La universitat madura

Precisament en aquesta direcció, fa prop d’una dècada que a la nostra comunitat es posà a caminar una iniciativa encaminada a enriquir el ventall de possibilitats que una persona es topa just quan arriba a la jubilació: la Universitat Oberta per a Majors (UOM). El servei, amb seu a la mateixa universitat balear o en algunes de les seves delegacions, va néixer amb la virtut d’estimular el coneixement de les persones majors de 55 anys, amb estudis primaris en possessió. L’any de la seva gènesi, just ara farà onze anys, només quinze persones s’hi van inscriure i, aquest curs 2008-2009, les llistes d’alumnat ja arriben als 500.

Raó de ser

La creació de la UOM respon a tot un conjunt de necessitats i demandes manifestades pels contingents de gent major, emperò els guanys derivats d’aquesta empresa no es limiten als seus alumnes. Així les coses, una de les motivacions d’aquesta institució és d’aconseguir una integració real de les persones que tenen edats avançades dins un marc universitari, marc usualment més lligat a gent jove. D’aquesta manera, és prou peculiar passejar pels edificis del campus universitari i observar com s’entremesclen en els seus densos passadissos padrins i jovenets, tots dins un mateix espai. La catedràtica del Departament de Pedagogia i directora de la UOM, Carme Orte, relata que "a mesura que han passat els anys, la sorpresa d’universitaris i professors (tot per l’arribada d’aquest nou alumnat) ha donat pas a escenes ben curioses, de fet, he tingut l’oportunitat de veure com persones majors i gent jove criticaven plegades el preu del bitllet del bus en una coa a l’espera del torn de la fotocopiadora de la facultat".

Amb tot, sembla que l’arrelament d’aquesta Universitat de nova planta va de la mà d’un progressiu fenomen d’integració intergeneracional. Evidentment, no podem oblidar l’eix sobre el qual descansa el projecte; la divulgació de les múltiples disciplines que donen extensió i personalitat a la nostra cultura i coneixement. És suficient entrar en un dels blogs que ofereix la xarxa per adonar-se de l’empenta d’aquest col·lectiu; comentaris relatius a un cinefòrum, informacions sobre una gimcana organitzada en el castell de Bellver o anuncis enginyosos d’un certamen sagaçment anomenat Poesia amb paraules majors. La velocitat d’aprenentatge exhibida per aquestes gents en camps tan exòtics per a ells com ara la informàtica, confirma la funció educativa de la UOC.

Quins serveis pot oferir la UOM a hores d’ara? L’oferta per aquest curs acadèmic no és gens escassa. Per un costat, trobam les activitats pròpies del Campus a partir de les quals els alumnes inscrits tenen la possibilitat d’obtenir una titulació pròpia de la UIB. Amb tot, per tal de diplomar-se és necessària la realització de cinc cursos acadèmics que estan dividits en dos cicles: el primer, que consta de 3 anys (diploma sènior) i el segon, de només 2 anys (diploma sènior superior). Tot i aquesta estructura, Orte recorda que "aquelles persones que clausuren amb èxit el primer dels dos cicles tenen la possibilitat o bé de dur a terme una tasca investigadora o una Estada Solidària". Els diplomes de la UOM també han arribat aquests darrers anys a les seus universitàries de Menorca i també d’Eivissa.

Paral·lelament a les activitats pròpies del complex de la carretera de Valldemossa i a les de les seves delegacions, la progressió d’aquesta novella proposta socioacadèmica ha fet possible la seva arribada a distints pobles de les Balears i, endemés, a determinades barriades de Ciutat. Tot i no ser estudis encaminats a l’obtenció de titulacions, la iniciativa és prou suggerent. Amb tot, es tracta d’un aplec de conferències i xerrades impartides per personal docent i investigador procedent de la UIB, tot en vistes d’escampar determinats coneixements entre aquests interessats sectors socials. Altrament, la universitat d’estiu celebrada aquest mateix any també forma part de la genètica d’aquesta institució. Un clima més que atractiu i la set immensa de coneixement foren els dos ingredients principals que donaren vida a unes estades en les quals els alumnes de la UOM compartiren experiències amb gents de la península Ibèrica i de la UE.

Qui estudia avui a la UOM?

Els primers alumnes que es decidiren per aquest opció tenien un perfil molt més homogeni, de fet, es tractava de persones –que normalment eren acompanyades per les seves parelles– amb fermes inquietuds per acostar-se a la llengua i a la cultura que, tal volta, se’ls havia prohibit conèixer temps enrere.A hores d’ara, és fa més difícil traçar amb exactitud un model ideal d’alumnat. Tot i això, la directora de la Universitat Oberta per a Majors, Carme Orte, comenta que "el tipus d’alumnat ha anat evolucionant amb el pas del temps, no debades, de cada vegada veiem que hi ha manco parelles i la proporció de dones (moltes de les quals tengueren vetat l’accés a l’escola) cada vegada és major i enguany ja representen prop del 60 per cent de l’univers".

Amb això també hi ha un elevat percentatge de titulats universitaris que decideixen retornar al món dels llibres i dels apunts una vegada que han clausurat el seu feixuc trànsit pel món laboral. De la mateixa manera, per les aules de la Universitat també hi ha persones que, a causa de les exigències de temps pretèrits, hagueren d’abandonar uns estudis que en condicions normals mai no haurien abandonat.

Un plaer

Ara només fa uns dies, un professor de la Facultat de Lletres em reconeixia de manera oberta que "pas molt més gust de fer classes a la gent major que no als joves, la seva atenció i el seu interès sobrepassa de llarg l’apatia de molts joves, alguns dels quals tan sols no m’han vist més de cinc pics la cara a final de curs". Exagerat o no, el testimoni no fa res més que il·luminar l’encert d’una iniciativa que ha donat llum, mèrit i justícia a tot un seguit d’il·lusions que fins ara es trobaven massa camuflades.