Ciència al servei dels aliments

Les seves aplicacions són molt diverses, des de l’àmbit sanitari, a l’energètic fins al sector del consum alimentari. De fet, en aquest darrer cas, a través de projectes d’I+D o des de la iniciativa privada, en els darrers anys han sorgit notables projectes de recerca entorn dels productes vegetals i animals per tal de desxifrar la seva estructura molecular i aconseguir millorar-ne les seves característiques biològiques i de comercialització.

De fet, durant mil·lennis l’agricultura i la ramaderia han emprat la “selecció” biològica de les millors varietats, però sense modificar l’estructura molecular dels seus productes, la qual era absolutament desconeguda. Tanmateix, avui dia, els mapes genòmics sí que permeten establir la base biològica d’aquest organisme i en possibiliten la modificació o manipulació en funció de les preferències. Així, els aliments resultants de l’aplicació de la biotecnologia, que reben el nom de transgènics, poden variar substancialment les seves característiques, com ara la resistència, el desenvolupament, la possibilitat de cultiu i la seva morfologia exterior.

En aquest sentit, darrerament s’han desenvolupat una gran quantitat de productes transgènics vegetals, animals o fermentats. La seva acceptació, però, no sempre és senzilla i la valoració dels productes de l’agricultura tradicional o de la biotecnologia pot canviar de manera significativa entre els consumidors. Una cosa és seleccionar com es feia antigament i l’altra és la modificació genètica de les qualitats, fet al qual moltes organitzacions ecologistes han mostrat el seu desacord. De tota manera, s’ha de dir que els primers productes transgènics permesos a tot el món foren clarament productes bàsics, com la tomàtiga, que permetia perllongar la seva durada; la patata trasgènica, amb la propietat d’immunitzar contra el còlera, i la varietat d’arròs daurat, enriquit amb vitamines.

Dins d’aquest context general, en els darrers anys a l’Estat espanyol ha tingut lloc un increment del nombre d’empreses dedicades a la biotecnologia, en especial de les relacionades amb el sector agroalimentari. Segons les dades de la Fundació Genoma, de la qual formen part diferents ministeris, com el de salut i Consum, i el de Ciencia i Inovació, com també diferents entitats privades i consorcis, a l’Estat espanyol existexen més d’un centenar d’empreses dedicades exclusivament a la producció de productes i investigacions biotecnològiques i més de 400 relacionades amb la producció secundària i la seva comercialització. No obstant això, si es compara amb altres territoris, l’Estat espanyol se situaria a la zona mitjana d’una taula liderada pel conjunt de la UE, els Estats Units, el Canadà, Alemanya i el Regne Unit.

Això, però, podria canviar molt aviat i l’Estat espanyol podria situar-se al capdavant del sector. De fet, els avanços que realitza la Fundació Genoma s’encaminen precisament a disputar el lideratge en aquest camp, que representa un 20% del PIB. Per altra banda, està previst desenvolupar un programa en bioenergia a partir d’algues o enzims i, actualment, ja cal destacar el lideratge que en el sector del biodièsel exerceixen empreses com Abengoa i Repsol.

En definitiva, la unió de la investigació genètica i la indústria pot ser una de les fonts d’innovació i modernització dels sectors productius i una via sòlida per superar l’actual crisi econòmica.

Olives més primerenques, raïm sense pinyols i llenguados més gustosos...

Les aplicacions de la biotecnologia ja són presents a les nostres taules. Els darrers projectes de la Fundació Genoma s’han centrat en el sector agrari i primari, han permès millorar productes de consum diari com el raïm, els melons, l’oliva i el llenguado, i han aconseguit uns aliments més gustosos.

Els estudis elaborats, finançats tant per entitats públiques com privades, han estat proposats pels mateixos productors. Així, han lligat els darrers avanços en aquest camp amb les necessitats del sector empresarial, alhora que han obtingut una millora de les pautes de seguretat alimentària.

Pel que fa al raïm, el projecte ha rebut el nom de GreapGen i ha consistit en la descodificació del mapa genètic d’aquesta fruita i alhora n’han fet una selecció dels trets més resistents. Desxifrant més de 30.000 seqüències de gens i prop de 3.000 nous gens relacionats amb el creixement i desenvolupament de la vida, s’ha establert una selecció entre 600 varietats de raïm, a través d’un bioxip que ha possibilitat triar la informació i aconseguir crear varietats sense pinyols. El llenguado també ha estat objecte de millores. L’estudi anomenat Pleurogene ha permès saber el mapa genetic d’aquesta peix, seleccionant els millors exemplars i fent possible eliminar les seves malformacions. Com afirmà recentment el director de la Fundació Genoma, Fernando Garcés, en declaracions a l’agència Efe, aquesta investigació podria posar l’Estat espanyol “al capdavant de la producció mundial de llenguado”.

Quant a l’oliva, el projecte ha rebut el nom d’Oligen i se centra a determinar la forma en què el producte pugui caure més aviat dels arbres i sigui millor de collir. Finalment, pel que fa als melons, el projecte genòmic ha rebut el nom de Melonomics i es basa a poder desenvolupar melons més petits i gustosos amb major facilitat per a la seva comercialització i exportació.

Productes transgènics, en el punt de mira de moltes organitzacions ecologistes

Tot i les seves múltiples possibilitats, la biotecnologia no s’ha de considerar una panacea. Des de les seves primeres aplicacions, ara fa 20 anys, els aliments transgènics s’han trobat sempre en el punt de mira d’organitzacions ecologistes, grups de consumidors, científics i diversos sectors de la societat. Moltes d’aquestes organitzacions, entre les quals podríem destacar per exemple Greenpeace, han mostrat reiteradament el seu desacord públic amb la comercialització de productes transgènics i alhora la reformulació del sector primari en funció d’aquestes pràctiques.

En aqustet sentit, l’objecció bàsica és que aquests tipus de cultius modificats genèticament poden incrementar els productes nocius per als cultius, com també una pèrdua de biodiversitat en detriment de la rendibilitat comercial.

De la mateixa manera, els efectes tant a mitjà com a llarg termini són molts cops impredictibles i en alguns casos la seva incidència pot ser irreversible. Això podria ser molt nociu en el cas de conseqüències no volgudes sobre la salut de la població, ja que fins fa molt poc no se sabia pràcticament res d’aquests productes modificats genèticament, sobretot dels d’origen animal, amb la seva interacció amb el consumidor. Finalment, cal destacar un altre argument importatn referent al cost del sistema productiu, perquè l’accés a les patents moltes vegades produeix desequilibris entre aquells que s’ho poden permetre i els que no. Quan es tracta d’invents, el sistema de patents, pagar per accedir a una determinada tecnologia, pot resultar útil.

Tanmateix, quan el que es converteix en patent és una llavor d’algun aliment bàsic, pot comportar un alt costo social. De tota manera, l’estudi del mapa genòmic dels éssers vius aporta una font de coneixement immillorable sobre la formació i desenvolupament dels organismes, i la seva utilització i la possibilitat de modificar-ne els trets serà un dels problemes centrals d’aquest segle.