Ja ho diu la lletra de l’himne de la llata: "Com un feix de paumes som els gabellins, per fer bona llata, portem tots els brins. Cosiu bressos i senalles, ventadors i sarrions, feis que l’art de Capdepera sigui honrat per tot el món". Així ha estat, ja que han arribat fins a Guatemala. S’hi han teixit moltes il·lusions, s’han trenat amistats i han cosit una esperança. Aquest desembre, Voluntaris de Mallorca ha duit a terme a Santa Cruz del Quiché un programa de formació per a 20 dones indígenes, que han après de mans de dones gabellines l’art de fer obra de palma.
Aquest programa s’ha dividit en dues parts. Maria Vives , membre de l’ONG Voluntaris per Mallorca, ha estat la coordinadora del curs d’iniciació, que ha impartit amb Catalina Ferrer i amb Teresa Vives, dues veïnes de Capdepera de 76 i de 73 anys respectivament, que no es pensaven que en aquest moment de la seva vida farien un viatge de 24 hores per mostrar al món el seu art. Gràcies a elles, 20 dones de diferents llogarets en podran ensenyar d’altres a convertir la palma en productes atractius per vendre i, així, podran disposar d’una font d’ingresos. Partiren el dia 28 de novembre i hi estigueren fins al 13 de desembre.
La segona part del curs serà coordinada per Irene Peukes i hi serà present un altre grup de gabellins. Margalida Flaquer Mestre, Miquel Garau i Margalida Flaquer Siquier són els qui partiran el mes de març per a les classes de perfeccionament. "És un altre món. No es pot explicar. S’ha de viure. M’ha agradat molt perquè tot és tan diferent! El que més m’ha sorprès és la verdor. Hi ha boscos molts alts", explica Teresa.
Per llevar-se el capell
En aquesta zona del Quiché es treballa amb la palma. Per això es decidí posar-hi en marxa aquest projecte. Així ho explica Maria Vives. "L’any passat, vaig anar a Guatemala a revisar diversos projectes que hi realitza Voluntaris de Mallorca. Vaig veure que les dones feien llata, però d’una manera senzilla, i només en sabien fer capells. Pensàrem que en podien treure profit i presentàrem el projecte al Govern balear com una continuació de l’Estomiart". Gràcies a l’Executiu i a la col·laboració de l’Ajuntament de Capdepera, la llata gabellina ha cobrat forma a Guatemala.
Les dones s’han entregat en cos i ànima a aquesta tasca. "Passaven molt de gust de fer-hi feina. Hi mostraven molt d’interès i hi volien provar moltes coses". En demanar-los si el material és diferent, conten que "hi ha bastant de diferència. La palma d’allà és més llarga i més fràgil. La nostra és més bona de treballar. Han après a fer-ne ventadors i cofinets i només demanaven per fer-ne bosses. El que més els agradava era la palma de colors". Un dels aspectes que les ha sorpreses és que les dones treballen assegudes en terra. Maria, Teresa i Catalina relaten com és la vida a Guatemala per a aquestes dones.
"És una altra història", asseguren. L’estada a Guatemala ha estat enriquidora per a tothom. Han escoltat les seves vivències i han après moltes coses. "Hi havia una al·loteta que estava molt trista i li queia la llagrimeta. Tenia set germanes i una cosina que vivia amb ells perquè son pare n’havia mort la mare". Després hi havia una al·lota que estava embarassada del seu novè fill. També, dones separades amb poques fonts d’ingressos, algunes de les quals no sabien castellà, i altres que no sabien llegir ni escriure. El curs els ha permès convertir-se per uns dies en autèntiques protagonistes. Ara tenen un repte per endavant. Treballar de mica en mica el que han après perquè, com recorda Maria Vives, just que cada una n’ensenyi cinc més a fer palma, ja hi haurà cent dones a Guatemala que mostraran al món l’artesania dels gabellins.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.