La UIB humanitza els rostres virtuals

És per aquest motiu que la Unitat de Gràfics i Visió per Ordinador i Intel·ligència Artificial engegà un projecte per dotar de sentiments els rostres virtuals. "Quan vols humanitzar un pictograma virtual, comences cercant-ne la personalitat", assegura Diana Arellano Távara, una de les tres joves investigadores del programa.

És aquí on es troba la nostra percepció d’humans: en els trets físics que han generat mitjancant una aplicació electrònica. "Hem integrat la personalitat, les emocions i els estats emocionals a un mateix espai 3D, la qual cosa no s’havia fet mai fins ara", afirma, contenta, Arellano.

Així, han creat uns avatars o representacions virtuals dels éssers humans en els quals desenvolupen la part del motor emocional. "Era difícil de realitzar, però ja hem dissenyat el model i l’hem implantat", reconeix.

La tècnica consisteix a separar tres trets del comportament humà. Per una banda tenim els factors de personalitat individuals. Els investigadors del Departament de Matemàtiques de la UIB han seguit les teories científiques d’Albert Mehrabian. Aquest psicòleg va establir cinc trets de personalitat bàsics: extraversió, neurosi, obertura, diligència i simpatia. Són elements del caràcter permanent d’una persona, no temporals i passatgers.

De fet, aquestes emocions momentànies integren el segon grup. Les bàsiques són la por, l’alegria, la tristesa i la sorpresa, per exemple. Alteracions de l’ànim quasi instantànies, vaja.

Per últim, s’hi han d’afegir els estats emocionals, com l’avorriment i el cansament, que són més duradors. Així doncs, el resultat d’un retrat virtual és, precisament, la barreja i la combinació d’aquests tres grups. I les variables, indefinides, és que generam estats intermedis com ànim de venjança, gratitud, satisfacció...

Combinació

Els punts de la cara que definiran les emocions es determinen matemàticament. Amb els algoritmes desenvolupats pels informàtics s’obtenen de manera fàcil i ràpida les diferències d’expressió. Si combinam una personalitat introvertida i neuròtica amb un estat d’ànim ansiós, probablement obtindrem un retrat molt gestual i desagradable.

Si mesclam una persona tranquil·la amb satisfacció, evidenment recrearem unes faccions agradables i poc cridaneres. Això es deu al fet que els trets negatius són sempre més accentuats que no pas els positius.

Aquests retrats es poden veure mitjançant l’estàndard de codificació de vídeo MPEG-4, tot i que el programa emprat a la Unitat de Gràfics i Visió per Ordinador i Intel·ligència Artificial és l’X-Face.

Es tracta d’un programa de software lliure i, per tant, la UIB no ha de pagar per utilitzar-lo. "A més a més", explica Arellano, "ens ha permès manejar més còmodament la interfície [mirau la imatge de la dreta], ja que estàvem en contacte amb el creador del programa". Tanmateix, encara que hi ha avantatges, també té inconvenients.

"Com que és gratuït, si la persona que manté el programa no et vol ajudar o si aquest s’espenya, tampoc no té l’obligació de resoldre’t el problema". La llicència, efectivament, té garantia. En tot cas, aquesta investigació fou presentada a la fira Casa de Seül (Corea).

El Departament de Matemàtiques havia realitzat les gestions per poder incloure aquest projecte entre els 35 que s’hi accepten. I ho aconseguiren. "Hi enviàrem l’esborrany i el comità avaluador l’acceptà. Ara, endemés, l’han publicat en el darrer número de la revista científica Computer Animation and Virtual Worlds, explica, orgullosa, Arellano. Vist l’èxit de la convocatòria, representants de la UIB estudien ara quin projecte enviar a l’edició Casa de 2009, que tindrà lloc a Holanda.

L’equip mallorquí d’investigadors no vol donar ja per amortitzat el projecte dels retrats virtuals. Ara per ara, cerquen una possible aplicació per desenvolupar el projecte, per exemple en el món dels videojocs. "Podríem humanitzar els personatges que hi surten", diu Arellano. Així, es generarien herois o malvats, segons les necessitats. I és que la configuració dels trets físics és allò que dóna empenta a un protagonista. Per exemple, el bo de la pel·lícula té el nas allargat i la cara quadrada. I ella, els ulls poc separats. Precisament el dolent els té molt separats, a banda d’una cara prima i el nas aguilenc.

Una altra idea és donar forma a un contacontes virtual que enriqueixi la narració expressant amb un rostre les emocions que genera la història explicada. Per això, l’entorn educatiu pareix el destí més probable d’aquesta aplicació.

I la milloraran. "Ara toca desenvolupar les arrugues i els moviments d’ulls i de parpells, com també una sintetització de la veu", vaticina Arellano.

El desig de fer realitat un retrat virtual fa temps que ronda Diana Arellano. De fet, li ve de Veneçuela, país d’on prové, tot i que originàriament nasqué al Perú.