TW
0

Precisament perquè és un moment únic s’ha de viure en concordança. Aquesta és la premissa de la qual parteixen cada pic més dones mallorquines a l’hora de parir. Si bé el part medicalitzat és majoritari a l’Illa, l’assistència de comares a domicilis és una tendència al alça. De fet, mai no havia deixat d’existir, com algunes persones creuen erradament. A l’hospital, cap metge no atendrà la mare, llevat que es presentin patologies o complicacions enmig del part. Són una comare, una infermera i una auxiliar les tres persones encarregades de tirar endavant el naixement del nadó.

Quan la mare decideix tenir el seu fill o filla a ca seva, en canvi, només disposa de l’assistència d’una comare. Aquesta professional té els coneixements i l’experiència per dirigir un part, tot i que, en cas de presentar-se complicacions, es troba en l’obligació legal d’avisar un metge, com també de traslladar immediatament la futura mare fins a l’hospital més proper. A Jessica Hoelscher, comare tant de l’Hospital d’Inca com d’assistència a domicili, no se li ha presentat, afortunadament, cap complicació. Hoelscher fou la comare que assistí Cecile Parra en el naixement de Cloe, la seva segona filla, aquest octubre. I tenia ben clar que el seu naixement seria a la llar familar de Portals (Calvià).

"Tornar a les arrels"ç

No debades, la seva primera filla, Sabina, ja havia nascut per aquest mateix procediment. L’única diferència? Fou en una casa de Barcelona, ara fa vint mesos. Parra, de fet, és una ferma defensora del part natural. "Ha de tornar a les seves arrels", assegura taxativament. Recorda els seus dos parts com "molt fluids i bonics", en contraposició al tracte que algunes mares han rebut als hospitals. "A algunes dones els diuen que no han de cridar, que si no saben parir...". O sigui, "que la dona no és respectada i pateix estrès".

La comare Hoelscher tampoc no creu que "el part medicalitzat sigui l’única opció". De fet, "tenir un fill és un acte fisiològic i, sempre que no es presentin patologies, no cal anar a un especialista o a l’hospital". Tanmateix, aquesta opció no sempre és ben entesa per la societat. "De vegades em demanen si és legal allò que faig", diu la comare Hoelscher. Fins i tot ha arribat a sentir coses de l’estil: "Però com és això, que encara pariu a ca vostra?". El trist diagnòstic de Hoelscher és que "algunes persones encara ho observen com una pràctica antiquada".

Son Llàtzer, pioner

Des de fa tres o quatre anys, però, els centres hospitalaris mallorquins han comencat a flexibilitzar les possibilitats del dia del part. Son Llàtzer, per exemple, ha esdevingut el centre mèdic pioner en matèria de part natural, tot i que fos més per la política de fets consumats que no pas per una estratègia ex professo. Les comares i la resta de professionals començaren a aplicar diferents tècniques que superen les rigideses d’altres clíniques. L’Hospital d’Inca també avança cap a una major autonomia de la futura mare. De fet, el centre inquer té prevista la instal·lació d’una piscina a la Unitat de Materns. Això permet que la dona es fiqui dins l’aigua calenta amb propietats relaxants i minvi així l’intens dolor associat als moments previs a l’infantament.

Parir a la piscina

Així mateix, la piscina podria consagrar-se en un futur com l’escenari adient per fer parts sota l’aigua. Esdevindria així el primer hospital de les Illes que ofereix aquest servei. Tal com ho justifica Jessica Hoelscher, "si la dona està més tranquil·la, ja va bé". Aquesta comare du una petita piscina transportable a les llars que així ho demanen perquè, al seu parer, "hi ha dones que veuen molt bonic que l’infant neixi d’un mitjà aquàtic a un altre". I afegeix: "Realment m’és igual, com si la dona em diu que li agraden els dofins i per això vol un part dins l’aigua".

De tota manera, un pic que són a la piscina, "moltes es fan enrere i no els convenç". Ei! No passa res. Es tracta, al cap i a la fi, que la dona visqui plenament el seu dia gran. I sense interferències d’uns metges que, en el passat, han mantingut certa picabaralla soterrada amb les comares a domicili. "Encara hi ha diferències amb alguns facultatius", confessa Hoelscher, tot i que, per sort, entre professionals ens respectam. I punt".

"Qui pareix a la llar està relaxada, així que no té por ni necessita l’epidural"

PALMA Ara fa 13 anys que la vida de Jessica Hoelscher (Münster, 1970) canvià radicalment. Viatjà fins a Mallorca, illa de la qual trià el municipi d’Alaró per viure-hi. En l’actualitat fa feina com a comare a l’Hospital d’Inca, alhora que assisteix naixements a domicili.

Com és el tracte amb les seves pacients?

És una relació molt intensa, ja que ens coneixem un parell de mesos abans del dia del part. Quan s’apropa la data, fem tallers de com afrontar el moment, de relaxació... Si és veterana, per ventura només ens coneixem, però si és primerenca se li ha de donar confiança.

Quines són les pors de les noves mares?

Bàsicament, tenen por de patir dolor, ja que no subministram l’epidural. I que el fill neixi bé, evidentment.

No calen, idò, els fàrmacs anestèsics?

No, ni epidural ni res, perquè no hi ha tensió. La futura mare és a ca seva i això fa que es redueixin les pors i augmenti l’autoconfiança.

Quins són els avantatges de parir a casa?

Doncs que no tenen prohibicions. Poden aixecar-se i caminar, perquè estar tombada tot el temps és dolorós. O ficar-se a la banyera, si és el que volen, o fins i tot posar-se cap per avall! Vull dir que tot allò que les relaxi està permès.

Tanmateix, vós també feis feina amb parts hospitalitzats. Què preferiu?

A mi m’agraden totes les feines que faig. Per ventura, si som a la consulta, quan acaba el meu horari me’n vaig a casa, però si faig assistència a domicili n’he d’estar pendent les 24 hores del dia. Però vaja, això són coses secundàries.

Com és el dia del part?

M’avisen per telèfon i començ a donar instruccions. Les contraccions encara no són fortes i no m’han de menester físicament. Quan la freqüència ja baixa dels 5 minuts, però, vaig amb ella. Bàsicament, intent tranquil·litzar-la i mesur el cor del nadó: si està nerviós o no.

I el moment crucial?

L’ajut en el moment de l’expulsió, o sigui, quan el cap del nin o de la nina comença a sortir de la vagina. S’ha de controlar que ho faci a la velocitat adequada, per tal que no es trenqui gaire el seu teixit. Més tard, durant un parell d’hores després del naixement, vigil que la dona no tingui un sagnat i que la freqüència cardíaca del nadó sigui correcta. I ja està!

Són més ràpids els infantaments que es realitzen a casa?

Com que la dona està més tranquil·la, poden ser més breus, sí. Però igual que un part pot durar 4 hores, un cas extrem pot arribar a les 24!