Al llarg de la història, i sense cap treva ni una, les dones s’han anat rebel·lant contra el rol social en què les havien encaixades. Amb més o manco sort, les seves paraules han trencat l’anomenat sostre de vidre. Comentaris que, lluny de la superficialitat, amagaven crits d’angoixa davant l’heteropatriarcat. Amb l’esperit de recuperar algunes de les grans idees plantejades per aquestes heroïnes, l’STEI-intersindical ha editat un calendari per a l’any 2009. Sota el nom Temps de dones, dones en el temps, la central sindical ha fet una tria particular de les pensadores femenines al llarg de la història.
Són 12 figures que abracen fins i tot el classicisme, brodat amb la presència de l’alexandrina Hipatia. Ella fou una matemàtica esplèndida, membre i líder de l’Escola neoplatònica d’Alexandria. Menyspreà el misticisme i consagrà la seva vida a l’estudi lògic i a les ciències exactes. És per això que la comunitat científica la considera una "màrtir", de la mateixa manera que, des del feminisme, s’ha reivindicat la seva figura com la d’una de les primeres "dones alliberades". La seva frase lapidària, recollida al calendari de l’STEI-i, és: "Reserva’t el dret a pensar; fins i tot equivocar-se és molt millor que no pensar". Així mateix, la pensadora de la Grècia clàssica Safo de Lesbos pren part del calendari. "Per vosaltres, que sou belles, el meu pensament no és voluble".
L’idil·li de Lesbos
Una frase que no sembla molt revolucionària, però que s’ha de llegir amb ulls de l’any 600 abans de Crist. Tanmateix, més enllà de la seva obra i pensament, Safo esdevingué un símbol de l’amor entre dones. Thíasos és el nom que rebia l’espai on Safo impartí poesia, cant i confecció de corones. Allà on s’enamorava de les seves deixebles i allà on consumà l’amor amb elles. La passió i el desig entre dones també és una característica que impregnà la vida de la dramaturga francesa Marguerite Yourcenar. L’any 1929 fou convidada als EUA per part d’una traductora, Grace Frick.
Totes dues quedaren a viure a Nova York, començant un idil·li que no es trencà fins a 50 anys més tard, quan Frick morí a conseqüència d’un càncer de mama. I de Yourcenar, que tant de temps l’estimà, és la següent reflexió: "S’arriba verge a tots els fets de la vida. Tenc por de no saber com compondre-me-les amb el meu dolor". Caminant al llarg dels segles el calendari arriba al segle XIX. I en la literatura contemporània Marie von Ebsen-Erschenbach arribà a ser considerada la millor escriptora en llengua alemanya del seu temps. A més hi destaca la complexa dramaturga Virgina Wolf, sempre lluitadora a l’hora de preservar intactes les seves capacitats intel·lectuals més genuïnes.
Luxemburg Vs Roosevelt
El segle XX, en canvi, no és representat en exclusiva pel món de la literatura. Trobam, per exemple, la gran revolucionària polaca Rosa Luxemburg. "Només triomfarem si no ens oblidam d’aprendre", repetia en els seus mítings. Una màxima que duia a la pràctica, ja que a Luxemburg fou una prolífica escriptora de la teoria marxista. Reforma o revolució (1900), escrita amb Karl Liebknecht, n’és l’obra de referència. Des d’un punt ideològic totalment oposat, Eleanor Roosevelt també lluità pels drets de les dones.
La seva compatriota Rita Dove, poetessa d’Ohio, també és una cèlebre imatge del feminisme americà, a més de l’única dona negra que surt al calendari de l’STEI-i. "Has de decidir si en la vida vols actuar... o quedar-hi al marge i fer d’espectadora". Són frases que criden a l’acció. I que transmeten, per ventura, reflexions més profundes que un discurs parlamentari. No són res més que un petit grapat de paraules. Però estremiren el món del seu temps.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
pregunta: Quina diferència hi ha entre un home i una dona? Resposta: si els dos son inteligents... cap. Al masclisme beligerant de segles no sel pot rebatre amb el feminisme beligerant: Altra resposta: si els dos son idiotes... cap.