“Fer feina al camp val doblers: comprant eines compres temps”

Quines feines feis al camp?
A les terres primes hi tenc les ovelles i a les bones hi faig cereals. Però el que més faig són garbes d’avena i un poc de palla. Bona part de les garbes que faig són per a cavalls i també en don un poc a les ovelles. Duc devers quantes quarterades d’ametlerar i tenc una màquina de collir ametles. Però enguany n’hi ha hagut poques i han anat barates. He fet la meitat de feina que l’any passat. Si les finques no duen gaire ametles, no pagues la màquina per tomar-les.

Teniu bestiar?
Tenc 100 ovelles meves a la zona de Ruberts. Les ovelles només fan netes les finques: el guany econòmic hi és escàs. Mon pare hi té una mica d’esment. Si un dia jo he de deixar hores de feina per les ovelles, les hauré de llevar. Els conills em donen problemes: es mengen el menjar dels animals. En una finca de quatre quarterades, els conills se n’han menjades tres.

Per dur aquesta roda haureu de menester bona maquinària.
Hi he invertit molt per poder tenir capacitat de fer feina. La meva manera de veure-ho és aquesta: comprant eines compres temps. El que ara faig en un dia abans ho feia en tres. Però fa falta molta d’inversió en maquinària: tractor, embaladora, cultivadors, sembradora... Fer feina al camp val doblers. I els que poden fer aquesta inversió són pagesos joves de 30 a 40 anys.

Les màquines vos han facilitat la feina?
Tenen molta capacitat. Abans manejava un tractor antic, feia poques hores i tenia l’esquena desfeta. Ara tenc eines de més bona qualitat, amb bones suspensions i amb cabina. Passes gust de fer feina si les eines són bones. El dia de Nadal, vaig sembrar 26 quarterades i ho vaig acabar a les deu del vespre, amb una sembradora de 5 metres. En poc temps fas molta feina. De vegades en faig fins a mitjanit, perquè has de fer la feina quan toca. Quan hi ha coses a fer, no hi ha ni dissabtes ni diumenges.

Les pluges vos estan posant dificultats?
En dos mesos sols hem pogut fer feina de sembrar quatre o cinc dies i ho he hagut de preparar de nit. Des del novembre no hem pogut fer res. Sols tenc una tercera part de les terres sembrades. Tenim finques on ja no crec que puguem sembrar, a Pina, a Lloret, Costitx i Santa Eugènia. N’hi ha qualcuna on a peu i tot m’he encallat. Sols he pogut fer feina a les terres primes. Les terres estan negades. Tot dependrà del temps. Però en certes zones ja està fet. Per febrer o març ja és molt tard per sembrar.

També perjudicaran els animals, les pluges?
Amb el fred i l’aigua les ovelles ho han passat malament. Els farratges no han crescut i ara els animals costen més, perquè els has de donar bales.

Queden pagesos joves per la vostra comarca?
A Ruberts hi ha gent gran que fa jornals o té animals. Els joves som molt pocs. Les finques que s’han anat abandonant les hem agafades els pagesos joves. Hem anat agafant volum. Però hi ha el problema dels drets. Si hi ha una mala anyada i no pots cobrar l’ajuda, estàs perdut.

Els cultius són poc rendibles?
Els adobs són cars (un sac d’urea anava a 36 € fa un mes i mig, quan l’any passat anava a 21 €). Ara ha començat a davallar una mica. Entre el preu alt i el mal temps, gairebé no hi ha ningú que hagi tirat res. No et pots gastar 30 o 40€ de llavor, 120 € d’adobs i 50 o 60 € de recol·lectar per quarterada. Són 220 o 230 €, sense comptar-hi la feina i sense esquitar gens. En pots treure 20 o 30 sacs que et donaran 180 €. Amb l’ajut, anant bé, empataràs. Sols si tens sortida per a les garbes i la palla et pots defensar una mica. Es tracta de gastar el mínim i treure’n tot el profit que puguis: palla, garba d’avena i gra.

I les ajudes no vos solucionen res?
Tanta sort que hi ha els ajuts, però s’hi posen massa traves. No pareix normal que se’n posin tantes pels pocs pagesos que quedam. En el futur, si volem mantenir el camp, s’hauran de facilitar més les coses als pagesos.