Joan Horrach: “Si a una persona li agrada el camp s'hi pot dedicar i viure'n”

Quines produccions feis?
Em dedic als mens i als cereals. També una mica als fruits secs. El més fort són els xots. Tinc 500 ovelles, 100 d’elles de raça mallorquina i que es troben en el llibre genealògic. Faig cereals per al consum propi: en bat, però per tornar a sembrar o donar als animals. Els fruits secs que duc són devers 40 o 50 quarterades d’ametlers i garrovers.

L’ovella mallorquina de muntanya és diferent de la d’altres bandes?
L’ovella de muntanya de raça autòctona és una mica més petita que la del pla. Són ovelles més rústiques, perquè no hi ha tant de menjar i ho passen pitjor.

Duis moltes terres?
Duc devers 250 hectàrees, si comptam conreu i garriga. Duc les finques de Son Alemany, Son Sastre, una part de sa Llebre i ses Rotes. Ho tinc tot arrendat.

Heu fet sempre de pagès?
A ca nostra no eren pageso, però els meus sogres i cunyats sí, això va ser un impuls per anar cap a la pagesia. Abans feia de picapedrer i ho vaig deixar.

Com comercialitzau els mens?
Sols et pots defensar si és a través d’una cooperativa, fent producte de qualitat, sinó te’ls paguen molt barats. Jo els venc a la Cooperativa de Pollença i allà tenim el preu tancat. Si no defensam el producte com a producció de qualitat o ecològica, per oferta de preu és impossible competir amb la Península. Aquí els costos són més grossos, tant de menjar com de llogar gent.

Com és el "me de Pollença"?
En el me de Pollença el primer que feim en néixer és identificar-lo, garantim el que menja i el temps que té de vida. Servim un producte fresc, el duim a l’escorxador i l’endemà ja el repartim als clients. Li posam una etiqueta que identifica tota la traçabilitat i no comercialitzam mens magres ni les canals defectuoses.

Com van les ametles i les garroves?
Els fruits secs van molt malament. A l’hora de comercialitzar tot acaba allà mateix i es paga com ells diuen. L’ajuda només serveix per treure una mica el carro. La meva opinió és que en els ajuts s’hauria de potenciar més la producció: que qui fa la feina tingui el benefici.

Com va la Cooperativa de Campanet?
La Cooperativa de Campanet va bé, es va fusionar amb tres cooperatives més. Així el volum és més gros i això permet estirar millor els costos i reduir la despesa de personal.

És possible avui que un jove es faci pagès?
Una persona que li agradi el camp s’hi pot dedicar i viure’n. Però ha de funcionar amb un volum gran. Amb un volum petit no es pot viure. Ha de dur molt de moviment per treure el marge econòmic suficient.

Vos afectarà la crisi?
La gent a l’hora de comprar sempre mira allò que és més barat i nosaltres no podem fer res a baix cost. Ara, per un altre cantó, amb la crisi de la construcció, la gent per ventura tornarà a obrir els ulls a la pagesia.

Hi ha produccions que pateixen més que d’altres?
El tema dels porcs és el que està més malament de tot. Jo abans tenia vuit truges i ara nomé en tenc dues per autoconsum, perquè les porcelles a l’hora de vendre-les no valen res. Ara, per Nadal, que és quan toquen valer un poc més, s’estan pagant a 40 € la unitat. I no tenen subvenció de res. El que mengen val més que l’animal. Els productes de fora ens envaeixen de mala manera. Per això ara hi ha una quarta part de les truges que hi havia fa 10 anys.

Hi ha dificultats per trobar terres?
En posar un agroturisme a vegades no volen ni renous de picarols ni olors d’animals, per això treuen el pagès, perquè no volen ovelles ni porcs. Els darrers anys, amb les expectatives immobiliàries, també s’ha complicat encara més trobar terres de conró. I la majoria dels pagesos no en són propietaris.

Es pot fer res des del sector?
Els pagesos sempre anam separats. No feim pinya. Pareix que cadascú mira per salvar-se ell. I si no sabem defensar els interessos de la pagesia d’una manera conjunta, mai no ens faran gaire cas. Per això jo crec molt en les cooperatives i pens que les han de fomentar.