Jordi RiberaPalma04/01/09 0:00
TW
0

Els primers menorquins inhumaven els seus difunts amb sudaris de cuiro i amb lliteres de fusta d’aladern, pi blanc o bruc. Els morts eren col·locats en posició fetal, amb els membres lligats amb cordes de ginesta o d’espart i acompanyats d’herbes aromàtiques, com ara romaní. Així ho demostren les investigacions realitzades al laboratori a partir de les mostres obtingudes del jaciment de la cova del Pas, a Ferreries, i que han donat a conèixer el titular de Cultura, Joan Lluís Torres; el director insular de Patrimoni, Amador Marí; i el codirector de l’excavació, Josep Maria Fullola.

Rituals ja coneguts

"Es tracta de rituals que coincideixen amb els que havíem vist en altres parts de l’illa. Però les evidències de la cova del Pas ens aporten les proves que confirmen les teories ja formulades", explica el coresponsable de la investigació d’aquest indret. Fullola comenta que la importància d’aquest descobriment, que qualifica de "capital en la prehistòria de les Balears", està en la bona conservació del material orgànic, com ara restes de pulmó, de cervell, de músculs, cordes, pells d’animals i fusta. Això ha estat possible gràcies a les altes concentracions de nitrat de sodi a l’interior de la cova. "N’investigam l’origen. Podria ser a causa de la descomposició d’elements de la gruta natural, o bé a la col·locació d’algun producte conservant a càrrec dels primers habitants de Menorca, per exemple el guano".

Els 66 cossos descoberts en aquesta gruta de Ferreries pertanyen a l’edat del bronze. El carboni 14 els situa entre els anys 1200 i 650 aC, si bé n’hi ha un que podria ser molt anterior, del 1740 aC. "Però la prova del carboni 14 no és definitiva i, a més, ningú no pot assegurar que les restes analitzades no tinguin cap tipus de contaminació que n’hagi alterat el resultat final", postil·la l’arqueòleg.

Dades demogràfiques

Les proves efectuades al laboratori han permès establir que, dels 66 cossos descoberts, 25 són d’home i 22 de dona, mentre que per als 19 restants aquesta dada no s’ha pogut concretar. Un total de 34 són d’adults i 32 corresponen a joves, "cosa que permet fixar la demografia del poblat, a més de demostrar la gran mortalitat infantil de l’època i i que els més ancians amb prou feines superaven els 60 anys", indica Fullola.

També han analitzat des del pol·len de la zona fins a mostres d’ADN, passant pels paràsits fossilitzats a l’interior dels cossos. Encara hi ha prou proves en fase d’execució, per la qual cosa no es tenen resultats definitius. S’ha constatat que molts dels habitants moriren per una mala nutrició i a causa de malalties transmeses per rates, ovelles i vaques, cosa que evidencia que la fauna convivia amb aquest nucli humà. En aquestes anàlisis hi treballen diferents universitats i també l’Institut Català de Paleoecologia, el mateix que analitza les restes del jaciment d’Atapuerca.

El codirector de l’excavació de la gruta menorquina explica que, quan acabi l’actual fase d’investigació de laboratori, procediran a reunir tots els descobriments en un gran informe. "Serà el llibre definitiu sobre la cova del Pas", que Fullola espera que estigui llest el 2010. Posteriorment, se n’elaboraria un altre de caràcter més divulgatiu i dirigit al gran públic. En aquest horitzó temporal també es pretén inaugurar una exposició itinerant sobre el jaciment. Es mostraria primer a Menorca i després es desplaçaria a altres poblacions. A més, s’espera que la National Geographic Archeology publiqui aviat un ampli reportatge relatiu a les troballes i a l’estat de les investigacions.