Mil milions connectats a la vila global

Estudi intensiu

En concret, la investigació –realitzada per la consultora americana ComScore el desembre passat– reflecteix que l’audiència global que empra internet sobrepassa els 1.007.000.000 d’usuaris únics, concentrats principalment a països com la Xina, els Estats Units i el Japó. Val a dir que per dur a terme aquesta tasca s’han comptabilitzat només internautes majors de quinze anys, que es connecten cada dia des de casa seva o des de la feina. Amb aquestes dades a la mà, veim com els xinesos arribarien a ser 179 milions del total de connectats. Tanmateix, això es contradiu amb relació al que afirma el Govern d’aquest país, que xifra els usuaris d’internet entorn dels tres-cents milions de persones. Això no obstant, cal pensar que aquesta anàlisi feta per ComScore ha ignorat aquella gent que empra dispositius mòbils i la que usa terminals públics. Això afectaria els que sovintegen els cibercafès, una pràctica molt estesa a la comunitat internauta més gran del món. Rere el gegant asiàtic han quedat els Estats Units, amb més de 160 milions d’usuaris, i ja a una considerable distància hi ha el Japó, que pot sentir-se orgullós de tenir devers 60 milions de navegants.

La situació de l’Estat espanyol dins l’informe és més bona del que a priori es podria pensar. Amb els seus 17 milions de cibernautes, és el tretzè país del rànquing mundial, amb xifres que l’acosten a alguns veïns europeus amb més població, com ara França i Itàlia. Pel que fa a la distribució dels internautes per continents, Àsia hi és al capdavant, com no podria ser d’altra manera, per l’aportació dels esmentats territoris orientals i alguns altres d’emergents com per exemple l’Índia. Exactament, el continent asiàtic aglutina aproximadament el 41 per cent del total d’usuaris de la xarxa. Tot seguit, hi figura el continent europeu, amb un 28% del conjunt, mentre que l’Amèrica del Nord representa un 18% d’aquests més de mil milions de persones.

Després d’aquestes posicions ja es troben les regions coeres en la implantació i l’ús diari d’internet. L’Amèrica llatina acumula un 7% del total, però és encara pitjor la dada d’Orient Mitjà i d’Àfrica, on els molts de milions de persones que hi viuen només representen el 5 per cent de la xifra global d’internautes. Aquest fet dóna una idea del punt d’analfabetisme digital amb què han de conviure els ciutadans d’aquest indret del món. Així mateix, la consultora ha realitzat un treball sobre quins són els portals i les adreces web més visitats per aquests mil milions d’usuaris, la qual cosa deixa palès un lideratge indiscutible de popularitat de la marca Google i tots els seus complements. El 77% dels internautes van visitar durant el mes en què es féu l’estudi algun dels recursos del gegant de Mountain View. Microsoft aconsegueix la segona plaça (amb un 64 per cent de cibernautes) i Yahoo el tercer lloc (amb el 55% del total). Molt enfora d’aquests, en qüestions numèriques, s’hi han situat altres portals, tot i ser molt coneguts i majoritaris. Són per exemple Facebook, la fundació Wikimedia, eBay i Youtube.

"Superar diferències"

"Sobrepassar la xifra dels mil milions d’usuaris a internet és una fita històrica per al món digital i per a la humanitat en conjunt", afirma el president i director de ComScore, Magid Abraham. A més, diu que "això és un fet molt determinant que mostra el continu creixement de la vila global en què tothom viu i ens recorda que el món cada cop és més accessible. Els dos mil milions d’internautes seran assolits abans que no ens adonem i el tercer ho farà encara de manera més ràpida. El procés continuarà fins que tots plegats aconseguim a la fi una xarxa global que connecti tothom i que sigui un vertader estri per superar les diferències culturals", considerà el president de la companyia responsable de l’estudi.

Malgrat que aquestes idees esperançadores s’han estès amb certa repercussió i que la innovació que comporta el fenomen de la xarxa global és molt important per al món en què vivim, a alguns indrets, tal com revela l’estudi que us mostram, la seva presència és gairebé anecdòtica. Aquest és el cas de l’Àfrica negra, per exemple. Tanmateix, hi ha llocs en els quals tenir accés a internet no és garantia de res, perquè l’ombra de la censura hi plana així com vol, com sembla que s’està constatant contínuament a la Xina.

Més velocitat per a la internet del futur

PALMA Un sistema tecnològic pioner, consistent en equips de fibra òptica, ha demostrat que és factible modular longituds d’ona òptica a velocitats de fins a 100 Gb per segon. Això vol dir que es podrà multiplicar per deu la capacitat màxima actual de transmissió de dades a la xarxa, que és de 10 Gb per segon. Les possibilitats d’aquesta nova tecnologia de transferència d’informació, la implantació de la qual es preveu per a mitjan 2011, són enormes segons els seus responsables ja que permet, per exemple, la transmissió en només dotze hores d’un volum de dades equivalent a 125.000 DVD, a 500.000 pàgines de text o a tota la Biblioteca del Congrés dels Estats Units.

Més ràpid i més barat

Ara per ara, són diverses les empreses que treballen amb aquest nou tipus de tecnologia, amb vista a multiplicar amb escreix les actuals capacitats de transmissió de dades a internet, ja que, segons els experts, s’estan saturant els canals a causa del vertiginós augment de descàrregues (música, vídeos...) i també de la proliferació de les xarxes socials que provoquen l’intercanvi de dades entre cibernautes. La companyia nord-americana Ciena, especialitzada en solucions de transport òptic i carrier ethernet, és fins al moment "la primera que ha aconseguit transmetre amb absoluta seguretat volums d’informació de fins 100 Gigabits per segon". Ho fa amb un prototip que, com indiquen les previsions dels seus creadors, tardarà uns dos anys a ser comercialitzat, tal com ha explicat el director general per al sud d’Europa d’aquesta empresa establerta a Madrid, Antonio Gómez.

A final de l’any passat, en el marc d’una popular fira de supercomputació als EUA, la companyia Ciena, juntament amb l’Institut Tecnològic de Califòrnia, va aconseguir una transmissió de càrrega útil per internet de 100 Gb per segon en una distància de 80 quilòmetres. Per Gómez, a part de l’avantatge que suposa transferir quantitats tan grans d’informació a tanta velocitat i amb absoluta seguretat gràcies a l’aplicació d’aquesta tecnologia, es calcula que cada bit per segon costarà un 30 per cent menys que en l’actualitat.

Exigència a les empreses

Tot els indica que els darrers anys s’ha produït un progressiu increment del tràfic de dades a la xarxa, aproximadament d’un 20 per cent cada any, i la previsió és que la tendència es mantingui o fins i tot que s’accentuï. Al seu parer, "s’espera que continuï la tendència, perquè internet s’ha popularitzat. La gent l’empra per a tot: per descarregar-ne música, vídeos, IPTV, per a tràfic interactiu com els xats...)". A més a més, Gómez ha afegit que aquesta situació ha creat "una gran demanda" per part de les empreses que donen serveis de connexió als clients finals, com ara les operadores de telefonia, tant en les comunicacions fixes com en les que són mòbils.

També requereixen grans capacitats per a la transmissió de dades per internet les xarxes acadèmiques i les científiques, que cada vegada comparteixen més projectes i treballen de valent amb enormes volums d’informació que necessiten elevats estàndards de seguretat en les connexions que empren. Gómez insisteix que aquest imparable corrent que està accelerant la innovació al món obliga les empreses, i en particular aquelles que donen serveis d’internet, a adaptar-se ràpidament a les noves demandes dels ciutadans per tal de no perdre així el tren de la competitivitat.