Aules desconnectades de la nova era tecnològica

Amb tot això, l’Institut Nacional d’Estadística enguany ha publicat que, només durant l’any passat, el nombre de llars amb accés a internet s’incrementà en prop d’un milió i que actualment més del 51% de les famílies espanyoles tenen connexió a la xarxa, quan fa tres anys el percentatge es limitava al 33%. Així, igual que les comunitats de Catalunya i Madrid, les Illes Balears se situen en el grup de les capdavanteres pel que fa a connexions a internet, perquè tal com indiquen les xifres es troba per damunt la mitjana espanyola, de fet, sis de cada deu insulars assegura haver-se connectat a la xarxa durant els darrers dos mesos.

Joves i TIC

Fent un zoom i capficant-nos en la relació que els més joves han establert amb aquesta nova revolució, veiem detalls tenyits d’una certa rellevància. Així les coses, l’ús de les noves tecnologies entre joves i infants és prou habitual. Si concretam i ens centram en la població espanyola d’entre 10 i 15 anys, podem veure que la utilització és gairebé universal, ja que el 94,1% assegura que fa servir l’ordinador amb una certa freqüència i el 82,2% navega amb normalitat per internet. Tot i que, durant els darrers anys els sondejos havien detectat un ús major per part de les nines, les darreres dades confirmen l’evaporació d’aquesta tendència i no distingeixen pràcticament diferències pel que fa a sexe.

Contràriament a allò que succeeix amb el maneig de l’ordinador, els telèfons mòbils són més freqüentats per mans adultes i no tant per infants i adolescents. D’aquesta manera, el 65,8% dels grups d’edat remarcats anteriorment tenen a la seva disposició sucursals de telefonia mòbil. En aquest cas, són les nines qui empren més aquests aparells perquè un 70% d’elles en té algun entre les seves pertinences.

Un PC per cada 6 alumnes

Tal com és de suposar, en el fet que gairebé tots els joves utilitzin habitualment els ordinadors és, en part, culpa de les escoles, els col·legis i també els instituts. No debades, aquests centres han estat sensibles a aquesta nova escena i han anat assumint un paper cada cop més notori.

Tanmateix, en els instituts espanyols existeix un ordinador per cada 6 alumnes, tot per donar sentit a la disposició existent en la LOE, que remarca que el paper predominant que les noves tecnologies han de tenir en el currículum dels alumnes de noves generacions, a més de ser presents en totes i cada una de les matèries dels diferents cursos del sistema educatiu.

El fet de respondre els nous reptes socials –com confirma Delors a finals del noranta– és una funció que dóna sentit a l’escola. Emperò, adaptar-se a les noves necessitats imposades per aquesta Societat de la Informació no és tan simple com invertir en ordinadors, impressores o cablatge informàtic. Tot i que els esforços permeten intuir una tendència a l’alça, a molts de centres educatius encara no s’ha palesat la plena incorporació a aquesta nova era.

En el darrer informe publicat pel centre d’investigació i recerca educativa CNICE i Red.es, es confirma que més del 80% dels alumnes asseguren que no empren mai o pràcticament mai l’ordinador en la majoria de les assignatures que cursen. Amb tot això, l’estudi també afegeix que, encara que devers el 93% dels centres tenen accés a internet, aquest servei només arriba a les aules en el 50% dels instituts espanyols i en el 36% de les escoles públiques. Evidentment, la manca de recursos és un dels motius més denunciats per respondre a aquestes mancances. A més, les reclamacions de més inversió són habituals .

Tot i això, el poc protagonisme d’aquestes innovadores maneres de fer en la quotidianitat de les matèries també es deu en part a l’escassa implicació d’una part de la comunitat docent. Els perquès de la situació se centren amb un mal domini d’aquests instruments, segons el 78% dels enquestats per CNICE, mentre que el 72% reconeix que no aplica aquestes noves tecnologies per una manca de temps a l’hora de preparar les classes, un 63% remet contra l’absència de personal especialitzat en la matèria i un 59% apel·la a la manca de motivació.

Interrogants

Tenen els alumnes d’avui en dia necessitats reals d’aprendre com funcionen les TIC? L’estructura educativa hodierna està suficientment preparada per donar resposta a les necessitats d’aquest alumnat en matèria de noves tecnologies? La figura del docent com a transmissor de sapiència i coneixement ha de donar pas a un nou docent administrador de mitjans? La formulació d’aquestes i moltes altres qüestions posen de manifest el procés de canvi que viu a hores d’ara la família educativa de molts països europeus.

Sigui com sigui, la mutació definitiva del perfil de l’alumne arribat a les escoles ja és un fet consumat. Infants i adolescents acostumats a matar monstres amb bales, a enviar fotografies a través de mòbils de ja no se sap quina generació, a jugar partides de rol contra joves d’altres racons del món o avesats a canviar de canal cinc vegades per minut quan miren la televisió són els que arriben ara a les escoles i als instituts.

Precisament, en aquesta direcció, Joan Ferrés, destacat escriptor de diversos manuals relacionats amb la temàtica, introduí el concepte de "generació del zapping mental", tot referint-se a la constant realitat dicotòmica que els joves desenvolupen, ja que contínuament barregen experiències reals amb d’altres totalment virtuals. En relació a tot això, Ferrés adverteix que aquests canvis en els hàbits ha engendrat una nova percepció dels espais, del temps i també de la realitat absolutament diferent a la nostra. El canvi en determinades actituds (tenen una major tendència a la impaciència i a la impulsivitat), tal volta sigui la conseqüència més visceral de totes les causades per aquesta nova escena.

D’alguna manera, l’escola es troba a un subjecte nou al qual ha d’educar amb disciplines escrites amb ploma i sobre paper, amb unes metodologies incubades dècades o fins i tot segles enrere i amb uns recursos que no estan a l’altura de les expectatives dels oients. Malgrat els esforços en la compra de nous materials, en la contractació de persones enteses en Informàtica o en les enormes inversions per estandarditzar la banda ampla a les escoles, tot això sembla que no és suficient. "Els centres escolars no han canviat, els mestres continuen fent les mateixes classes i els alumnes reben les mateixes lliçons. La pissarra i el guix, a vegades, es baraten per retroprojectors o ordinadors, encara que tot això només són canvis de cosmètica", segons opinava l’estudiós Escotet, tot per demandar una reflexió més profunda en els agents educatius que tenen la responsabilitat de correspondre a les noves necessitats manifestades per les primeres generacions del segle XXI.