Infàncies feixugues

Aquest mateix any, la Conselleria de Salut i Consum ha donat a conèixer un aplec de dades relacionades amb la significació de l’obesitat a les Illes Balears: un 19% dels nins i nines de l’Arxipèlag creix en condicions de sobrepès. Les possibilitats que un nin pateixi aquesta anomalia es disparen en les edats d’entre onze i dotze anys. De fet, aquest és el grup d’edat amb majors índexs d’excés de pes, ja que un 24% dels casos valorats mostrava aquesta qualitat. A més a més, s’ha de tenir en compte que Espanya és el quart estat de la Unió Europea –només superada per Grècia, per Malta i per Itàlia– en el rànquing d’infants amb excés de pes, segons dades de l’OMS. En tot cas, aquesta sembla que és una tendència que apunta de manera clara a l’alça. S’ha de tenir en compte que a l’Estat espanyol l’índex d’obesitat infantil s’ha triplicat durant els darrers vint anys.

Tot i això, un recent estudi elaborat pel Grup de Nutrició Comunitària i Estrès Oxidatiu de la Universitat de les Illes Balears ha arribat a la conclusió que les taxes d’obesitat infantil i juvenil existents a la nostra comunitat no són tan preocupants com transmeten els mitjans de comunicació. Tot i això, l’anàlisi detecta un increment remarcable en el nombre de casos en els quals el sobrepès es manifesta entre la població jove. Sigui com vulgui, sembla evident que estam davant una de les pandèmies que més assotaran les aspiracions i anhels dels països desenvolupats durant els propers decennis.

Arrels dels problema

El caràcter dantesc dels canvis en l’estil de vida de les noves generacions està projectant també les seves turbulències en l’alimentació dels més joves. Així, la total perversió de l’essència de la dieta mediterrània ha anat acompanyada d’un increment excessiu en el consum de productes industrials, aliments derivats dels lactis, patates fregides embassades, refrescos fets a base de sucre, carns greixoses o de pa i pasta. Aquesta mutació en els hàbits dels joves –darrere de la qual en moltes ocasions s’amaguen incisives campanyes publicitàries– també es percep quan un contempla l’absència del consum de llegums, de fruites o hortalisses en el dia a dia d’aquestes dietes.

Evidentment, la mala alimentació és un factor important a l’hora d’explicar el fenomen, però no és l’únic. En aquest sentit, la seducció que per a molts d’infants i joves els provoca una estona d’abstracció a base de pegar trons o marcar gols impossibles a través dels videojocs és l’altre gran motiu explicatiu d’aquesta xacra contemporània. Els mecanismes que fan rodar la societat on vivim estan sotmetent aquests grups de població a un sedentarisme preocupant. No debades, s’estan substituint els ancestrals jocs de carrer per altres en els quals el millor aliat és el sofà. Amb tot, la inactivitat física de moltes d’aquestes persones potencia de manera evident la seva tendència a engreixar.

Tot i que aquests siguin els motius de major pes, alguns especialistes no deixen d’anomenar la genètica com a factor afegit a aquest incipient fenomen. En qualsevol cas, un dels instruments de major vàlua en el procés de fulminació del problema és l’escola, que segons alguns observadors de la qüestió, com ara la doctora Amelia Martí, són del parer que "els infants i joves necessiten ser educats tant a les aules com als menjadors escolars".

Educar a les aules

Talment com en altres temes, l’escola ha de trobar en l’educació per una alimentació saludable un excel·lent camp per oferir una educació transversal efectiva. Amb tot, als centres, com a agents encarregats de solidificar la socialització del país, els correspon engegar i liderar un procés de reeducació de les conductes alimentàries coetànies. Com és de suposar, aquesta educació demanda un inici ben primerenc. De fet, els centres d’aprenentatge aquests darrers anys han posat en marxa iniciatives relacionades amb aquesta temàtica ja des dels esglaons inicials del sistema: Educació Infantil i Primària.

Fruita per berenar

D’aquesta manera, són moltes les escoletes i escoles on els infants berenen de fruita un o diversos dies a la setmana. Tanmateix, l’estandardització de mesures com aquesta no ha estat suficient. Amb tot, els mestres i professors d’algunes escoles sovint ofereixen sessions en què s’informa sobre les propietats de diferents aliments i la conveniència del seu consum. Els jocs en què els infants col·loquen els aliments adequats en una piràmide nutricional no són estranys a moltes aules de casa nostra. De fet, aquestes dinàmiques són contínues durant tot el procés d’aprenentatge fins a arribar a Batxillerat, quan institucions com l’Ajuntament de Palma es posa a disposició dels instituts i col·legis especialistes que es dediquen a oferir xerrades informatives sobre els hàbits alimentaris.

Menjadors escolars, en el punt de mira

Com molts altres caires de la quotidianitat, l’acció de menjar implica convivència i relació amb els iguals. Precisament per això, resulta summament transcendent que els menjadors desprenguin una atmosfera acollidora pels seus visitants; quant a llum, netedat, decoració, espai, etcètera. Tal vegada, el propòsit principal d’un menjador escolar sigui oferir uns menús que siguin dotats d’un cert equilibri nutricional, que siguin prou estimulants i suggerents pels estrictes comensals i, endemés, dietes suficientment variades. A tots aquests requeriments, hi hem de sumar la necessitat que aquestes activitats siguin útils perquè els infants i joves aprenguin a comportar-se asseguts a una taula.

L’estructura dels dinars hauria de ser convencional; dos plats i unes postres. En aquest sentit, especialistes com ara la doctora Mercedes Muñoz recomanen un primer plat que sigui ric amb hidrats, en què productes com les llegums, l’arròs o la pasta siguin els principals protagonistes. Pel que fa al segon plat, és necessari que tingui una important aportació de proteïnes: carn magra, peix o ous, tot condimentat amb verdures o enciam. Finalment, Muñoz recomana que s’alternin els lactis –iogurts– amb peces de fruita variada en les postres i que l’aigua sigui la beguda habitual en les menjades, tot i que en alguns casos es pugui beure algun suc o llet.

Altrament, els experts remarquen la necessitat de presentar els plats de manera atractiva i estimulant, tot intentant minimitzar les inevitables queixes i neguits d’aquells alumnes que per sistema es neguen a menjar de tot. En aquests casos, el mimetisme pot ser una bona solució. D’aquesta manera, la mescladissa dels alumnes més triats amb d’altres que mengin de tot pot ser útil. A més de tot això, és molt interessant que els centres posin a disposició dels pares i mares la planificació mensual dels menús.