Fre als fitosanitaris

Darrere el desacord es troba un punt crític per a la reforma: decidir quins són els criteris de tall per classificar una substància com a apta o tòxica. En un primer moment, el Parlament plantejà uns criteris que duien, de facto, a l’eliminació del 85% de fitosanitaris actualment admesos per la UE. La posició comuna del Consell, en canvi, reduïa els exclosos a entre el 8 i el 10%. Segons un informe intern del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, al qual ha tingut accés dBalears, ara la negociació està centrada en dues esmenes. La primera és "establir excepcions als criteris de tall quan siguin necessàries per gestionar un greu perill"; i la segona seria fer que les substàncies candidates a desaparèixer "puguin mantenir-se de manera indefinida en el mercat, sempre que no existeixin alternatives".

La delegació del Govern espanyol dóna suport a la Posició Comuna del Consell, en tant que vol delimitar l’ús de fitosanitaris però sense entaular una dura lluita amb els agricultors. Però el camí per regular els fitosanitaris ja ve de lluny. L’any 1993 eren 970 els productes autoritzats als països-UE, mentre que a dia d’avui només en són 277. En lloc de minvar el nombre de productes permesos, Brussel·les també vol disminuir els quilograms que se’n fan servir. És aquí on entra en joc la Directiva d’ús sostenible de plaguicides. Inicialment es parlà de reduir el 50% dels quilograms utilitzats. Les darreres esmenes registardes a la Comissió de Medi Ambient del Parlament suavitzen aquesta exigència i plantegen, en contraposició, que la reducció a la meitat només afecti les substàncies més perilloses.

Però ni tan sols els parlamentaris es mostren units. En principi, són les esquerres i els partits polítics del Nord d’Europa aquells que promouen la reforma. I tenen l’oposició activa de les dretes i la zona del Mediterrani, que és la que fa un ús major de plaguicides. No debades, el clima és un factor que influeix en l’agricultura de cada país.A més, el sud d’Europa està més predisposat a patir d’insectes i plagues diverses que no els nòrdics. Segons la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern balear, la reforma "no té perquè tenir un impacte negatiu si es posen en marxa mesures adequades per fer la conversió d’una manera progressiva". De fet, la posició de la Conselleria no és fàcil, si es té en compte que la consigna de Madrid és favorable, però el sector agricultor balear crida contra ella. Per guardar-se els espatlles, la Conselleria assegura que "ja fa feina en la implementació de models que eviten l’ús de fitosanitaris, i així avançar-se a les reformes". A més, aseguren que la baixada de rendiment serà temporal fins que el camp es readapti a la nova situació.

"La salut mateixa rebutja pesticides"

Sota el sol i les pluges, allà camina Tomeu Perales (Palma, 1980). El seu hort, Son Amengual, s’ha convertit en un reducte de l’agricultura ecològica a les terres d’Esporles. "Evidentment, no n’utilitzam, de fitosanitaris", assegura ràpidament. I és que són productes que contaminen els aqüífers. Com que a Son Amengual encara funcionen amb pou, utilitzar pesticides, plaguicides i similars altera l’ecosistema. "I a banda dels danys mediambientals, també n’hi ha contra la salut". Per això els rebutgen, "perquè també nosaltres, els pagesos, estam més protegits". En tot cas, Perales reorre a una altra casta de productes per combatre les plagues. "Per adobar la terra, per exemple, utilitzam compost, que són fems orgànics ja tractats", segons explica aquest jove agricultor. I de les plantes realitzen purins, tant d’hortiga com de coa de cavall, previ procés de fermentació.

D’aquesta manera demostren que combatre una plaga no és sinònim de recórrer a productes tòxics. "Sobretot, treballam l’àmbit de la prevenció". Què vol dir, a la pràctica? "Doncs que si una lletuga ha estat cuidada des del principi, s’eviten les plagues". És a dir, reduir les possibilitats que es propagi una plaga o els factors que la potencien. Així ho fan al seu hort, el qual abarca 100.000 metres quadrats d’amplària i, per tant, la nova normativa europea no els afecta gens. En tot cas, l’equipararà a la categoria de la resta, que sí utilitzen els pesticides.

Suport governamental

Segons la Conselleria d’Agricultura, una bona prova de la viabilitat d’aquesta conversió i de la reducció de fitosanitaris és l’agricultura ecològica. Aquesta modalitat de conreu disposa actualment a les Illes Balears de 20.000 hectàrees i més de 500 productors. Els tècnics de la Conselleria també pensen que l’agricultura ecològica "permet la reducció de la dependència de productes que vénen de fora". A més a més, afegeixen que així "es compensa l’augment de les despeses que això comportaria".

El camp mallorquí crida contra la reforma

El sector agrari s’ha alçat en armes contra la reforma dels fitosanitaris. A Mallorca, els dos grans sindicats, Asaja i Unió de Pagesos, coincideixen en alguns punts claus per rebutjar la proposta. Biel Company, d’Asaja, assegura que "si bé l’excusa és el Medi Ambient, el rerefons tan sols són interessos econòmics". I és que Brussel·les estaria ara dominada pels "països nòrdics" (que no pateixen gairebé plagues a causa del seu clima) "i pels mediambientalistes, que són uns fonamentalistes". I és que darrere s’amaguen els verds, "que han conformat un lobby i els polítics s’ho traguen".

De fet, Company és de l’opinió que totes les coses ben utilitzades estan bé. "Nosaltres donam informació als afiliats i fem tallers sobre com fer-ne un ús responsable", assegura el president balear d’Asaja. El col·lectiu pensa que els fitosanitaris són indispensables, ja que garanteixen la salubritat i disposició dels productes agrícoles. Biel Torrens, portaveu d’Unió de Pagesos, comparteix el rebuig a la norma, "en els termes que s’ha plantejat", però des d’una altra òptica. I és que Unió no veu gens malament l’enfortiment dels controls en la utilització dels fitosanitaris. "Però si no ens donen alternatives, què hem de fer?".

Segons el portaveu d’Unió, "hi ha productes que han estat demostradament efectius per combatre plagues i si es prohibeixen es podria generar "un efecte pervers": que proliferin les plagues, amb les consegüents pèrdues de collites i doblers. A més a més, consideren la mesura "molt precipitada", bàsicament perquè no té l’abast suficient. "Si només s’aplica en alguns països, la reforma serà una farsa", diu Torrens. "I és que si els productors europeus tenim restriccions i els agricultors de fora de la UE no, estrarem en desavantatge". "I podrien entrar productes tòxics igualment", assegura Torrens.