La dotzena mortal
No són els quatre genets de l’Apocalipsi, però s’hi semblen. La Wildlife Conservation Society ha fet públic recentment el llistat de les dotze malalties que més creixeran al món en els propers anys. I tot a causa del canvi climàtic, una tendència de l’escalfament global de la terra generat per la mà de l’ésser humà. Els científics en fan una anàlisi senzilla. El clima del planeta Terra està canviant.
La dotzena mortal
No són els quatre genets de l’Apocalipsi, però s’hi semblen. La Wildlife Conservation Society ha fet públic recentment el llistat de les dotze malalties que més creixeran al món en els propers anys. I tot a causa del canvi climàtic, una tendència de l’escalfament global de la terra generat per la mà de l’ésser humà. Els científics en fan una anàlisi senzilla. El clima del planeta Terra està canviant.
La dotzena mortal
No són els quatre genets de l’Apocalipsi, però s’hi semblen. La Wildlife Conservation Society ha fet públic recentment el llistat de les dotze malalties que més creixeran al món en els propers anys. I tot a causa del canvi climàtic, una tendència de l’escalfament global de la terra generat per la mà de l’ésser humà. Els científics en fan una anàlisi senzilla. El clima del planeta Terra està canviant.
Transsexuals, la invisibilitat d'un col·lectiu
Atrapats en un cos equivocat... Una frase que pot semblar tòpica però que defineix d’allò més bé el sentiment d’aquells que neixen amb uns genitals que no s’adequen a la seva identitat sexual: els transsexuals. La transsexualitat no és un fenomen actual, encara que la definició del terme sigui bastant recent, sinó que ja es coneixia en l’antiguitat i en diferents cultures.
L'altra arqueologia
Des que Indiana Jones cerca tresors arreu del món, l’arqueologia és una ciència coneguda per tothom. Ara bé, l’arqueòleg localitzador d’olletes plenes de monedes d’or no existeix, això és un estereotip professional. Un estigma tan típic com ara que els matemàtics són a la lluna, els psicòlegs llegeixen la ment o que els químics fan explotar les coses. La ciència és més que un estereotip i amaga força més pragmatisme del que pensam. Això ha de ser així, ja que no és una activitat ideològica. De tota manera, sí que ha de tenir tanta capacitat de comunicació com les altres disciplines ideològiques com, per exemple, la política. Si no, resultarà impossible eliminar el clixé.
“La prioritat és que des d'aquí es gestionin bé les coses”
Gabriel Company, president d’Asaja, és una persona que coneix molt bé el sector primari i a ell ens adreçam per comentar la situació de la pagesia.
Signatures pel català a Europa
La societat civil pren en aquesta ocasió la iniciativa en una tasca tan important com és el fet de donar més visibilitat a la llengua catalana a internet. Aquesta setmana s’ha engegat a www.europarl.cat una campanya de recollida de firmes amb l’objectiu d’aconseguir suport social per reclamar l’oficialitat del català a les institucions de la Unió Europea. Nou mesos i escaig han bastat perquè aquesta proposta comenci a funcionar.
La banca ètica també és rendible
No només és una bona causa, sinó que també és rendible per a l’estalviador.La banca ètica, o social, és un fenomen que s’ha instal·lat amb força a l’Estat espanyol. Són entitats amb dos vessants solidaris. D’una banda, els estalviadors s’asseguren que el seu banc no invertirà en empreses que consideren "reprovables", és a dir, que amb els seus doblers no hi haurà especulació.
Professors instruïts per respondre a una emergència
L’objectiu, ara, és dotar els mestres, auxiliars i monitors de menjadors escolars de les eines necessàries per afrontar una crisi d’un nin amb diabetis. Sota aquesta premissa, l’Ib-Salut organitza d’ençà de fa tres anys uns tallers destinats a la formació dels professionals de l’educació.
No per ser diabètic t'has de privar de viure bé
La confessió de Manuela reflecteix els canvis de la societat. "Quan em diagnosticaren la diabetis, no la volia assumir". Només tenia 17 anys i tota la vida per davant. "I com que no sabíem res de la malaltia, jo vaig fer com si res".
No és ajudar, és compartir les tasques
Els joves Aina Espases i Víctor González tenen una feina fora de casa. Vuit hores, o més, depenent del dia. Ell és jardiner, ella dirigeix una formigonera. Quan arriben a casa, tots dos s’arromanguen igual. "No s’ha de ser egoista, tots hem de compaginar les feines i l’oci", diu Víctor. Ell és l’home que protagonitza la foto d’aquesta pàgina i el nadó, el seu fill.
“Les mancances de l'Estat del benestar les cobreix la dona”
La dona cobreix, a hores d’ara, les mancances de l’Estat del benestar. Aquest és el dur diagnòstic del politòleg Vicenç Navarro (Barcelona, 1937), qui basa la seva anàlisi en la incorporació de la dona al món del treball. De fet, la família –entesa des d’una concepció catòlica– incloïa l’home per sustentar-la econòmicament i la dona per reproduir-la i cuidar-la dia a dia.
Entre l'art i la ciència
L’art de la il·lustració científica –la reproducció exacta i precisa de formes, textures i colors d’objectes i espècimens de la Història Natural– va viure la seva època daurada des del segle XVII fins al XIX, època durant la qual es realitzaren les grans expedicions científiques mundials. Aquests grans viatges sempre comptaven amb naturalistes entre els seus expedicionaris, els quals eren els encarregats de plasmar sobre el paper.
De Sybille de Mérian a Haeckel, època daurada de la il·lustració científica
Fruit de les expedicions científiques dels segles XVIII i, sobretot, XIX i principi del XX, sorgiren les grans obres il·lustrades d’Història Natural, com a manera de publicar i de deixar constància documental dels descobriments de la biodiversitat mundial. Va ser un estil de comunicar les troballes zoològiques que encara avui és vigent en molts aspectes. Els antecedents d’aquest esforç de comunicació dels científics naturalistes.
Gabriel Pastor: “Sempre he tengut molt d'esment als arbres”
Biel cultiva ametlers, garrovers i vinya a Santa Maria, però el baix preu i les plagues dels arbres no li permeten ser optimista amb vista al futur.Quina extensió de terra duis?Duim 16 quarterades d’ametlers i garrovers. També tenim 3 quarterades i mitja de vinya, alguns arbres fruitals per a nosaltres mateixos i feim un poc d’alfals per a unes quantes ovelles que tenim a una finca més cap a la muntanya.
Recorreguts a vista de satèl·lit
Dia a dia, les noves tecnologies ens permeten fer passes que fins fa pocs anys serien impensables. Un exemple de les noves vies que se’ns obren al davant és aquest Google Earth, de l’empresa propietària del motor de recerca més conegut d’internet. Malgrat ser un més del llistat inacabable de productes...
La síndrome d'Ulisses
Homero escrigué en un dels seus vells textode l’Odissea: I Ulisses passava els dies assegut a les roques, consumint-se a força de plors, suspirs i penes, fixant els ulls a la mar estèril, plorant incansablement. La manca d’adaptació del personatge mitològic a terres desconegudes...
Les altres classes
L’arribada del mes d’octubre, en moltes ocasions, va acompanyada de l’inici de les anomenades activitats extraescolars, les quals es posen en ple funcionament en molts dels centres escolars de les Illes. Gimnàstica, pintura, anglès, piano, natació, teatre o judo són només algunes de les diverses opcions entre les quals s’han de decidir pares, mares i infants.
El Nobel de medicina és per a Zur Hansen, estudiós del papil·loma humà
L’esperat premi Nobel de medicina recaigué ahir a Harald zur Hansen, estudiós de la relació entre el virus del papil·loma humà i el càncer de cervical. El Nobel de medicina 2008 és compartit amb els també viròlegs Luc Montagnier (Chabris, 1932) i Francoise Barré-Sinoussi (Paris, 1947). Dos noms propis de la medicina, ja que descobriren el virus d’immunodeficiència humana (VIH). Ara treballen al desenvolupament de la vacuna.
Guerra als efectes de la menopausa
Enrere han quedat els tabús que amenaçaven la veu de la dona respecte de la seva sexualitat. I de la mateixa manera han caigut també les vergonyes entre pacient i ginecòleg.És per això que l’actitud per adaptar-se a la menopausa també ha canviat. Els trastorns associats a una nova etapa de la vida, en la qual la dona ja no menstrua, són amplis. I el descens del desig sexual és un d’ells.
Les neurones del bé i el mal
Per què els humans són els únics éssers capaços de regir la seva conducta a partir de nocions com les de bé i mal? Com és possible que puguem valorar les nostres accions i emetre judicis morals? Al llarg de la història preguntes com aquestes han reeixit la reflexió dels homes sobre ells mateixos i el significat de la vida. En aquest sentit, les cultures han desenvolupat filosofies i religions per intentar orientar la seva conducta en funció del que està bé i del que està malament, però sense donar cap resposta real al fet de per què sóm éssers morals.
“El nostre oli ha entrat als millors hotels i restaurants”
Antoni Mateu i la seva família tenen cura d’un olivar ecològic i de la producció d’un oli excel·lent. El Muntuy expressa tota una nova manera d’entendre la terra i els arbres.
Deu anys de programari lliure, català i de qualitat
El món digital català està de festa commemorativa. I és que avui mateix farà deu anys que es va presentar la plataforma Softcatalà, i amb motiu d’aquesta fita els gestors de l’organització han convidat col·laboradors, usuaris, simpatitzants i tot aquell que hi tingui interès, a un acte commemoratiu aquest divendres dia 3 a Barcelona. A més a més, s’hi realitzaran alguns parlaments sobre la situació del servei i la realitat d’internet en relació amb les llengües minoritzades.
Agrocombustibles Llums i ombres del “petroli verd”
Quan a final de la dècada dels noranta es va començar a plantejar seriosament l’horitzó finit del petroli com a principal font d’energia, a més de les energies netes renovables (solar i eòlica, fonamentalment), que ja tenien una certa implantació, van entrar en escena uns nous pro- tagonistes que es presentaven com el substitut directe del petroli: els agrocombustibles.
Més a prop de Bolonya
Un any més la vida universitària reprèn el seu camí, just quan la tardor toca a la porta. Tràmits burocràtics de darrera hora, elecció d’assignatures optatives, arribada de nous alumnes, esperes interminables a la fotocopiadora i cafès amb gust de retrobada. L’atmosfera peculiar amb la qual la universitat acull els seus inquilins torna a posar-se de manifest en aquestes dates.
La llet materna, més enllà de pasteuritzar
Existeixen donacions més enllà de la sang. La llet materna, per exemple, és un líquid nutritiu que també pot salvar vides.De fet, la llet materna és utilitzada als hospitals com si fos un medicament, ja que és necessari per a nadons prematurs o de baix pes. També s’empra amb nins que, tot i ser recent nascuts, ja pateixen malalties.I és que no totes les mares poden donar el pit als seus menuts.
Jo decidiré per tu...
Nin: "Persona menor de devuit anys, excepte en cas que el país en reconegui abans la majoria d’edat. No es consideren de cap manera propietat dels seus pares, sinó que són titulars dels seus propis drets". Així, almenys ho estipula la convenció de les Nacions Unides sobre els drets dels nins. Però una cosa és la teoria i altra ben diferent, la realitat del dia a dia.
Les begudes refrescants
Quan la calor pitja i, especialment, amb l’arribada de les vacances, són força les persones que viuen més temps a l’aire lliure. Sortim dels espais habituals, claustrofòbics i mal ventilats per gaudir de la natura, tants mesos oblidada.
Pere Miralles: “Volem que sa Canova reflecteixi tota la pagesia de Mallorca”
Pere Miralles dirigeix la finca de sa Canova, propietat de Sa Nostra. Des d’allà du una activa tasca de formació i d’experimentació agrària.
Cool vs monopoli?
Daniel deBlas, director de la revista Mac World, i Juan Ramón Melara, que dirigeix PC World, passaren per Palma per encapçalar el debat Apple vs Microsoft, dues versions del negoci informàtic. dBalears els reuní en un cara a cara intens i inevitablement militant en què cadascú recalcà les seves virtuts, sense deixar de reconèixer els punts forts del contrari. Per trencar el gel, preguntàrem a Melara què té de bo el seu competidor Apple.
La diplomàcia dels suburbis crida per una altra Europa
És la seva particular diplomàcia. La dels pàries de la terra, la dels habitants dels suburbis. I ha entrat en acció. De fet, els lligams que els poders econòmics teixeixen en trobades com la Cimera del G8 o el Fòrum de Davos ja tenen resposta des de fa una dècada. I és que era el 1998 quan els joves nord-americans i altres d’arribats de tot el continent plantaven cara a Seattle.Europa no s’endarrerí a l’hora d’organitzar contracimeres, que rebrien el nom d’antiglobalització.
Retorn traumàtic
Just fa uns dies que s’ha posat en marxa el nou curs escolar, fet que sempre ve acompanyat de canvis en els quefers de molts infants. Baratar els entretinguts videojocs pels inacabables llibres, els colorits banyadors pels avorrits uniformes o les llargues vetlades d’estiu pels crus matins té un preu. "Aquesta primera setmana de classes li ha costat adormir-se els vespres i despertar-se als matins", comenta una mare a la sortida del col·legi Sant Pere, a Palma.
El nin que no atura
Sembla que mai no s’aturen. Es calcula que el cinc per cent de la població infantil pateix un Trastorn d’Hiperactivitat amb o sense Dèficit d’Atenció (TDAH). Aquesta alteració per si mateixa no hauria de suposar problemes greus, però que sense adoptar les mesures oportunes pot desembocar en fracàs escolar i arribar a conviure amb altres patologies com l’ansietat, depressió o altres trastorns desafiants de conducta.
Lesbianes i/o mares?
30 de juny de 2005. Una data històrica i molt important en la vida de milers de persones que encara no podien gaudir, en una societat teòricament igualitària com la nostra, de certs drets fonamentals. Parlam de la llei que permetia els matrimonis entre persones del mateix sexe, una de les promeses electorals de la campanya socialista de José Luis Rodríguez Zapatero el 2004 que s’aprovà devers un any després dels comicis.
A Balears, Ben Amics lluita contra la discriminació
Ben Amics és una associació lesbiana, gai, transsexual i bisexual constituïda l’any 1991 sense ànim de lucre a les Illes Balears. El grup lluita per combatre qualsevol situació de discriminació legal i marginació social que pugui patir aquest col·lectiu.
Gegants de l'aire
El futur del disseny aeronàutic ja és aquí. Tot i la crisi que pateix el sector després de la fallida de nombroses companyies aèries en les darreres setmanes, dos nous models, el Lapcat A2 i l’Airbus 380 estan a punt de revolucionar per complet el concepte de vol.
“La campanya de recuperació dels fruiters tradicionals és un èxit”
Quan un home viu la seva feina tot d’una es nota. Per Miquel Àngel Llabrés, els arbres i les plantes són molt més que una manera de guanyar-se la vida. dBalears ha pogut parlar amb ell.
Ensenyament d'avantguarda en català
Aquesta mateixa setmana s’ha tornat a posar en marxa un dels engranatges més perfeccionats dels que treballen en el món de l’ensenyament universitari: la Universitat Oberta de Catalunya ha iniciat el seu curs 2008-2009.
Als passadissos de l'hospital, les bombolles van plenes de rialles
De totes les històries, la de La Sonrisa Médica és, per ventura, la més trista imaginada. Una nina mallorquina, l’any 1994, es posà greument malalta. Els seus pares, desesperats, viatjaren fins a París per ingressar l’infant a un hospital especialitzat de la capital francesa.
Una FP més suggerent
Una de les primeres obligacions que guaiten just quan arriba l’adolescència és la de plantejar-se quin ofici es vol exercir a l’hora d’incorporar-se al món laboral. Tot i que, aparentment, la via universitària continua sent la més ambiciosa, la realitat destapa que molts dels èxits professionals de bona part dels joves illencs han tingut el seu bressol en els cicles de Formació Professional durant aquests darrers anys.
- Intolerable: À Punt contracta un col·laborador que celebra la mort d'Ovidi Montllor
- Fan una crida a no adquirir productes d’Israel, com els comercialitzats per Illa Camp o Agromart
- Aproven tres borses de feina a l'EMT Palma amb l’exigència del B2 de castellà i l’exclusió del català
- El temporal deixa imatges espectaculars a Mallorca: caps de fibló a la badia de Palma i calabruixada a Puigpunyent
- El Col·legi Pedro Poveda celebra la vintena edició del seu Certamen Literari