“El maneig extensiu permet produir carn de més qualitat”

A quina casta de ramaderia vos dedicau?

Tinc una guarda de vaques "dides" i em dedic a criar-ne els vedells. Estan devers 6 mesos amb les seves mares, segons els animals, i llavors els duc a un engreixador de la nostra cooperativa d’una altra finca.

Quines races teniu?

En tinc diverses races. Cuidam sementals Blonde d’Aquitània, duits de França, i vaques xaroleses, llemosines, etc. A Mallorca, hi ha dues races que s’hi adapten molt bé: l’asturiana de les valls i la mescla de frisona i llemosina, que donen molt bons rendiments carnis. Entre vaques i braus, duc prop de 69 animals.

Conrau molta terra?

Conram unes 120 ha a Son Lledó Nou de Campos i 130 més a altres llocs. Feim farratge per ensitjar, garba d’avena i gra. Tot ecològic.

És difícil el conreu ecològic?

El problema més greu és la gestió de les herbes adventícies, allò que sol ser conegut com les "males herbes". Has de fer molta feina per controlar-les.

A què dedicau el gra?

La nostra és una explotació autosuficient. Avui, havíem de sembrar faves. Produïm el menjar que els nostres animals han de menester i també sembram gra per obtenir-ne llavor. L’any següent les empram per sembrar. D’aquesta manera, feim una rotació de primera llavor. Als animals els donam farina i ensitjat, palla i pastura durant 4 mesos. Els darrers 2 mesos els subministram tan sols farina i palla. No els donam pinso de cap casta.

Com va l’any amb totes aquestes pluges?

Ja he sembrat les pastures i el farratge, ara només em falten els cereals. L’any s’allarga molt. Allò que tinc sembrat ja duia un poc de força. Podem perdre un 40 % de producció segons com vagin les coses.

El vostre maneig és nou a Mallorca?

El vacum es basava en les vaques lleteres i en engreixadors de vedells absolutament estabulats. La ramaderia extensiva, amb les vaques pasturant, és una novetat. Els nostres animals pasturen de manera contínua. En haver de vedellar, les vaques ho fan al camp, però miram d’estar atents i que no s’espargeixin per moltes pletes i així poder evitar problemes en els parts. Allò normal és que cada any en facin un, si estan grasses.

El producte que n’obteniu és diferenciat?

Aquesta casta de maneig extensiu dóna una carn de més qualitat, amb un gust diferent. Es tracta d’un producte molt especial. Jo em dedic a fer els vedells i un company meu, Toni Noguera, fa més gra per tal de poder-los acabar d’engreixar. La gent ha de veure allò que pot distingir un tipus de carn d’altre. A Mallorca hi ha grans carns, persones que saben dur a terme la feina molt bé. A més amés, la carn és com el vi: hi ha molta diferència d’un producte a d’altre.

Com comercialitzau la carn?

Tenim un venedor. Es dedica a promocionar el producte i la gent en va comprant de cada vegada més. Venem la carn desfeta, en paquets de 10 quilograms. També som presents a Alcampo, a la plaça de l’Olivar i a restaurants i carnisseries. Ara bé, hem de sortir més de cara al públic. Ara el nostre projecte principal és aconseguir un punt de venda al mercat de Santa Caterina.

Amb quines dificultats topa un jove pagès?

La principal dificultat és la inversió. Els ajuts no basten. Un picapedrer, per començar, ha de menester poques coses. Un pagès, en canvi, necessita un tractor, arades, maquinària, animals... Per posar una granja, calen 100.000 € just per comprar els animals. D’altra banda, els papers ens mengen perquè n’hi ha massa, molts entrebancs, tot és molt complicat. Les lleis es fan dins una oficina. Si els que imposen les normes sortissin un poc pel camp, per ventura ho farien d’una altra manera.

L’agricultura ecològica pot ser-ne una alternativa?

Pot ajudar, però no sé fins a quin punt basta. En primer lloc, s’ha de veure si es pot vendre tota la producció, perquè la difusió d’aquesta agricultura està vinculada a l’existència d’un mercat. Així i tot, si hi ha altres mesures que ajudin els pagesos, l’agricultura ecològica és una bona eina.