La lectura del 2008

Tot i la dantesca transcendència que ha tingut la lectura durant tota la història de la humanitat, la realitat detalla que fins fa unes dècades el privilegi de dominar la interpretació de signes era un luxe exclusiu dels racons més pudents de l’arc social. El costós i inacabable procés d’universalització de la lectoescriptura ens ha regalat alguns avanços remarcables. De fet, als països sustentats sobre economies desenvolupades, els índexs de ciutadans que saben llegir freguen la totalitat de la població, mentre que en molts d’estats menys avançats econòmicament, les xifres susciten a poc a poc un optimisme que hauríem d’agafar amb pinces. En aquest sentit, la publicació treta per la Unesco ens recorda que som just a mig camí. Les dades d’enguany remarquen que són 776 milions les persones adultes que encara no saben llegir.

Òbviament, la tecla que més s’ha de pitjar en tota aquesta problemàtica és la de l’educació. No descobrim res de nou si recordam que, com més culta és una societat, més patrimoni té. Amb tot, i d’un temps ençà, resulta ben saludable revisar quines són les condicions en les quals avança la "guarda" de lectors d’un país, sobretot en el cas dels més novells, tot això amb vista a fer-nos una idea aproximada de l’horitzó que ens espera en aquesta matèria.

Perfil de lector

Com fa a les acaballes de cada any, la Federació del Gremis d’Editors indaga en tot l’Estat quin és el perfil del lector mitjà. Tot i que aquesta mena d’enquestes sempre posen damunt la taula uns resultats "orientatius" –els entrevistats sempre arrodonim les dades cap amunt i no cap a baix–, les dades no deixen de ser curioses.

El titular emprat pels qui han donat a conèixer els resultats del baròmetre és el següent: "Els lectors espanyols dediquen 50 minuts diaris a la lectura" o, cosa que és el mateix, devers sis hores cada setmana, fet que ens recorda que la població espanyola encara és enfora de llegir tant com la d’altres països". De la llista de causes potencials, Antonio María Àvila, responsable d’aquesta federació, en destaca les qüestions purament històriques, les quals, segons ell, expliquen les diferències entre aquestes xifres i les obtingudes en altres estats de la Unió Europea, com ara Suècia i el Regne Unit.

A part del titular, l’informe s’endinsa en la població espanyola que assegura que llegeix i compra llibres, amb major o menor freqüència, i la xifra en el 54%. Remarcat això, la tendència d’alguns gràfics de l’estudi fa pensar. En trobam un exemple si ens fixam en el percentatge de ciutadans que admeten que no llegeixen mai, que ha passat del 26,8% durant el tercer trimestre de 2007 al 33,7% a les acaballes de 2008. L’edat de la persona, el fet de viure en una ciutat o en àrees rurals i el nivell d’estudis, són sovint condicionants útils per explicar on i en quina mesura podem trobar les majors comunitats de lectors.

D’entre els grups d’edat, cal destacar la població d’entre 24 i 35 anys, ja que hi arriba al 47,9% l’índex dels qui llegeixen amb una certa freqüència, enfront del 20% d’ancians que reconeixen que en tenen l’hàbit. Les zones de la ruralia solen ser les menys avesades a llegir: no debades, només ho fa un 30,8% dels residents de nuclis de menys de 10.000 habitants; en canvi, més del 50% de la gent que viu en nuclis de més de 100.000 habitants té aquest hàbit. Quant als estudis, només un 19% de la gent amb estudis primaris llegeix, mentre que el 68% de llicenciats i de diplomats ho fa.

Si continuam analitzant el prototip de lector, val a dir que les dones encara llegeixen més que els homes, concretament un 56,5% enfront d’un 51,3%. Gairebé un 60% dels lectors ho són en una sola llengua, normalment el castellà, però no deixa de ser destacable que més d’un 40% dels enquestats confirmi que llegeix en dos o més idiomes. En aquest sentit, la llengua anglesa amb un 16,2% i la catalana amb un 11,4% són les preferències majoritàries.

El motiu que empeny la majoria de lectors a no perdre’n l’hàbit és encara l’entreteniment. De fet, més d’un 51% senyala aquesta casella, tot i que hi ha altres factors, com ara la feina i els estudis. En relació amb aquest darrer punt, gairebé el 12% dels joves consultats d’entre 14 i 24 anys afirma que llegeix amb motiu dels estudis que cursa.

Just aquest darrer any, més de la meitat dels ciutadans de l’Estat ha comprat qualque llibre –que no era de text, en la majoria de casos. Concretament, les xifres s’enfilen a un 54% del total de l’univers. Les llibreries es mantenen com el punt més habitual del procés per adquirir-los, ja que s’hi ha efectuat prop del 49% de les vendes. D’altra banda, les grans superfícies, les cadenes de llibreries, els grans magatzems i els hipermercats són altres de les opcions considerades a l’hora de comprar un llibre.

En relació amb tot això, cal ressaltar que només un 29,6% de la població s’ha beneficiat dels serveis bibliotecaris l’any 2008 i, majoritàriament, han fet ús de les biblioteques públiques molt per sobre de les altres, ja que en el 87% de casos han optat per aquesta alternativa. Més de la meitat de les persones que no han visitat cap d’aquests establiments coincideix a assenyalar la manca de temps com a causa principal. La manca de costum i l’accés als llibres per mitjà d’altres vies figuren també entre els motius adduïts.

Els pilars de la Terra, de Ken Follet, i L’església del mar, d’Ildefonso Falcones, són les obres més llegides, mentre que durant els darrers mesos el llibre més demanat ha estat El nen del pijama de ratlles, de John Boyne. En el catàleg d’escriptors més llegits, destaquen Carlos Ruiz Zafón, Dan Brown i Noah Gordon, juntament amb els ja esmentats Follet, Boyne i Falcones.

Finalment, i quant a les novetats aparegudes fa just unes setmanes, convé remarcar la bona acollida que han tingut obres com ara El consuelo, d’Anna Gavaldà, i Los girasoles ciegos, d’Alberto Méndez.