Per qui són les reserves?

Com ara Raquel Goñi, que dirigeix la línia d’investigació sobre zones protegides al Centre Oceanogràfic de les Balears. I explica les principals àrees d’estudi. "El primer que miram quan tenim una reserva marina és quantificar-ne la biomasa, o sigui, la densitat i l’abundància de peixos i de llagostes".

Així s’avalua si la zona triada per conservar les espècies és l’adient. Si és així i les espècies es regeneren ràpidament, caldrà observar si entren en competència pel mateix espai. D’aquesta lluita dorgirà l’èxode d’alguns peixos fora de la reserva que passaran a zona pesquera. I així possibilitaran la regeneració dels bancs de peixos, dels quals viuen els pescadors de les Illes Balears.

Tanmateix, no només surten en forma de peix, sinó també de larva o d’ou. Això s’explica pels corrents marins, que desplacen les larves sense cap oposició possible. "Queden a la seva mercè", explica Goñi gràficament. Aquesta fase larval dels peixos és coneguda com la vida pelàgica i en le cas de la llagosta pot arribar als cinc mesos.

Vet aquí que peixos i larves es mouen de la zona de reserva en un procés d’exportació de biomassa cap a les pesqueries. D’aquesta manera, es mesura el potencial reproductiu de les reserves marines.

"No obstant això, la sobreexplotació dels recursos, tant per la pesca professional com la recreativa, fan que les reserves marines existents siguin insuficients", opina Goñi, i sobretot si tenim en compte que l’arxipèlag balear és la zona de l’Estat amb major superfície protegida.

Idò, quins són els handicaps? Un pot ser que al Mediterrani s’avaluen poques poblacions. "I quan es fa, després no s’apliquen quotes de pesca", diu la investigadora. Aquest és el sistema que s’utilitza al mar Atlàntic, també controvertit, i que té en les quotes la pesca d’anxova com a exemple més mediàtic.

Al Mediterrani, però, es controla l’esforç. Els vaixells han de tornar a port cada dia i tenen un límit de xarxes que poden llançar o hams que puguin calar. "Ara bé, també cal matisar que per controlar les mesures fan falta molts inspectors", adverteix Goñi.

Tot i així, s’ha de reconèixer que la situació podria ser pitjor, ja que embarcacions de zones properes, com Múrcia i València, encara no pesquen a la mar que envolta les Illes.

No obstant això, la protecció de zones marítimes ja és un fet. El nord de Menorca, Cala Rajada, els Freus d’Eivissa, la Badia de Palma... augmenten el nombre de reserves. I moltes vegades, a petició del mateix sector pesquer. I és que les confraries poden detectar un perill de desaparició d’alguns bancs de peixos.

I demanar una veda: una reserva que els regeneri, a canvi de poder pescar les zones limítrofes en exclusiva. Com si d’un vedat es tractàs. I recollir després els beneficis d’un sacrifici d’ara. "No és tan altruista", revela Goñi, "però és intel·ligent".

En tot cas, ja sigui per interessos del sector pesquer o del moviment ecologista, les reserves cada vegada ocupen més superfície, tot i que li ha sortit detractors, des del punt de vista merament pesquer. I és que alguns detractors estimen que no surt a compte deixar de pescar en una zona per sobreexplotar-ne un altre, ja que els beneficis no s’equilibren.

Finalment, el debat també afecta la ubicació de les reserves. Una, i ben allargada? Petites i esparcides per tota la costa? "Si són massa petites, acaben per ser un aquari de submarinistes", explica Goñi. A més, els peixos s’escapen aviat cap a les pesqueries.

L’Oceanogràfic, anàlisi per terra, mar (i laboratori)

A l’illa de Mallorca, l’interès per la mar i els seus (petits) habitants li ve d’antuvi.
No debades, era maig del 1906 quan Odon de Buen y del Cos fundava el Centre Oceanogràfic de les Balears. Una data premonitòria del que seria, més tard, l’explosió de la investigació marina. L’any 1914, per exemple, es creava l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO). I anirien sorgint, de valent, més centres al llarg del segle XX, com ara l’IMEDEA i l’estatal CSIC.

Abandonam la cala de Portopí, primera seu del centre, per tornar fins al 2009. Són moltes les línies de recerca que desenvolupen a l’Oceanogràfic, gràcies a la flota de vaixells dels quals disposen en l’àmbit estatal. El vaixell que fondeja l’Arxipèlag, amb una eslora de 23 metres, rep el nom del fundador Odón de Bon. Aquestes línies de recerca passen des de l’estat de les pesqueries fins als projectes d’impacte ambiental que desenvolupi el Govern balear.

Una de les línies més mediàtiques és la que encapçala Xisco Alemany, ja que l’etapa larvària resultarà clau alhora de (re)introduir la tonyina vermella a la mar que envolta les Illes.

D’on li ve la importància de la fase en la qual torna larva? Bàsicament, de "la mortalitat brutal" que pateixen les larves. "És una fase crítica", diu Alemany, "perquè només sobreviuran dos peixos de milions d’ous i larves, per dir-ho d’alguna manera".

I el tan anomenat canvi climàtic agreuja la situació. "La temperatura de la mar està creixent ja i afectarà les espècies", diu Alemany. "Algunes canviaran a millor; però d’altres a pitjor, perquè les condicions per desenvolupar-se els seran adverses". I el fet de protegir una zona de fons marí no tindrà, idò, cap efecte.

Emissió de sondes

Els mètodes acústics de recerca marina són una altra de les línies d’avantguarda. I és que, amb un equip d’emissió de sondes sota l’aigua, poden arribar a mesurar el comportament i la prevalença d’algunes espècies, sobretot les de petit pelatge, com les sardines. Això és degut que el so rebota al cos dels peixos i aquests tornen a l’aparell emissor.

És una àrea coneguda com a transferència de la tecnologia i que encara té marge per al seu desenvolupament. "Amb la màquina Echo Sander", explica el director del Centre Oceanogràfic, Enric Massutí, "milloram la discriminació d’espècies". O sigui que poden individualitzar els resultats segons el peix triat, com també la seva edat.

Altres línies d’investigació són, per exemple, l’Hydrodinàmica, que s’encarrega de l’estudi dels corrents marins. O els ecosistemes pelàgics, que constitueixen la producció primària dels oceans: el fitoplàncton, la fase vegetal; la flora.

L’únic àmbit que encara no treballen és l’aqüicultura, àrea que sí s’estudia a altres indrets, com ara Múrcia.