“Hem de fomentar la producció ecològica si volem camps cultivats”

Eren pagesos a ca vostra?
Sí, els meus pares eren pagesos d’Ariany, però deixaren el camp. Quan veníem al poble, els diumenges, tot d’una anava al corral a agafar la xapeta i, quan podia, acompanyava els padrins a fer feina al camp.

Quan optàreu per aquesta activitat?
Aquesta finca, Son Gener, va tocar a mon pare i la va posar a la venda. Jo li vaig dir que en volia tenir cura i ara la duc tota jo. Fa 10 anys vaig deixar la feina que tenia a Gesa i vaig canviar el rumb de la meva vida laboral.

Amb quines produccions començàreu?
Vaig començar criant gallines, amb els ous ecològics i la mel. Vaig adoptar el nom de Ses Rosses del Camp perquè tothom era ros: els animals, les meves filles, la meva dona... Després vaig tenir porcs. També feim llimones, figues de moro i altres coses més puntuals. Va arribar un moment que tot em va absorbir massa i vaig haver-ho de reduir.

Ara què feis?
Hi havia l’opció de criar faraones i gallines per carn i en faig una mica. També distribuesc pinsos ecològics i, la meva principal feina, és la distribució i comercialització de la cooperativa de productors ecològics Ecoilla.

Que és Ecoilla?
Som 14 socis i devers 16 socis col·laboradors, tots en agricultura ecològica. Ens vàrem agrupar per poder tenir un poc més de força a l’hora de vendre. Venem des de simples canals a envasats al buit, terrines i hamburgueses de carn picada.

Com està ara la ramaderia ecològica?
Ho passa malament: el preu del menjar del bestiar ha pujat molt i la gent, a causa del moment econòmic, s’ho pensa a l’hora de comprar una carn de qualitat. Nosaltres tractam de defensar els productes perquè el pagès pugui tenir un preu digne.

Han baixat els preus dels pinsos?
Es diu que baixaran, però encara no s’ha iniciat la caiguda.Allò que encareix més és el transport. L’has de dur de la Península ja que aquí no es fa menjar ecològic per a tota la ramaderia que tenim.

Està afectant molt la crisi?
El que és ecològic pareix que no està tan afectat com els altres productes: la gent o està mentalitzada o té un poder adquisitiu alt, i s’ho pot permetre. Però una porcella valia igual fa vint anys que ara i el menjar per fer-la ha pujat molt. Per part dels consumidors hi un interès que es manté o augmenta.

On veneu els vostres productes?
A les carnisseries i també als restaurants i alguna gran superfície. La venda domiciliària no és constant, però es fan coses. Estam limitats i tenim problemes de mercat. Així i tot feim coses que abans eren impossibles. Feim envasats, sobrassada i estam obrint un punt de venda al mercat de Santa Catalina.

Amb quin objectiu obriu aquest establiment?
Perquè hi pugui haver tota casta de productes ecològics, amb carnisseria al tall. Una carnisseria pot treure molt de gènere i volem provar com va un punt de venda exclusivament ecològic i, a la vegada, fomentar el coneixement d’aquest model agrari. Ens fan falta infraestructures tant de l’àmbit de la comercialització com de la producció.

Hi ha moltes mancances?
Els conills o els indiots no es poden matar enlloc. Hi hauria d’haver un indret per treballar aquests productes tradicionals i no hi és. A França circulen amb una camioneta que és un escorxador ambulant i aquí tot són traves. En canvi, no es controla gaire l’entrada d’animals de fora.

Com va a les grans superfícies?
Passa el mateix de sempre: no tenen producte perquè no en demanen i no en demanen perquè no en tenen. S’ha de fomentar molt la producció ecològica a escoles, hospitals, guarderies, etc., si es vol que els camps es mantenguin cultivats.

Com veieu el futur immediat?
Jo pens que el pagès no veu la crisi igual que un que no ho és, perquè fa 20 anys que en té, de crisi. No sé molt bé que passarà després de Nadal amb els preus ramaders ni que farem amb els animals. Però la gent que hi ha ara al camp no se n’anirà i, fins i tot, potser que hi hagi gent que hi torni..