Miquel RipollPalma28/12/08 0:00
TW
0

Imaginau viure a quilòmetres i quilòmetres sota l’aigua, en una foscor absoluta, amb una elevadíssima pressió atmosfèrica i gairebé sense oxigen. Així és l’existència dels éssers que habiten els fons abissals marins i oceànics. És un món pràcticament desconegut per l’home, en el qual es calcula que el 90% de les espècies que s’hi troben encara no han estat descobertes.

Sobreviuen en unes condicions extremes entre els 2.000 i els 11.000 metres i presenten una variada morfologia com a resultat de la necessitat d’adaptació a un ecosistema sense llum, a una temperatura molt baixa i a una pressió insuportable per a qualsevol animal terrestre.

En aquest espai més o manco el 90% de les espècies són minúscules (éssers amb una mida de menys d’un milímetre) principalment paràsits, cucs o organismes unicel·lulars. Ara bé, no tots són petits, també hi ha calamars gegants, peixos monstruosos amb files dobles de dents i éssers que semblen trets d’una pel·lícula de ciència ficció. Malgrat tot, aquests organismes han desenvolupat una sèrie de característiques comunes, com la biofluorescència o capacitat de brillar.

A més, els científics creuen que algunes d’aquestes varietats no necessitarien oxigen per sobreviure i això podria canviar la concepció que fins avui es tenia de la formació dels organismes.

Un món per descobrir

L’home ha arribat a Lluna, però els fons marins del planeta encara continuen essent tot un misteri. Això sí, un enigma a punt de ser desvelat. Amb els darrers avenços tecnològics, a partir de robots i submergibles de darrera generació, els científics han pogut endinsar-se en la foscor i el silenci que regna a la profunditat marina. Gràcies a això, es du a terme l’anomenat projecte CeDamar (Cens de la diversitat de la vida marina abissal). Una feina en què participen més de cent investigadors, entre els quals es troba el científic valencià Pedro Martínez Arbizu.

En els últims vuit anys, Martínez ha descobert més de 500 noves espècies i, a més, ha estudiat les extensions oceàniques de l’Àtlantic sud, de la costa africana, l’Àrtic i l’Antàrtida, una tasca que ha permès catalogar les àrees amb major disponibilitat alimentària d’aquests éssers. Amb tot, malgrat la feina feta, el nombre d’espècies localitzades encara és irrisori, sobretot si es té en compte que els fons abismals ocupen el 60% de la superfície dels oceans, pràcticament la meitat del globus terrestre. Un ampli món envoltat de llengenda, amb fòssils vivents que es remunten a l’origen de la Terra.

Per altra banda, una de les iniciatives que han donat a conèixer aquest món fosc, l’ha dut a terme la periodista i realitzadora Claire Nouvian. Amb la seva tenacitat i dedicació, Novian ha mobilitzat nombrosos científics i investigadors i ha recorregut els principals centres oceanogràfics de mig planeta. Gràcies a això, ha agrupat més de 5.000 fotografies de peixos abissals de les quals n’ha recollides prop de 220 al llibre Criaturas Abisales (La Esfera de los libros, 2007), que s’ha convertit en tota una guia de referència. A més, s’ha creat la web www.thedeepbook.org, on els interessats podran trobar més informació sobre els extraordinaris éssers que poblen aquestes pàgines.