari en poc temps. Fins i tot, s’han localitzat alguns intents d’aquest estil mitjançant la missatgeria de text dels telèfons mòbils. Tanmateix, les possibilitats no es tanquen aquí. Hi ha casos en què els autors infecten l’ordinador de la víctima amb un keylogger, un software que permet enregistrar les tecles pitjades per l’usuari en un moment determinat, com per exemple quan introdueix la contrassenya que obre la porta als seus preuats estalvis.

D’una manera similar actuen els qui practiquen el carding, tot i que en aquest cas l’element central que fan servir en l’estafa és la targeta física de crèdit. Només han de menester algú que per la seva feina o circumstàncies tingui accés a les targetes de crèdit. Un cop en el seu poder, mitjançant un simple procediment, n’extreuen les dades fonamentals de l’usuari i a partir d’aquí tenen les mans lliures per fer compres i despeses a càrrec del compte d’un altre. En aquests casos, el nostre millor aliat serà un bon antivirus.