Que el continent sud-americà està girant cap a l’esquerra sembla una evidència, però que els drets de les dones caminen a la inversa també ho és. El cas més recent arriba des de l’Uruguai, ja que el president Tabaré Vázquez acaba de signar el vet a la Llei de salut sexual i reproductiva, una norma aprovada pel Parlament uruguaià i que despenalitza l’avortament. D’acord amb la Constitució del país, el poder executiu gaudia de 10 dies per impugnar la Llei. Cal matisar que Tabaré Vázquez és, formalment, un polític socialdemòcrata. Però el vet arribà.
Els ciutadans del país llatinoamericà perden així l’esperança de veure reconegut el dret a l’avortament, però en totes les seves concepcions, i no en els termes que s’utilitzen a l’Estat espanyol per parlar d’avortament. I és que les dones a l’Uruguai no poden evitar el naixement de fills fruits d’una violació. O bé perquè perilli físicament la vida de la mare, així com la seva salut mental.
Ni tan sols la llei de terminis
Hi ha tres excepcions que sí estan reconegudes a l’Estat i que d’aquí a poc temps s’ampliaran en una llei de terminis que ja prepara el Parlament espanyol. No és així a l’Amèrica Llatina. Almanco, legalment. Perquè els avortaments són com les meigas; haver-n’hi, n’hi ha. Segons la periodista Alejandra Waigandt, devers 10.000 dones moren cada any per les complicacions quirúrgiques. A tot això, s’ha d’afegir-hi un nombre indeterminat, tot i que no deixa de ser elevat, que sobreviu a les interrupcions de l’embaràs amb lesions físiques. L’Organització Mundial de la Salut també denuncia periòdicament l’estat d’incertesa al qual s’han de sotmetre les dones joves. Això no obstant, la situació, com si del Dia de la marmota es tractàs, mai no canvia. O fins i tot s’endarrereix. Nicaragua és l’exemple paradigmàtic que hi ha governs revolucionaris que traicionen l’esperit que un dia els impulsà.
Daniel Ortega, president de Nicaragua, arribà a la presidència després d’una complexa estratègia de pactar amb l’enemic, amb Arnaldo Alemán, de fet, el polític a qui succeí a la presidència del país. Alemán, acusat de corrupció, es trobava en una posició de debilitat quan Ortega li donà el suport parlamentari que l’hauria d’immunitzar davant la Justícia. I rebé una recompensa en format de reforma electoral. Finalment, ha estat clau per al seu ascens al poder, tot i que mesos abans de les eleccions, Ortega signà un segon acord contranatura. Ara, amb l’Església.
Sandinistes i l’Església
El cardenal Miguel Obando i Bravo, antic enemic, es convertia així en el paraigües que Ortega necessitava per part de la jerarquia eclesiàstica per arribar a la prefectura, encara que el preu a pagar és el canvi d’ideologia que ara ens afecta. L’avortament, del qual Ortega havia d’abominar des de llavors. I a la pràctica, el canvi de rumb arribà el 14 de novembre de 2007, quant la dreta nicaragüenca i els sandinistes votaven, en una històrica pinça, a favor de la derogació de l’article 165 del Codi Penal. Precisament, el que no penalitzava l’avortament i que datava de l’any 1883. A més a més, aprovaven penes d’entre 4 i 8 anys de presó.
La coneguda escriptora Gioconda Belli no trigà a criticar obertament allò que considerava "una ganivetada als principis sandinistes". A un país al qual es registraven, fins aleshores, entre 800.000 i un milió d’avortaments terapèutics cada any. Ai Nicaragua, Nicaraguita... "Aparentment, i per sortir-se amb la seva, Daniel Ortega també està disposat a incendiar el país. El mateix va fer (el dictador) Somoza al 1979. El revolucionari ha tornat la seva pròpia antítesi" (El País, edició del 26 de novembre).
No és més que el trist decurs de la història. I com si de la novel·la orwelliana Rebel·lió a la granja es tractàs, els rebels porcs s’han convertit en allò contra el que deien que lluitaven. Negar l’homosexualitat, lèsbica inclosa; l’avortament, en tots els suposats; no respectar la dona indígena o les morts a Ciutat Juárez... són la caretes que duien els porcs.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Perquè són esquerres beates. Sorgeixen de sectors de l'església i és així de clar. Els que governen en aquests indrets no són ni molt d'esquerres, ni marxistes, ni anarquistes.