Menús contra l'exclusió
Les portes no s’obren fins a les 13.00 hores, ni un minut abans ni un després. Petits grups d’aturats i sense sostre, però, comencen a sorgir del no-res pels voltants. El lloc de trobada és el menjador social que gestiona el Consell de Mallorca a Palma, i que atén un centenar d’usuaris cada dia. De dilluns a diumenge, perquè les necessitats bàsiques de l’ésser humà no descansen els caps de setmana.
Adolescència: un viatge amb turbulències
Adolescència. Darrere aquest grapat de lletres s’hi amaga tot un seguit d’històries viscudes amb intensitat, intensitat descontrolada per a alguns i amb preocupació desesperant per a molts d’altres. Qui més qui manco recorda els anys transitats per aquesta estació vital amb certa nostàlgia: les ànsies d’una llibertat de vegades vetada, el descobriment d’un mateix.
Les dues cares del trastorn bipolar
A primera vista camina amb passes entretallades. Uns moviments estranys, els d’aquest manacorí amb trastorn bipolar, cosa que el distingeix de la resta de veïnat. I mou el cap de dalt a baix, amb to nerviós, mentre balbuceja un grapat de paraules poc connexes. Però no hi ha res que el diferenciï de la resta de veïns més enllà d’una imatge que, per ventura, no estam acostumats a veure, i que és que pateixen un Trastorn Afectiu Bipolar.
Passen pel quiròfan cada cop més joves
El desig d’augmentar-se els pits s’estén com una taca d’oli entre el jovent mallorquí i estatal. Només cal observar les dades que aporta la Societat Espanyola de Medicina Estètica (SEME), ja que 400.000 persones se sotmeteren a cirurgia estètica l’any 2007. De totes elles, un 10% corresponen a menors d’edat, una xifra que situa l’Estat espanyol com el tercer país del món en nombre d’intervencions plàstiques, tan sols per darrere dels Estats Units i del Brasil.
Connectats a la sanitat
El sistema sanitari balear, amb totes les deficiències que li vulguem reconèixer, ha realitzat aquests darrers anys una sèrie de passes en la direcció de millorar i ampliar l’eficiència dels serveis que dispensa. El creixement de la població a la qual ha de donar resposta i l’envelliment de l’hospital de referència són just alguns dels reptes cabdals que s’han d’afrontar.
També en benefici dels altres
Conscients que no poden viure aliens al seu entorn ni d’esquena a les demandes dels seus empleats i clients, molts empresaris comencen a mirar-se les preocupacions socials i ambientals amb uns altres ulls. Redueixen els consums energètics implantant sistemes d’estalvi, flexibilitzen els horaris dels treballadors perquè puguin dur els infants a escola i es proveeixen de material elaborat amb criteris "ètics".
Bolonya: nous reptes per a la universitat
La setmana passada milers d’estudiants es manifestaren arreu d’Europa amb motiu de la Setmana en defensa de l’ensenyament públic. El motiu de tanta brega fou expressar el rebuig a l’anomenat Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES). El sistema universitari europeu s’enfronta a canvis en profunditat que no han deixat espai a la indiferència.
La dieta mediterrània avança, però la fritura encara hi és
Els menjadors escolars han esdevingut una peça bàsica de la nutrició infantil. No debades, els nous hàbits familiars i laborals han allunyat físicament el col·legi de la llar. I així, cada vegada són més els nins i les nines que no tan sols estudien a l’escola, sinó que també hi dinen cada dia. A les Illes Balears, els centres educatius que inclouen menjador escolar són 137 a Mallorca, 13 a Menorca i 7 a Eivissa.
L'estreta línia entre ètic i eròtic
Poques setmanes queden perquè arribi l’any 2009. I ho farà pràcticament despullat, vists els calendaris que, aquests dies, promocionen empreses i entitats solidàries. Només cal mirar les imatges que protagonitzen el calendari de l’aerolínia Ryanair... Pel gener, Julia pilota una avió. A l’abril, Nicola mostra com s’obre un guardapits salvavides. I Magda, per juny, se’n va de vacances.
Or gris, tragèdia negra
L’explosió tecnològica que s’ha anat experimentant els darrers anys, la qual avui hem acceptat com un fet gairebé natural, ha generat una gran munió d’eines i que fa tot just algunes dècades serien més aviat elements d’una novel·la de ciència ficció. És cert que l’ús d’aquest ampli ventall d’objectes –que inclou ordinadors, aparells de telefonia mòbil, sistemes GPS i televisors de plasma.
Codesenvolupament
Els agents de la cooperació al desenvolupament i els qui treballen amb migrants –ONG i associacions, administracions públiques– ja fa temps que van descobrir la necessitat de relacionar ambdues realitats: els projectes solidaris amb països del sud, amb la creixent vinguda a casa nostra de persones d’alguns d’aquests països que cerquen millorar les seves condicions de vida.
Els centres internacionals i el silenci de la seva expansió
Que la societat mallorquina de poc temps ençà s’ha vestit amb la policromia pròpia de la multiculturalitat no és cap novetat. De fet, no han estat poques les persones que, de manera més o manco dosificada, han anat arribant a les nostres illes durant aquests darrers temps i s’ha fet un racó en una societat que sempre s’havia exhibit relativament aïllada i poc acostumada a veure córrer gent.
Aprenent a parlar (per segona vegada)
Dels seus llavis no surt ara res més que un fil de veu, una tonada ronca perquè l’aire ja no traspassa la seva laringe. I és que ara només els queda un buit allà on abans residia aquest òrgan. Són pacients de càncer causat pel tabaquisme als quals hagueren d’extirpar la mateixa laringe perquè el tumor es feia massa gran. És per això que la seva veu, després d’operats, passa a ser una veu erigmofònica.
I si hagués guanyat Hillary?
Les seguidores de Hillary Clinton clamaren revenja enmig d’acusacions de "masclisme soterrat". La seva candidata havia perdut, el juny, les eleccions primàries del Partit Demòcrata. I tot i que podia haver forçat una votació entre els compromissaris assistents a la convenció, es retirà amb elegància. Ara recull, precisament, els fruits d’aquell final de campanya honrós.
La diversitat humana
Tot i compartir les mateixes característiques biològiques, els grups humans són molt diversos. Hi trobam una gran varietat de formes de vida, d’històries, de relacions socials i d’universos culturals que configuren una realitat intrínsecament heterogènia.
“Si l'agrícola és un sector estratègic, se li ha de donar prioritat”
Pere Quetgles és enginyer agrònom i ha estat responsable de diverses àrees dins l’Administració. Ara, ja jubilat, viu la pagesia a través de la finca familiar de sa Cova Vella, a Manacor.
Ja no ens podran dir... que no troben el camí
Fer una passejada pel centre històric de Madrid, visitar les avingudes amb les tendes més luxoses de Sevilla o recórrer el vessant marítim de Barcelona fins a topar-se amb el port de la Ciutat Comtal és ara més que mai al nostre abast. I, a més, sense haver de desplaçar-nos fora de Balears. Tot això i un món atapeït de possibilitats és el que se’ns presenta amb els simples requeriments d’un equip informàtic.
La Declaració de drets humans és paper mullat
"Hagués llançat entre 30 i 40 bombes atòmiques [...] al llarg del coll de Manxúria [...] i hagués deixat enrere un cinturó de cobalt radioactiu, de la mar del Japó a la mar Groga". El general nord-americà Douglas MacArthur, rememorant els seus plans per a Corea, ho tenia ben clar. Arrasar. I vet aquí que la Declaració universal dels drets humans estipulava, per ventura innocentment:
Universitats intangibles
Si ments privilegiades com ara la de Kant, la d’Einstein o la del mateix Montesquieu obrissin els ulls, ben segur que tindrien mal de pair moltes de les absurdes situacions que decoren els nostres dies. Entre el catàleg de novetats amb el qual es toparien, tal vegada els cridaria l’atenció la profunda metamorfosi que ha experimentat durant aquests darrers temps el cosmos universitari.
El desordre del dislèxic, no del beneït
Jarribà la primavera. Per això els saps, despreten de seula letragia hivern i surt el sol que primet que estic però no se per menys, ferme això que no tast un mos. No és cap error d’edició. És la frase que els ulls d’un dislèxic descodifiquen del següent text: Ja arribà la primavera. Per això Don Sap desperta de la seva letargia i surt el sol. "Que primet que estic! Però no és per a menys! Fa mesos que no tast un mos!".
Si ets dona, cobraràs 4.264 € menys
No pel fet de ser un tema recurrent deixa de generar alarma entre els sectors igualitaris de la societat. La darrera Enquesta d’estructura salarial, elaborada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), revela que les dones cobren uns salaris anuals molt per davall dels dels homes. A les Illes Balears una dona cobra una mitjana de 15.750 euros bruts cada any. Un home, en canvi, en rebrà 20.018.
L'energia de la mar es desperta
Les possibilitats d’extreure energia de l’aigua, més enllà de les preses hidràuliques, tenen una font primordial en el mar. Ofereix una energia neta, renovable. I no s’exhaureix mai. De fet, fins i tot els ecologistes defensen la seva utilització, ni que sigui com un mal menor. Ara per ara, són tres les grans vies de generació d’energia que s’empren a l’Estat espanyol.
“La tafona de Son Catiu pretén embotellar i produir oli de qualitat”
Joan Pons i Bartomeu Tortella són socis de l’Oliera de Son Catiu, l’empresa que ha posat en marxa aquesta nova tafona a Inca. Què és l’Oliera de Son Catiu? La nostra societat està integrada per onze socis.
L'esquerra governa a la blogosfera balear
Les recent eleccions americanes han suposat un altre exemple de fins on s’estenen els tentacles d’internet. Es tracta dels primers comicis en els quals el poder polític, i sobretot el candidat demòcrata Barack Obama, s’han adonat que l’activitat generadora d’opinió al ciberespai provoca un impacte que els mitjans més tradicionals han anat perdent amb el temps. Aquest ressò és, a més, variat i voluble.
Lluita contra la fam
Tot i que vivim en una societat amb grans centres comercials arreu i productes de tota mena, moltes persones a Balears no poden accedir als aliments més bàsics.
Infants desabrigats d'intimitat
"Quins ens ho hauria hagut de dir!" Clamava just ara fa uns dies un professor farcit d’experiències que, definitivament, ha renegat de computadores i d’altres estris contemporanis versemblants, tot herència de l’escola clàssica amb la qual encara és ben casat. La sorpresa es feia més notòria en el seu rostre a mesura que, de mica en mica, avançava en la lectura del full que tenia entre les mans.
I en aixecar-te del llit, no cercaràs les ulleres
La cirurgia ocular està de moda, i els metges ho reconeixen. Tot i no que és una operació del tot necessària, almanco des d’un punt de vista sanitari, cada vegada són més els ciutadans que volen llevar-se les ulleres.
Dones i ciència
Moltes dones han tingut un paper destacat dins la història de la ciència. Un paper tan important com silenciat.
La bèstia,amenaçada
Sovint, la difusió de notícies en premsa sobre la presència de taurons a les zones turístiques causa alarma. La realitat és que els científics que des de fa anys estudien seriosament aquests animals mitificats asseguren que els taurons, fonamentals per a l’equilibri dels ecosistemes marins, estan ara més amenaçats que mai. Els taurons habiten totes...
“A la pagesia ens manquen persones per tirar endavant”
L’amo en Xesc Garcies "de les Cases Noves" forma part de la nostra història contemporània. És un dels que, a canvi de res, varen contribuir a fer la democràcia.
Campions de xarxes
La ciutat alemanya de Colònia es prepara des de fa dies per un motiu força especial: acollir del 5 al 9 de novembre la gran final de l’edició dels World Cyber Games (WCG) de 2008. Això no és poca cosa, aquesta mena de campionats mundials de jocs per a ordinador –i XBOX 360– tenen un important ressò mediàtic per la quantitat d’imatges pintoresques que generen i els milers de visitants i curiosos que hi atreuen.
Comença per ca teva, si vols un món més verd
Un món més verd és possible, és clar que sí, però cal començar per la casa pròpia. Si bé és cert que la causa de l’escalfament global són les grans indústries de l’energia, paper i construcció, entre d’altres, també ho és que difícilment canviaran les seves pautes de comportament. Al ciutadà anònim, per tant, no li queda cap altre remei que aplicar petites mesures des de les seves possibilitats.
Mai no és tard per aprendre
Mares enfeinades fins al cap però que no desisteixen en la seva recerca d’horitzons nous; jovenets que hi tornen després d’haver-se perdut enmig de la travessia de l’adolescència; persones jubilades i plenes de la il·lusió de continuar descobrint el món; i aturats que fan dels llibres els aliats millors en la seva lluita per aixecar-se i avançar. L’amplíssim espectre de gent que decideix reprendre la seva formació.
La darrera fulla cap a l'oblit
No l’envolta un alè malenconiós, perquè ja no és conscient del que li està passant. I és que la pacient M. recorda les gambes que menjaren a les seves noces, ara fa 47 anys, però no el que va sopar anit. Ella, la dels cabells roigs i els ulls inquiets, s’asseu a la taula del menjador com la resta dels seus companys. Són a Santa Catalina i tots pateixen d’alzhèimer, ja sigui en grau lleu o moderat.
Elles són majoria a les aules, ells en són els professors
Les dones són majoritàries a les aules de la Universitat, quan parlam d’estudiants. Els homes en són els professors, doctorats i catedràtics. Aquesta realitat, massa assimilada en les nostres consciències, no ha de ser per força natural. Els models que ens ensenyen d’infants i amb els quals convivim dia rere dia, condicionen les eleccions que les i els joves prenen sobre el seu futur.
Ciència al servei de la vida
Els darrers anys s’han produït enormes avanços en la investigació de fecundació in vitro. La unió de la medicina reproductiva i la enginyeria genètica ha fet possible la creació de noves línies d’estudi que possibiliten una revolució en el tractament de malalties congènites i hederitàries.
“El consum de caragols a Mallorca té un caràcter tradicional i cultural”
Els caragols de Diego fan bona pinta. Aquest jove biòleg no sols té cura de la granja, sinó que du a terme un projecte d’investigació sobre la cria d’aquests animals.
Lletres electròniques
Els dispositius per a la lectura electrònica, que reprodueixen els continguts d’un llibre a una pantalla, estan guanyant acòlits. En canvi, és complicat que arribin a substituir per complet els materials impresos tradicionals. Aquesta és una de les tendències que els entesos en la matèria, que aquests dies s’han reunit a la Fira del Llibre de Frankfurt, s’aventuren a vaticinar.
Quinze anys d'ajuda sanitària i farmacològica
Les desigualtats sanitàries són una de les principals fonts de desequilibri del món actual. Per pal·liar aquesta situació existeixen entitats i ONG com Apotecaris Solidaris. Aquesta organització no governamental, creada el 1994 arran de la crisi humanitària dels grans llacs, és una entitat que es dedica a la cooperació per al desenvolupament des del vessant de l’educació sanitària.
Escoles desbordades
Ara just farà uns dies que el sindicat de CCOO va emetre l’enèsima queixa amb referència a un dels mals majors que afecten el conjunt de la comunitat educativa d’aquest país. Es tracta de l’endèmic problema d’hiperpoblació que pateixen moltes de les aules. Tal com dicten els paràmetres més elementals de la lògica, l’handicap de la massificació obeeix una descompensació tangible.
- Intolerable: À Punt contracta un col·laborador que celebra la mort d'Ovidi Montllor
- Fan una crida a no adquirir productes d’Israel, com els comercialitzats per Illa Camp o Agromart
- Aproven tres borses de feina a l'EMT Palma amb l’exigència del B2 de castellà i l’exclusió del català
- El temporal deixa imatges espectaculars a Mallorca: caps de fibló a la badia de Palma i calabruixada a Puigpunyent
- El Col·legi Pedro Poveda celebra la vintena edició del seu Certamen Literari