Pageses i copropietàries

I aquí és on apareix el reial decret sobre titularitat compartida, que pretén corregir aquesta situació de desigualtat. No debades, el decret fou impulsat pel nou Ministeri d’Igualtat, tot i que dugui el segell del Ministeri de Treball i hagi tingut el suport de l’àrea de Medi Ambient, Medi Rural i Marí. L’esborrany del decret es troba actualment en fase d’estudi per part del Consell d’Estat. Aquesta entitat l’elevarà en breu, previsiblement amb el seu vistiplau, al Ministeri que encapçala Elena Salgado. D’esborrany passarà a un articulat definitiu, que haurà d’aprovar el Consell de Ministres.

El Govern central calcula que el decret estigui aprovat abans de la primavera de 2009. L’únic problema al qual s’enfronta la reforma, tanmateix, es troba a les mateixes bases agràries, que volen presentar guerra per modificar-ne el redactat actual. Sindicats com Asaja i Unió de Pagesos no es mostren totalment d’acord amb la llei, si bé per motius diametralment diferents. Les discrepàncies arriben a l’hora de mesurar l’abast del decret. "Pateix el perill d’esdevenir un mer símbol, sense efectes materials", diu Mateu Morro, membre d’Unió de Pagesos.

Aquest argument s’esgrimeix a tot l’Estat. Des de la Federació de dones i famílies de l’àmbit rural (Amfar), per ventura l’organització més representiva d’un sector difícil d’englobar, ja han mostrat el seu rebuig "a les maneres que el Ministeri està emprant per aprovar el decret". L’acusen, per tant, de falta de diàleg. "La senyora Salgado fa cinc anys que és al Govern, però nosaltres en fa desset que demanam la cotitularitat de les dones", manifestava fa poc Lola Merino, presidenta d’Amfar, en un to clarament desafiant. Amfar, de fet, ha plantejat els dubtes que l’actual esborrany els genera. El més important és concretar què passarà amb l’explotació "en cas de separació, divorci o mort del cònjuge". A més a més, han denunciat "llacunes jurídiques i fiscals" en el redactat provisional.

Sindicació i Seguretat Social

El Partit Socialista, tanmateix, surt a defensar les virtuts de la llei que ha impulsat. Segons José Luis Anda, membre de l’Àrea de Política Agrària del PSOE, el decret suposa una ampliació de drets. I els enumera: "A partir d’ara (les dones) podran sindicar-se, ja que estaran registrades com a treballadores". Així mateix, "podran demanar ajudes socials, com ara la que s’ofereix a les mares que concilien família i feina". Encara n’hi ha més. "En cas d’accident de treball o d’incapacitat laboral transitòria [una baixa], gaudiran de cobertura legal". I sobretot, cotitzaran a la Seguretat Social, un dret del qual moltes dones no han gaudit durant el decurs del segle XX.

Aquest, doncs, és el punt clau. Segons l’informe de l’INE més recent (2005), la majoria de l’1.027.822 empreses agràries comptades a nom d’una persona física pertany a homes. I així es manté fins que es jubilen, moment en què cedeixen el nom de la propietat a la dona. La tendència sociològica mostra que, històricament, el marit del matrimoni es jubila abans, ja que té més edat que la dona. És l’únic període en el qual aquesta pot posar el seu nom a l’empresa, però insuficent per cobrar una pensió decent.

Segons el socialista Anda, "cal corregir aquesta desigualtat i donar a la dona allò que li pertoca" a fi que, és clar, no hagi de viure de la cartilla de l’home. O a través seu, i és que fins ara les dones que volen presentar algun paper davant l’Administració ho han de fer amb el permís, per escrit, del seu marit. Una situació degradant, denuncien les afectades. Això ocorre malgrat que, de fet, una gran part de les dones es dedica més a l’administració i a la gestió de la propietat, a la paperassa, mentre que l’home es concentra en les tasques de força.

Anda apunta: "Creim que, per ventura, les dones tindran més iniciativa a l’hora de demanar subvencions públiques, i no pas el que han fet fins ara els homes". Es refereix, per exemple, a les ajudes per a la modernització d’instal·lacions, dins el Pla de desenvolupament rural 2007-2013, que la Conselleria d’Agricultura atorga. María José Suasi, directora general d’Agricultura, reconeix "un gran entusiasme" en aplicar la llei. "La tasca de la dona mai no ha estat reconeguda, com si fos una feina domèstica més", assegura Suasi, "i ara ho estarà". A més a més, la directora general considera "improbable" un escenari negatiu en el qual les dones no s’aprofitin de la legislació i passin d’anar a registrar-se. "N’hem estudiant l’impacte, i serà massiu".

Neix AIA Dones

Per ventura la creació de la agrupació AIA Dones, vinculada a la part rural, és un adveniment del futur, o un reflex que el teixit social de la part forana canvia. La normativa és estatal, però també dependrà de la voluntat d’implicació dels governs autonòmics. És per això que les comunitats autònomes del mateix color polític que la Moncloa en tiraran endavant l’aplicació. D’altra banda, en zones de potent sector agrari i governades per la dreta, com ara Castella-Lleó (PP), Navarra (UPN) i Euskadi (PNB), la llei serà obstaculitzada en la mesura de les escletxes legals que hi cerquin.

Escepticisme als sindicats agraris

Segons l’associació Asaja, el nou decret tindrà poca cosa de cotitularitat en les explotacions agràries. El seu portaveu, Biel Company, creu que la normativa, tot plegat, "no és més que molt de fum". Perquè si bé reconeix uns drets a les dones, "a la pràctica no hi influirà gens". Per què? "Idò perquè les dones que es vulguin inscriure a la Seguretat Social l’hauran de pagar" [mecanisme, a la fi, que regeix el nostre sistema de pensions]. Company creu que les parelles que es troben en aquesta situació (tots dos fan feina, però la titularitat només és de l’home) han hagut de registrar dues explotacions diferents. És per això que "seran molt pocs els casos de dones que es registraran com a cotitulars".

Tanmateix, els estudis que maneja la Conselleria d’Agricultura apunten que sí que existeix una borsa de matrimonis en aquesta situació de desigualtat. Vet aquí un vaticini, tot i que queda per veure’n el resultat. Mateu Morro, membre històric d’Unió de Pagesos, en té una opinió ben diferent. Morro, per exemple, considera que el decret és "un reconeixement necessari a la tasca de la dona, a més d’una mesura d’igualtat i justícia". Tots els sectors implicats coincideixen en aquest punt: la reivindicació social del paper de la dona, tan feinera com l’home.

De tota manera, Company dubta que "la reforma influeixi econòmicament en les butxaques de les dones". Apunta encara més lluny: "Podria a arribar a no ser interessant per la dona, si fiscalment li significa més despeses".De fet, des d’Unió de Pagesos volen incidir en el fet de la crisi econòmica. "Allò que necessitam ara per part del Govern són mesures de foment de l’agricultura", assegura Mateu Morro, "perquè la crisi econòmica és general, i molt greu, en el sector primari".