El segle XVI, el xinès Xang Xien Te va escriure el que és considerat el primer manual d’aquariofília del món: Chu sha yü p’u (El llibre del peix vermelló). En aquest es descriu amb detall no només el famós "peix daurat", un dels primers emprats pels afeccionats als aquaris, sinó també com mantenir en bon estat un dipòsit d’aigua, més freda o més calenta, com netejar-lo i ventilar-lo i, en definitiva, com aconseguir dins un espai tancat i limitat les mateixes condicions que en un ecosistema aquàtic natural. És a dir, un aquari. Aquesta obra situa l’antiga Xina i l’autor Xang Xen com el bressol i el pare, respectivament, d’una afició que avui dia ha assolit un espectacular progrés que possibilita un potent comerç d’animals d’aigua vius, sobretot peixos, i que també té molts crítics pels seus efectes sobre determinats medis aquàtics i la supervivència de moltes espècies.
Tot i que els aquaris poden ser d’aigua dolça o salada, a més de freda, temperada o càlida, sens dubte els més populars són els d’aigües dolces tropicals. Els peixos d’aquest medi més preuats procedeixen d’ecosistemes naturals continentals, rius i llacs, d’Amèrica, d’Àfrica i d’Àsia. Malgrat els esforços de l’administració internacional competent (com CITES i UICN), existeix un tràfic il·legal que, evidentment, es complementa amb un comerç del tot regularitzat i amb cria en captivitat. Segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN), devers 1.200 espècies d’animals aquàtics poden desaparèixer del planeta en els propers anys i entre les causes n’assenyala "el comerç creixent de peixos per a aquaris". En efecte, l’afició a les peixeres marines es va fent més gran i el negoci que mou aquesta activitat afecta no només peixos sinó, cada vegada més, coralls i altres organismes marins tropicals, capturats moltes vegades mitjançant tècniques molt agressives.
Fa uns anys, la comissió de Medi Ambient de l’ONU advertí que, encara que hi hagi perill per als ecosistemes, aquest tipus de comerç pot arribar a ajudar les comunitats costaneres a sortir de la misèria. Només al sud-est asiàtic, aquesta indústria fa circular cada any més de dos milions de dòlars i el valor dels peixos vius per a aquaris pot ser 100 vegades superior al peix destinat a l’alimentació. Precisament per això, es recomanen plans de gestió sostenible i de conservació d’espècies, com també perseguir-ne el contraban. Mentrestant, milions de persones arreu del món continuen preferint les mascotes més silencioses, ficades dins aquestes gàbies de vidre plenes d’aigua, que proporcionen bellesa i sensació de pau a l’entorn domèstic, comercial i també laboral.
Peixos de disseny
No tots els aficionats als aquaris volen tenir a casa peixos silvestres. Des del començament de l’aquariofília a Àsia, els experts es varen dedicar a criar algunes espècies i a apariar-les amb amb altres varietats o fins i tot subespècies properes per aconseguir formes espectaculars i mutacions extravagants que no es poden trobar a la natura. El "rei" d’aquests peixos és sens dubte l’anomenat "peix daurat" o bé "peix vermell", Carassius auratus, una de les primeres formes domèstiques que se’n coneixen i habituals a parcs i jardins tant en les seves formes naturals com en les alterades. Aquesta carpa és originària d’Àsia, encara que no se sap ben bé si es tracta d’una espècie "natural" o en realitat ja procedeix d’una selecció artificial de determinades varietats de carpa comuna.
Durant segles, els amants d’aquest animal (que inspirà el famós tractat de Xang Xen) han aconseguit modificacions genètiques, fins i tot monstruoses (com la de la imatge), per les quals es paguen autèntiques fortunes. El goldfish, com és conegut arreu del món, té entusiastes criadors i és protagonista de concursos, pàgines web i blogs a internet. Pels més crítics, aquestes varietats, sobretot les més espectaculars, arriben a ser "de mal gust" i, a més, suposen una alteració genètica no justificada. Un altre dels peixos habitualment utilitzats per a la creació d’aquestes formes ornamentals és el Betta splendens o "peix lluitador de Siam".
Aquest peix és nadiu del sud-est asiàtic i els aficionats en reconeixen nombroses varietats cromàtiques creades artificialment, com també formes de llargues aletes i coes, inexistents en l’espècimen en estat silvestre. Les espècies de Betta s’han emprat al llarg de la història per a un curiós entreteniment: la baralla de peixos, un "esport" molt popular a l’Extrem Orient, on existeixen sistemes de travesses que mouen milions. Aquests animals són molt territorials i lluiten fins a la mort si veuen congèneres dins la seva peixera.
Espècies marines populars gràcies a Hollywood
Sens dubte, els aquaris públics són un punt i a part dins el món de l’aquariofília i aquí ja no es parla d’entreteniment, sinó d’espectacle. Grans espècies marines, com ara taurons i rajades, es poden veure ara en llocs finançats amb doblers públics que mouen milers de visitants i certament compleixen també amb una funció educaciva. En la creixent popularitat de les peixeres d’aigua marina, cada vegada més esteses també entre els particulars, la indústria del cinema hi ha tingut molt a veure. Els guionistes i productors de pel·lícules com Cercant en Nemo varen tenir la idea de recrear un món de fantasia basat en un coneixement científic d’espècimens vertaders i dels seus hàbitats reals, ambientats en les mars del corall.
Així, avui dia es pot dir que l’espècie marina més cercada per als aquaris és precisament la que donà vida al popular Nemo: el peix pallasso o Amphiprion ocellaris, un animal que viu associat a determinades anemones a les illes coral·lines del Pacífic. Un altre famós marí és el "peix cirurgià" o Paracanthurus hepatus, del domini indopacífic (imatge petita). Unes 150 varietats de peixos de mar, a més de coralls, crustacis, equinoderms (estrelles de mar, eriçons i holotúries) i altres organismes, són capturades de manera regular i exportades vives per tal d’embellir les peixeres arreu del món.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.