Dos colors distingeixen visualment el gènere al qual pertoca cada jugueta. Rosa, per a les nines. I blau, per als nins. Només cal engegar la televisió i constatar com les joguines adreçades a elles reivindiquen l’ordre domèstic i la passivitat. En detriment, és clar, de l’espectacularitat i l’aventura que envolten les d’acció dirigides als nins. Per evitar que aquest Nadal torni a semblar més propi d’un capítol de la sèrie televisiva Cuéntame cómo pasó, i no de la societat del segle XXI, es multipliquen les crides a rebutjar els regals dels anys seixanta.
Els joves de Creu Roja, per exemple, animem a obsequiar amb el mateix tipus de juguetes tots els infants, independentment del seu sexe. I proposen organitzar improvisades "gimcanes o circuits, en què tots els nins i nines puguin jugar sense tenir en compte els rols de gènere". El saló de la llar o el pati, com un escenari per treballar la psicomotricitat mentre es diverteixen. La CNT-Palma, per la seva part, ha posat en marxa la campanya "Als petitons... no gràcies! Has de deixar-los créixer en pau". L’acció se sustenta en la reflexió: "Les joguines que regalam als nostres fills són per al passat o són per al futur?".
Per la central anarquista, les juguetes sexistes "reprodueixen els rols clàssics de l’home i de la dona, i es converteixen així en un instrument ideològic [...] que serveix per perpetuar els esquemes masclistes i patriarcals". Des de l’Observatori de la Dona als Mitjans de Comunicació, també es mostren molt crítics amb les joguines sexistes. És per això que animen a "subvertir aquest ordre en què el rosa no és una reivindicació, sinó una imposició". I afegeixen que "la diferència s’ha de viure com un dret i no com una raresa". No debades, l’eslògan d’aquesta campanya de 2009 és: "Regala diferència, fes-ho divertit!".
L’acte de regalar no és tan sols un gest, sinó que forja la identitat. Conscients d’aquesta importància, el col·lectiu basc Bilgune Feminista fa anys que desenvolupa una peculiar campanya de Nadal. Militants del grup es desplacen als principals centres comercials d’Euskadi i reparteixen pamflets explicatius a les persones que fan coa als establiments.
Alerta amb els llibres
Un vessant més institucional és l’impulsat des del Govern de Cantàbria. A més a més, amb un objectiu diferent, ja que la seva iniciativa està enfocada a no comprar llibres sexistes, de continguts violents o que discriminin les persones per raó de raça, sexe, etc. Ana Isabel Méndez, directora general de l’Àrea de Dona de l’esmentat Govern autonòmic, volgué ressaltar el passat 12 de desembre, quan es presentà la guia, que "moltes vegades ens centram en les joguines, però també és igual d’important el que llegeixen els nostres infants".
Pràcticament totes les administracions públiques de l’Estat espanyol –en àmbit autonòmic o municipal– han editat guies de bones pràctiques o engegat campanyes de sensibilització. Tanmateix, l’existència (i venda) de juguetes orientades a un gènere en concret és una realitat. Ara bé, la solució tampoc no passa pel fet que "els nins hagin de jugar amb pepes i les nines, amb cotxes", asseguren des de la CNT de Palma. L’objectiu és "superar la dualitat tradicional d’"això és de nins i això és de nines". De tota manera, no cal regalar una Barbie a Miquelet ni una pistola a Catalina. Allò que propugnen els experts en matèria d’igualtat és, precisament, que al·lotets i al·lotetes puguin compartir els regals, independentment que es digui Cati o Miquel.
"Arrossegam els valors d’una societat que discriminava"
L’Oficina de Defensa dels Drets dels Menors està encapçalada per Antoni Bennàsar Moyà (Palma, 1977). Precisament, l’oficina és l’encarregada de vetlar perquè els nins no rebin juguetes sexistes aquest Nadal.
Quins criteris s’han de plantejar els pares i les mares?
Primer s’ha de pensar què és allò que el nin o nina realment vol. I sempre, evidentment, rebutjant regals superflus. Perquè una joguina és una eina educativa, interactiva, i ha de potenciar la creativitat. El nin no pot tornar un ésser passiu davant el joc. A més a més, hem de comprar juguetes adequades a l’edat dels infant, perquè un bebè no és un bergant de 17 anys [veure taula contigua].
Els videojocs han esdevingut un perill?
Sí. I s’han de controlar molt bé, ja que molts videojocs són exclusius per a gent major d’edat.
A causa de continguts inapropiats?
Clar. A més a més, vivim en un món global i el mercat també ho és. Les noves tecnologies han permès la creació de videojocs en línia de molt fàcil accés. Per combatre possibles videojocs violents o que fomentin el menyspreu a minories, existeix un observatori específic.
Com veieu l’escenari actual en comparació de la societat d’ara fa 20 anys?
Millor. Cada pic s’ha avançat més. Ja no es veuen nins jugant amb rèpliques d’armes de foc pel carrer, cosa d’allò més normal en la meva infància. També ha avançat l’educació dels pares i les mares, l’autocontrol de la indústria i la regulació per part de l’Administració Pública.
Pareix que tothom accepta el discurs, però la realitat a les llars és diferent...
Bé, tot és millorable. Així mateix, tenim certa mancança de recursos. I cal matisar que arrossegam uns valors de societat que, fins fa poc, diferenciava entre nins i nines. Fins i tot a les mateixes famílies! Ella ajudava en les tasques familiars i ell no feia res...
I com fou la vostra infantesa? Què us regalaven?
Bàsicament, material escolar. Perquè tornar de Nadal era com una segona reentrada. També ens regalaven complements esportius, com una pilota de futbol. Era una època en la qual no sobraven els doblers. Ah! I els trens elèctrics o els escalextrics... estaven de moda abans d’arribar les consoles de jocs.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
D'acord amb en borino, les families, els clixés de la televisió i les revistes... Això forma als nins i nines, no les joguines.
Jo tota la meva infancia vaig jugar amb espases i pistoles de plàstic, amb GiJOe i soldadets... I això no sigunifica que hagi sortit agressiu, violent o militar. L'educació sexista no la donen les juguetes, sino les families. Estam acostumats a donar la culpa a components externos "nosaltres ho feim bé, son les juguetes, les dolentes", però no és així. Regala-li un Action Man a la teva filla, si vols, però si la eduques per a tenir el rol passiu i servicial que s'espera d'una "bona nina", qui pesa més? La jugeuta o tú?
Aquest cantussol em sona però no m'agrada, Tothom en sap molt, però en general estam tornat androgins.
A mi em sembla be que les joguines siguin educatives, ja no estic tan d'acord en que siguin sexistes o no. La veritat és que llegint l'article em fa l'efecte que es presuposa que les famílies son llicenciades en pedagogia i això, clar està, no és així. Per altra banda permeteu-me una certa desconfiança en tot aquest tema. Els experts diuen la seva desde fa molts anys, la veritat però és que la violència a les aules i a les famílies mostra el seu fracàs... i ara els hem de creure???