“No podem fer de tot, la nostra aposta és pels vins blancs”

D’on arranca la teva relació amb la vinya?
Sempre m’ha agradat el camp. Amb un grup d’amics muntàrem Macià Batle, devers 1997 o 1998, amb la idea de gaudir del celler. Havíem de fer sols 50.000 litres. Més tard, es va arribar a 24 socis i la vàrem vendre. Jo ja tenia vinya sembrada i, quan vaig deixar Macià Batle, vaig pensar: o munt una bodega o què faig amb la vinya? Decidírem fer un celler. El primer any que comercialitzàrem el nostre vi va ser el 2003.

On tens les vinyes?
A sa Teulera Nova d’Alaró, de 20 quarterades. És una finca familiar que era d’ametlers i de garrovers. També hi vaig tenir bous. Com he dit sempre, ens ha agradat l’agricultura i finalment tiràrem cap a la vinya, amb la finalitat de recuperar aquesta finca, en la qual han treballat moltes generacions, per fer-la com és.

Quina gent col·labora amb tu?
Tenim dues persones fixes i una persona que ens ajuda en la comptabilitat. També disposam d’un enòleg. Per fer vi necessites una empresa mínimament constituïda. Per a certes feines puntuals, com podar o arreglar marges, necessit més gent. Sa Teulera Nova té molts de marges i miram d’anar-los recuperant.

Quins ceps tens sembrats?
Tota la finca és sembrada de vinya: tenim, sobretot, chardonnay. També feim proves amb 2.000 plantes de malvasia i feim experiències amb varietats blanques autòctones de la terra, com el giró.

Sols cultivau raïms blancs?
Un celler petit s’ha d’especialitzar. La nostra aposta és pel blanc, perquè no podem fer de tot. El vi blanc és un producte emergent i hi creim. A Portugal i a Itàlia hi ha una cultura del blanc que a Espanya sols comença. El blanc no es pot fer sense control de temperatura, ja que és un vi que necessita un cert nivell tecnològic, però llavors, si les coses es fan bé, els resultats hi acompanyen. De fet, els borgonya i els riesling són els vins més cars del món.

Quins vins feis?
Feim un chardonnay de l’anyada, un vi fermentat en bóta de roure francès i ara traurem una malvasia. Amb un màxim de producció de 40.000 botelles. També feim molta de feina amb el giró. En tenim 50 plantes i volem veure quin vi en surt. És un poc per romanticisme, però també és per cercar un reforç en la diferenciació del producte. El chardonnay és la mare dels vins blancs, però la feina i el deure que tenim com a celler és recuperar també les varietats mallorquines.

Com comercialitzau els vostres vins?
La comercialització és la part que m’agrada manco. Ho venem tot i a bons preus. Els restaurants bons de Mallorca tenen els nostres vins i la gent que els ha provats els torna a demanar.

Heu notat un consum menor per la situació econòmica?
L’estat de l’economia afecta tothom. Un restaurant bo venia abans devers 140 caixes de vi i ara en ven 40. Això sols es pot compensar amb una major penetració en el mercat. Els vins de Mallorca han de tenir un lloc més important dins el mercat insular i, a poc a poc, això es va aconseguint. No té sentit que els turistes se’n vagin sense saber que aquí es produeixen vins excel·lents.

Quin futur té el vi a Mallorca?
N’hi ha excedents pertot. Però la producció no es redueix. El que feim és intentar defensar millor el vi mallorquí. El gran encert de Mallorca és haver triat fer vins de qualitat. Aquí tot ens costa més que al continent i no hi podem competir produint vins "baraters". Ara bé, hem de fer molta feina amb vista al nostre propi mercat, ja que de vegades no valora prou els nostres productes.

Ja hi ha massa vi a l’Illa?
Tots plegats en feim 4.000.000 de litres, quan qualsevol celler de la Rioja en fa la mateixa quantitat o més. La superfície vitícola en producció és certament petita. Ara, hi ha molt de capital darrere el vi i tenim molta tecnologia. D’altra banda, Mallorca és una terra de vi, és un lloc molt bo per tenir vins. Si sabem aprofitar bé aquestes circumstàncies favorables, aconseguirem uns bons resultats en el futur.