Potser els centenars de milions d’usuaris que cada dia es connecten en tot el món amb la xarxa de xarxes no ho saben, però haurien d’estar de celebració: el trentanovè aniversari d’internet ha confirmat l’èxit i la importància que ha obtingut el que ja és i serà d’ara endavant un dels recursos tecnològics més influents d’aquest segle. Encara que els inicis d’aquest projecte són relativament propers en el temps, el cert és que ha adoptat unes proporcions gegantines i, fins i tot, ha influït en els costums comunicatius i culturals d’una gran part de la societat moderna. Cercant una explicació de tot aquest fenomen tècnic i social, farem una ullada breu als fonaments i a la història contemporània d’aquesta eina tant recurrent en les nostres vides.
Es pot considerar que la base teòrica i els inicis pràctics que desembocaren en internet es desenvoluparen en l’àmbit universitari nord-americà. Molt especialment ala Universitat de Califòrnia, que des dels inicis de la dècada dels seixanta del segle passat té diversos equips d’investigadors que resultaren vertaders pioners en tot aquest procés. Val a dir que aquesta iniciativa disposava d’un impuls financer directe i indispensable de l’Agència federal de projectes d’investigació avançada (Darpa), creada a final dels cinquanta per rellançar els Estats Units en la carrera tecnològica enfront de l’URSS.
Per localitzar un dels primers fruits dels projectes que es consideren antecedents de la xarxa, ens hem de remuntar a mitjan dècada dels seixanta, quan es produí la primera connexió entre una computadora de la Universitat de Massachusetts i una altra de la de Califòrnia, mitjançant un enllaç telefònic de baixa velocitat. Aquesta és vista pels entesos com la primera gran fita de la gènesi d’internet. La següent passa imprescindible per entendre aquesta evolució la trobam en la creació d’arpanet, com a materialització primitiva d’una xarxa d’enllaços entre ordinadors que pogués fer factible la comunicació entre els diferents organismes estatals, i que optimitzàs els recursos informàtics existents per facilitar la investigació científica i acadèmica. Encara seran necessaris anys de proves i d’errades per donar forma a aquesta finalitat, però almenys es treballa amb la visió clara de saber cap on s’havia de dirigir la tasca.
Idees i feina compartides
Un dels investigadors cabdals que integraven els equips implicats en la creació de la xarxa és Leonard Kleinrock, que formà part del grup adscrit a la inicitiva des de Los Angeles. Segons les seves paraules, "la cultura de la comunitat que estava naixent es basava en la investigació oberta, en les idees i en la feina compartides. Per altra banda, estàvem convençuts que el control de la xarxa futura havia d’estar en els usuaris i no en els proveïdors, com tampoc en les operadores ni l’àmbit empresarial. Com a creadors, ens movia un fort sentiment de comunitat, on les idees i els resultats es compartien entre tots".
El projecte d’arpanet s’anà ampliant i de cada vegada eren més els centres universitaris de la costa est i oest americanes que s’hi unien. Tot just unes setmanes després de la presentació a la societat americana de la plataforma,el 21 de novembre de 1969, la xarxa va veure la llum per primera vegada i es produí la primera tramesa d’un missatge d’host a host, que va fer que el "nadó" pronunciàs les seves primeres paraules. De fet, com explica Kleinrock, en el primer intent d’enviar un missatge mitjançant un cibermedi creat de bell nou, aquest no acabà de funcionar i el sistema decaigué. A pesar d’això, l’experiment no s’aturà i en la segona oportunitat sí que rutllà com es preveia. Es consolidà, d’aquesta manera, la feina dels equips configurats per desenes d’enginyers durant prop de deu anys.
A mesura que passava el temps i la xarxa de Darpa s’ampliava amb nodes a més indrets, se’n creaven diverses xarxes paralel·les, fins a endinsar-nos de ple en la dècada dels anys vuitanta, en la qual aquesta tecnologia tan jove rep nous i interessants estímuls que ho compliquen tot un poc més. En aquells moments, a la vella Europa també existiria una primitiva xarxa que connectava diferents centres de recerca i investigació, coneguda amb les sigles EARN. A la vegada es produí la primera connexió interoceànica, entre equips dels Estats Units i del Regne Unit, fet que manifestà la possibilitat de comunicació internacional que la futura internet ha confirmat en el present. La dècada dels noranta marcarà, en certa manera, una reconversió del camí realitzat fins aleshores: arpanet desapareix com a tal i passa a integrar la columna vertebral de la jove xarxa internet. Però si per res destaca aquest deceni és, sense cap dubte, per la democratització que experimenta la tecnologia internauta.
Contacte amb la societat
Al principi de 1990, els nodes connectats entre si ja superen els 100.000, que augmentaran amb la progressiva integració de les diferents xarxes creades fins aleshores, seguint la pauta d’arpanet. És també el període en què el llenguatge en hipertext s’imposa, cosa que genera components que amb data d’avui són ben coneguts, com l’HTML o el navegador web. Arribant a l’equador dels noranta, ja hi ha mostres clares de la importància que va prenent l’emergent sistema, com ho és la dada que el nombre de cartes electròniques enviades cada any als Estats Units ja superava el còmput total de correu postal tradicional. És, a més, en el transcurs d’aquest decenni que la xarxa entra en contacte amb el gran públic i foragita l’exclusivitat d’aquesta eina de l’àmbit d’investigació.
Precisament, els pares de la criatura insisteixen amb orgull en aquest aspecte, com ho demostren les manifestacions de Kleinrock: "Era relativament previsible, fins i tot en els primers moments, que arran del creixement de la xarxa d’ordinadors, es passàs a la difusió dels serveis informàtics a les llars i a les oficines del país, com ja havia succeït amb altres tipus de serveis. El que no érem capaços de preveure va ser el gran impacte dels seus aspectes en la nostra societat, des de l’aspecte comercial al de pur lleure". El segle XXI s’inicià amb una forta sacsejada borsària, reflectida en la caiguda del Nasdaq americà, per la qual moltes d’empreses sorgides de la febre de les "punt com" s’enfonsaren. Això repercutí en les economies nacionals de manera greu. Alguns països, com el Japó, no han sortit de la recessió des d’aleshores. Potser l’especulació exagerada n’arruïnà alguns, però això posà de manifest que en el nou segle el component tecnològic compta molt.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.